Mestre Badia i Margarit

Enguany, amb el permís del coronavirus, es commemoren els 100 anys del naixement d’Antoni Badia i Margarit. Filòleg eminent i exrector de la Universitat de Barcelona va fer una gran aportació en l’estudi de la història de la llengua i la gramàtica catalana. Es va formar abans de la guerra civil a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida per Alexandre Galí i Coll, on va fer els estudis d’ensenyament primari i batxillerat. Galí li va infondre l’amor per la llengua.

“Al final de la guerra civil el van cridar per incorporar-se a la lleva del biberó, però no va arribar a disparar cap tret, perquè just quan acabava de rebre la formació, un dels nois del seu grup va fer esclatar una granada, en va quedar ferit i no va arribar a anar al front”, ens explica el poeta Carles Duarte, comissari de l’Any Badia i Margarit. “Badia no era un activista, però des del primer moment després de la guerra, el mateix any 39, va mantenir-se ferm en la catalanitat i, tan bon punt va poder, es va incorporar com a mestre de Virtèlia, que era el mateix món de l’Alexandre Galí”.

Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny del 1943. L’any 1947 va completar la seva tesi doctoral, dedicada als pronoms en/hi, amb Dámaso Alonso, poeta de la generació del 27. Després va ser catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Del 1978 al 1986 va ser rector de la Universitat de Barcelona, i posteriorment rector honorari. L’any 1976 va fer el discurs inaugural de la universitat de Barcelona en català, un acte que avui ens sembla el tot normal però que l’any 76, tres anys abans que el català fos llengua oficial, era “un gest revelador del seu compromís cívic”, remarca Duarte.

Com a catedràtic, sempre obert a la incorporació de nous enfocaments metodològics i a noves tecnologies, impulsà una veritable escola d’investigadors. Des del punt de vista acadèmic, Badia adoptà una mirada integral sobre el fet lingüístic, des de la dialectologia o l’onomàstica a la gramàtica, la sociolingüística o l’estudi filològic de textos i autors medievals.

Tant en el seu període de formació com, sobretot, al llarg de la seva trajectòria docent, Badia mantingué contactes constants amb universitats de diferents països. Va ser professor visitant a Alemanya, França i els Estats Units. Lingüista de prestigi internacional va ser distingit com a doctor honoris causa per una desena d’universitats i va ser president de la Société de Linguistique Romane entre 1966 i 1971 i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes entre el 1973 i el 1976. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, en presidí la Secció Filològica (1989-1995). Presidí, a més, el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el Grup Català de Sociolingüística (1974-1991). Així mateix, fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. L’any 2003 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Conferències, exposicions i altres activitats

Al voltant de la commemoració es portaran a terme activitats de diversa índole. La commemoració abastarà els àmbits institucional, universitari i acadèmic. Per conèixer la figura i l’obra de Badia i Margarit, es realitzaran accions divulgatives, amb Carles Duarte, M. Teresa Cabré i David Paloma, entre d’altres ponents, que es faran de manera presencial o virtual i que tindran com a llocs de referència les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Nàpols. Aquest cicle de conferències es complementarà amb les accions programades per les entitats que impulsen la commemoració.

A més d’un recull de publicacions i articles sobre els textos i estudis de Badia i Margarit, s’impulsen altres iniciatives com la Menció honorífica Badia i Margarit dels Premis de Recerca Jove 2020 de la Direcció General d’Universitats, i la Menció especial a projectes que facin conèixer la seva obra en la convocatòria de Política Lingüística de subvencions a les entitats per al foment de la llengua catalana. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona de dedicar-li una via o espai públic dins el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, i al Departament d’Ensenyament, de posar el seu nom a un nou centre educatiu de Catalunya. “A hores d’ara n’hi ha un que duu el seu nom a Igualada, però seria desitjable que n’hi haguessin d’altres vinculats a la seva personalitat”, diu Duarte.     

Totes les activitats sobre l’homenatjat es poden consultar al web anybadiaimargarit.cat. En aquest espai s’hi aplega la informació biogràfica de l’insigne filòleg i exrector i estudis de referència bibliogràfics. Aquest web informarà de tots els actes commemoratius (calendari de conferències i actuacions, notícies al voltant de l’Any i recull d’informacions de premsa, material audiovisual consultable, etc.) dels quals la Direcció General de Política en tingui notícia. Totes aquelles entitats que vulguin col·laborar en la commemoració a Badia i Margarit poden informar de les activitats que programen perquè es publiquin a l’agenda a través d’aquest formulari o bé a través del compte de Twitter de @llenguacatalana amb l’etiqueta #AnyBadiaiMargarit.

Dues exposicions virtuals

L’exposició virtual “Badia i Margarit, 100 anys”, que es pot descarregar íntegrament en format de pdf al web anybadiaimargarit.cat, permet conèixer la trajectòria vital de l’homenatjat i el context històric, polític, acadèmic, cultural i lingüístic a les acaballes de la dictadura i els primers anys de democràcia a Catalunya. L’exposició inclou una trajectòria acadèmica de qui va ser un professor eminent de la Universitat de Barcelona, que va situar la llengua com a eix principal d’una tasca científica duta a terme durant més de 70 anys. També retrata la repressió i l’adoctrinament ideològic que caracteritzaven la universitat franquista de l’època. Inclou testimonis gràfics d’esdeveniments claus d’aquells temps com el procés de politització de l’entorn universitari durant els anys seixanta i setanta i la democratització de la universitat durant el mandat de Badia, que va culminar amb la redacció dels nous Estatuts de la Universitat de Barcelona el 1985.

Badia i Margarit va ser escollit rector de la Universitat de Barcelona el 1977, el primer en democràcia, i el seu mandat es va distingir per “un impuls decidit de la participació, de l’autonomia i de la catalanització de la universitat”, segons apunta Duarte. “La seva formació com a lingüista i la seva especialització en història de la llengua i en gramàtica catalana van contribuir a promoure el català com a llengua pròpia de la nostra Universitat, la van projectar al món i en van fomentar, així, l’ús correcte” hi afegeix el rector de la UB, Joan Elias. A més d’aquesta exposició impulsada des de la Universitat de Barcelona també podeu accedir a una altra exposició virtual, en aquet cas elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona,  que podeu visitar a través d’aquest enllaç.

#TestimonisBadiaMargarit

Per celebrar l’Any Badia i Margarit, la Direcció General de Política Lingüística impulsa una sèrie #TestimonisBadiaiMargarit, que ofereix vídeos d’homenatge protagonitzats per personalitats vinculades al món de la cultura, la llengua i la universitat. S’aniran difonent a les xarxes socials (Twitter i YouTube) amb una periodicitat setmanal i es publicaran també a la pàgina de l’Any Badia i Margarit: anybadiaimargarit.cat.