Millora el coneixement del català, però no el seu ús habitual

Un 94,% de la població de Catalunya entén el català i un 81,2% el parla. |

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Una de freda i una de calenta. Millora el coneixement de la llengua catalana, però el seu ús habitual continua molt allunyat dels nivells d’ús del castellà. Durant un dia qualsevol (posem per cas un dia laborable i lectiu), un 76,4% de la població de Catalunya usa el català (poc, mitjanament, força o molt) mentre que el castellà el parla diàriament un 93,2%. Són dades de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics. Més dades: mentre el castellà és la llengua habitual del 48,6% de la població catalana, el català ho és només d’un 36,1% (un 36,3% el 2013). El 2003, el català era la llengua habitual del 46% dels residents a Catalunya. Un descens de deu punts que el castellà no pateix: passa, en aquest període de temps (2003-2018), del 47,2% al 48,6%.

L’enquesta –feta durant l’any 2018– indica algunes millores respecte al rastreig del 2013. Avui, el 94,% de la població entén el català i un 81,2% el parla. El 2013 aquests percentatges eren lleugerament més baixos. La Direcció General de Política Lingüística (òrgan del Departament de Cultura) i l’Institut d’Estadística de Catalunya van presentar ahir els resultats de l’estudi, fet a 9.000 persones de més de 15 anys. “El marge d’error és mínim. L’enquesta és impecable des del punt de vista del disseny i la mostra. Els resultats són molt propers a la realitat”, sosté Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística.

El coneixement del català s’acosta progressivament –amb moltíssima lentitud, però– als nivells d’abans de l’onada migratòria de 2003-2008. L’enquesta mostra que l’any 2018 el 94,4% de la població entenia el català, una dècima més que el 2013 però encarà distant del 96,5% que era capaç d’entendre’l el 2003. El 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i l’augment més significatiu el trobem entre els que el saben escriure, un 65,3% de la població.

Els resultats –al detall– mostren que l’habilitat per escriure’l augmenta en cinc punts els últims cinc anys (es passa del 60,4% al 65,3%), i que la competència per llegir-lo creix més de tres punts, és a dir, més de 300.000 persones. Els que l’entenen han crescut en 128.000 persones, i els que el parlen en gairebé 160.000 del 2013 al 2018. El coneixement de català creix, doncs, en les quatre habilitats lingüístiques respecte a l’enquesta del 2013. Els joves de 15 a 29 anys són els que fan un ús més elevat de la llengua i els que en tenen un coneixement més alt. El castellà, per la seva part, parlat i escrit, “toca el cel”, és a dir, el 100%, en gairebé tots els segments d’edat. El castellà continua sent la llengua inicial (generalment la llengua materna, la parlada a casa) i d’idenfiticació majoritària a Catalunya.

Un dels aspectes que destaca la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, sobre l’augment de persones que escriuen el català és l’ús de les xarxes socials. L’ús del WhatsApp, per exemple, ha fet “desinhibir” moltes persones que abans no escrivien en català per vergonya a fer faltes d’ortografia. “Han fet favor a l’ús del català. En l’àmbit personal es mostra clarament que els missatges de mòbil es fan en català”, assegura la consellera. Avis i nets es comuniquen per WhatsApp també en català.

El director de l’Idescat, Francesc Xavier Cuadras, ha identificat l’evolució migratòria com un element clau per entendre la situació sociolingüística. Més d’un terç de la població ha nascut fora de Catalunya, i des del 1981 la població nascuda a l’estranger ha passat de ser un 1,5% a ser del 18,2%. Entre 2013 i 2018 hi ha una diferència migratòria –a l’alça, és clar– de 90.000 persones. “El 18,6% de la població catalana usa habitualment llengües que no són ni el català i ni el castellà, impensable als anys vuitanta”, apunta Franquesa. 

L’enquesta també revela que augmenta el percentatge de població que sap parlar català entre els nascuts a Catalunya i entre els nascuts a la resta de l’Estat, però que en canvi no ho fa entre els nascuts a l’estranger. “El lloc de naixement dels pares és una variable important perquè té una correlació amb la llengua inicial de la persona”, assegura Cuadras.

Parlar català un dia qualsevol

El 76,4% de la població adulta de Catalunya utilitza el català durant un dia qualsevol. Això representa un petit augment respecte al 2013, quan era d’un 74,6%. El castellà l’utilitza el 93,2% de la població durant un dia qualsevol. Pel que fa als àmbits de consum i serveis, l’ús del català augmenta lleugerament en comerços i serveis mèdics; en canvi, no es registra aquesta tendència de millora ni en entitats bancàries (30,1%) ni en l’Administració de l’Estat (20,1%). El 42% de la població adulta utilitza la llengua catalana diàriament sense tenir-la, en canvi, com a llengua inicial, un aspecte que cal destacar ja que l’informe reflecteix una notable tendència ascendent a usos lingüístics combinats, és a dir, a utilitzar de manera compartida el català i el castellà.

Transmissió generacional favorable

“El català en aquesta posició no té el comportament d’una llengua minoritària”, apunta Franquesa sobre la llengua que els pares transmeten als fills malgrat que no sigui la que parlaven amb els seus pares o avis. L’enquesta constata que cada vegada més adults parlen en català als seus fills quan no ho feien amb els seus progenitors. “El percentatge de transmissió marca la continuïtat o no d’una llengua, la  seva capacitat d’atracció. La llengua catalana no trenca el component de transmissió generacional”. En aquest sentit, l’enquesta revela que si els dos progenitors han nascut a Catalunya, la probabilitat de què la llengua inicial sigui el català augmenta considerablement. El nombre de residents a Catalunya que parlen exclusivament en català als fills s’acosta al nombre de resident que ho fan en castellà (un 35,4% enfront d’un 36,6%). “L’índex és favorable”.

Finalment, també es reflecteix que l’interès per aprendre català augmenta especialment entre la població estrangera, un 61,7%. En aquest sentit, Vilallonga, ressalta que “hem d’esforçar-nos perquè totes les persones que viuen i treballen a Catalunya vulguin parlar català”. “El català és una llengua que dona un prestigi social, que permet mobilitat social. Hem de ser capaços de transmetre-ho”, sosté.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació