Míriam Hatibi: “Hem d’integrar, no assimilar”

“Amb els immigrants d’ara es produirà el mateix procés que amb els d’abans i amb els de sempre. Seran catalans. Qui ho dubta!”. L’entrega dels XIV Premis Farncesc Candel, feta dimarts 9 d’octubre al Convent del Àngels de Barcelona, va començar amb la lectura d’aquestes línies del periodista català, nascut a València. Míriam Hatibi, que va fer la xerrada inaugural, és una de les veus que tornen a reivindicar, des de la pròpia experiència, la integració de les persones immigrants.

“És català aquell qui viu i treballa a Catalunya”, deia Quim Torra en una roda de premsa fa uns mesos. Com rebem als immigrants a Catalunya? Quan considerem que algú és català? Míriam Hatibi, activista catalana musulmana, ha tret un llibre titulat Mira’m als ulls: No és tant difícil entendre’ns. Els seus pares van néixer al Marroc i van venir a viure a Barcelona. Ella, al llibre, explica com entén la relació entre persones d’un lloc i els nouvinguts de cultures diferents a la local. “El problema sorgeix quan utilitzem integració com a assimilació”. Hatibi explica que l’assimilació es produeix quan una persona arriba a un lloc i es veu obligada a adoptar tots els costums locals i eliminar les diferències. “Així es creu que es garanteix la convivència amb la resta i que no hi hagi diferències que puguin generar un conflicte”.

Per a Hatibi, la veritable definició d’integració passa per la conservació de les pròpies arrels. “Es pot ser musulmà i europeu, i això no significa no respectar la cultura del país en el que vius, simplement contribueixes amb quelcom diferent”, diu al llibre. Això nou no està restant al que ja existeix, sinó que “aporta una nova forma d’entendre una societat que ja està canviant”.

Aquesta idea és la que Paco Candel va manifestar fa més de cinquanta anys al seu llibre Els altres catalans (1964) en un context diferent: l’onada migratòria que va viure Barcelona a mitjans del segle XX de gent provinent d’altres llocs d’Espanya. Vingut des de València als dos anys, durant la seva infantesa va estar vivint a les barraques de Can Tunis, on habitaven molts dels immigrants espanyols. “Aquests fills de no-catalans han arrelat en aquesta terra no-dels-seus-avis. Hi arrelaran per sempre. N’absorbiran la saba i hi deixaran la llavor”, va escriure a Els altres catalans.

Aquesta macrocrònica de Candel va difondre, amb el seu gran èxit, els valors de la integració. La Fundació Carulla premia des de fa 14 anys amb els guardons Francesc Candel als projectes que fomentin l’acollida de persones immigrants i les ajudin a que, progressivament, se sentin com a casa. Enguany els tres millors projectes han rebut 12.000 euros. Vincles per la diversitat, un dels guardonats, treballa amb eines com l’art i la dansa per apropar persones de diversos orígens. A Aprenem. Famílies en Xarxa s’organitzen aules d’estudi on els fills d’immigrants que no parlen català ensenyen la llengua als seus familiars. I La Troca ajunta persones de tots els llocs i les edats en cursos formatius que van des de la informàtica fins a les llengües. Podeu veure els vídeos d’aquests tres projectes més avall.