Magí Camps pren partit a favor de Garolera avui des de La Vanguardia

Avui Magí Camps se suma al debat sobre el català als mitjans des de la seva columna dels dilluns a La Vanguardia. La guspira del debat ha estat l'article de Narcís Garolera a la revista Els Marges, titulat 'El català que ara es parla', una visió molt pessimista de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació.

Avui Magí Camps se suma al debat sobre el català als mitjans des de la seva columna dels dilluns a La Vanguardia. La guspira del debat ha estat l’article de Narcís Garolera a la revista Els Marges, titulat ‘El català que ara es parla’, una visió molt pessimista de l’ús de la llengua als mitjans de comunicació.  

Magí Camps és redactor en cap d’Edició de La Vanguardia, i per tant responsable lingüístic del diari, tant de l’edició catalana com de la castellana. En el seu article, Garolera lamenta que la traducció automàtica al català de diaris com La Vanguardia o El Periódico genera sovint solucions espúries o castellanitzades. Magí Camps, però, que es podria haver sentit al·ludit, no reacciona contra Garolera, sinó amb gratitud, i tanca l’article amb una confessió entranyable.

Magí Camps defineix l’article de Garolera com un crit d’alarma sobre la genuïnitat de la llengua catalana pública. Segons Camps, “escriure en català demana un plus de dedicació: darrere d’un text espontani sempre hi ha moltes hores de feina”. I per fer-se explicar planteja aquesta petita faula: “El novel·lista vol explicar que un home gran baixa cada dia al bar a fer un carajillo i llegir el diari. Al nostre escriptor, però, no li agrada el mot ‘carajillo’. Després de rumiar-hi un temps i descartar el ‘rebentat’ i el ‘cigaló’ –perquè no les considera paraules fresques–, li ve al cap el ‘cafè amb gotes’, una expressió en recessió però encara viva, i que el lector que la desconegui entén bé. La frase queda impecable: ‘L’avi baixa al bar i demana un cafè amb gotes mentre fulleja el diari’”.

En el seu article Magí Camps es fa ressò del debat que s’ha entaulat a Núvol. L’article de Garolera, que ja hem glossat a Núvol, ha provocat una resposta contundent d’Oriol Ponsatí-Murlà i una sèrie d’articles de Pau Vidal, Roser Atmetlla, Meritxell Lavall, Enric Gomà, Ignasi Moreta i Xavier Serrahima, que s’han posicionat de manera diferent respecte al cas, tots ells a Núvol.

Camps es posiciona al costat de Garolera i els que l’han secundat, com ara Pau Vidal. Segons Camps, “el missatge de Garolera no admet matisos”, atès que “el català que es fa servir en públic (oral i escrit) és pobre, és deficient i té molt de catanyol”.

Camps considera que després de més de trenta anys d’immersió lingüística, no ens podem perdonar segons quines lleugereses i defensar la qualitat en els mitjans, tant públics com privats, per damunt de la quantitat. Desacreditar Garolera equivaldria, segons ell, a matar el missatger.

Camps tanca l’article amb una confessió entranyable: “Garolera em va suspendre un examen d’Història de la Llengua a la facultat de Filologia perquè, a banda de fer servir un català refistolat, hi havia un ‘doncs’ causal. El contingut era bo, la llengua, no. En aquell moment em va tocar molt els nassos, però mai no l’hi he agraït prou. Gràcies, mestre”.

Us podeu subscriure a Els Marges aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació