Llengua i demografia: les dades de l’última Enquesta d’usos lingüístics

Divendres, 13 de novembre, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va presentar els resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics. L’EULP 2018 indica que a Barcelona la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en proporció similar al conjunt de l’àmbit metropolità però menor que a Catalunya: entendre (93,4 %), saber parlar (78,7 %), llegir (85,3 %) i escriure (60,6 %). Entre les dades destaca una xifra: el 2018, només el 19,6% de la població barcelonina d’entre 15 i 29 anys tenia el català com a llengua habitual. Aquesta és l’anàlisi que fa Política Lingüística sobre la situació lingüística del català.

Catalunya té una població de 7.600.065 habitants. La composició demogràfica per lloc de naixement ha sofert canvis molt significatius des de la primera edició de l’EULP de 2003 fins a 2018, que s’observa en les variacions que hi ha hagut. A Catalunya, en aquests any ha crescut la població nadiua (491.332 persones més), han decrescut les persones nascudes a la resta de l’Estat (352.186 persones menys) i ha crescut la xifra de persones procedents de la resta del món (756.773 persones més).

Aquesta evolució és molt significativa a l’àmbit metropolità, on l’any 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 9,5% (419.870) sobre el conjunt de població, mentre que al 2018 representa un 18,4% (893.252). A l’àmbit metropolità, destaca la disminució els últims anys del pes de la població nascuda a la resta de l’Estat que el 2003 representava el 27,4 % (1.210.548 persones), mentre que al 2018 representava el 18,9% (916.810 persones).

A la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger representava el 12,5 % sobre el conjunt de població, mentre que el 2018 representa un 24,2 % (més de 470.000 persones més). El gran creixement de població nadiua a l’estranger es va donar del 2003 al 2008. La població nascuda a la resta de l’Estat que resideix a Barcelona ciutat ha passat del 24,1 % l’any 2003 a representar el 17,1 % al 2018.

En nombres absoluts, a Barcelona entre 2003 i 2018, hi ha un decreixement de 53.003 persones de la població nadiua, un decreixement de més de 100.000 persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 195.000 persones procedents de la resta del món. El creixement en gairebé 45.000 persones nascudes a l’estranger de 15 anys o més en els últims 5 anys reflecteix el saldo dels fluxos migratoris. 

Això no obstant, els darrers 5 anys hi ha hagut un important procés de renovació de població entre la població catalana. És a dir, que les dades de l’Estadística de variacions residencials de l’INE indiquen que en el període de 2013 a 2017 han arribat a Catalunya 572.000 persones provinents de l’estranger i n’han marxat gairebé 480.000. La informació disponible sobre els cinc anys anteriors al cens del 2011 mostra que aproximadament la meitat de la població que entra durant cinc anys a Catalunya hi continua residint al final del període. Aquests processos afecten principalment a grans ciutats com Barcelona.

La població analitzada per l’EULP és la població resident a Catalunya de 15 anys i més, 1.415.700 persones adultes, que representen el 88,4% del total de població, segons el Padró municipal d’habitants. Si es comparen els percentatges amb el conjunt de Catalunya i de l’àmbit metropolità entre la població resident a Barcelona de 15 anys o més hi ha 6 punts més de nascuts a l’estranger (26,3%) i això és especialment significatiu entre la població més jove. La Direcció General de Política Lingüística distingeix quatre franges d’edat:

1. La població més jove de 15 a 29 anys. El 57% és nascuda a Catalunya i el 39% a l’estranger. Això representa 10 punts menys de nascuts a Catalunya que el global català i 11 més de nascuts a l’estranger. Des del 2013-2014 la població de 15 a 29 anys ha augmentat en 11.146 persones que són totes nascudes a l’estranger. La població d’aquesta franja d’edat nascuda a Catalunya ha disminuït.
2. La població adulta jove entre 30 i 44 anys. El 50% és nascuda a Catalunya i el 41% a l’estranger. Això representa 13 punts menys de nascuts a Catalunya que el global català i 11 més de nascuts a l’estranger. Des del 2013-2014 en aquest grup d’edat la població nascuda a Catalunya ha disminuït en gairebé 25.000 persones.
3. La població adulta gran entre 45 i 64 anys. El 61% ha de nascut a Catalunya, un 17% a la resta de l’Estat i un 22% a l’estranger. Aquest grup d’edat ha augmentat en més de 14.000 persones des del 2013-2014 sobretot de nascudes a Catalunya i a l’estranger. Les dades d’aquest grup d’edat són similars al global català tot i que hi ha 4 punts percentuals més de nascuts a l’estranger i 4 menys de nascuts a la resta de l’Estat.
4. La població més gran de 65 anys. El 49% de la població de 65 anys o més és nascuda a Catalunya i el 45% a la resta de l’Estat.

Com a conclusió general, s’observa que la població estrangera té una major representació en les franges de la població més joves 15 i 44 anys, mentre que la població provinent de la resta de l’estat és una població més envellida que es concentra entre els més grans de 65 anys. També es destaca que el pes de les persones nascudes a l’estranger joves és més gran a Barcelona que en el conjunt de Catalunya i que a la ciutat de Barcelona, a diferència de la majoria de territoris de Catalunya, la tendència és a la disminució de població nascuda a Catalunya.

Els orígens lingüístics de la població de Barcelona

A Catalunya, més de 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. A Barcelona aquesta dada és de 687.500 persones. A Barcelona hi ha 373.200 persones que tenen el català com a llengua inicial (la que van parlar per primera vegada a casa seva), 788.000 persones tenen el castellà i gairebé 47.000 persones tenen tant el català com el castellà com a llengua inicial. El nombre de persones que tenen el català sol o compartit com a llengua d’identificació (537.000 persones) i habitual (533.400 persones) supera els que la tenen com a llengua inicial (419.900 persones).

Cal destacar que a Barcelona, més de 175.900 persones tenen com a llengua inicial llengües diferents del català i del castellà i combinacions. En percentatges, el 26,5 % de la població adulta de Barcelona té el català com a llengua inicial. Aquesta dada és poc més alta que la del conjunt de l’àmbit metropolità (24,3 %) i inferior a la del conjunt de Catalunya (31,5 %). La presència d’altres llengües és del 12,5 %.

El percentatge de població que té el català com a llengua inicial supera el 65 % a les Terres de l’Ebre i es troba a l’entorn del 50% a les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu i Ponent. A les Comarques Gironines supera el 45%. El Camp de Tarragona i el Penedès tenen un percentatge superior a la mitjana de català com a inicial a l’entorn del 35%. A l’Àmbit metropolità el percentatge de català com a inicial és inferior a la mitjana (24,3 %).

El Maresme i Vallès Oriental són les zones del l’àmbit metropolità amb més presència del català i a certa distància es troba Barcelona (26,5 %). Per sota de la mitjana es troba el Baix Llobregat Nord (23,6 %), el Vallès Occidental (22,8 %) i, molt per sota, l’Hospitalet de Llobregat (12,2 %), el Baix Llobregat Sud (13,9 %) i el Barcelonès Nord (14,6 %).

Aquestes diferències territorials en els percentatges de llengua inicial analitzades conjuntament amb les diferències de percentatge en els coneixements de català evidencien que hi ha tres grups territorials: el grup que té uns coneixements i un ús del català per sobre la mitjana del conjunt de l’àmbit metropolità (Vallès Oriental i Maresme), el grup que se situa a l’entorn de la mitjana de l’àmbit metropolità (Barcelona, Baix Llobregat Nord i Vallès Occidental) i el grup de poblacions i zones amb uns indicadors de català inferiors (l’Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat Sud i Barcelonès Nord).

El percentatge de població que té el català com a llengua inicial disminueix en el darrer quinquenni, i augmenta el percentatge de persones que tenen altres llengües i el castellà. Si es compara l’evolució del català com a llengua inicial, s’observa que els percentatges i els nombres absoluts disminueixen especialment en els grups d’edat en què la població nascuda Catalunya en els últims 5 anys ha disminuït: de 15 a 29 anys i de 30 a 44 anys. Les altres llengües i combinacions creixen en el període 2013-2018. El castellà es manté com a llengua inicial. Per tant, els efectes demogràfics es veuen reflectits en l’indicador de llengua inicial a la població adulta de Barcelona.

Al llarg d’un dia qualsevol, el 74 % de la població adulta de Barcelona usa el català. El castellà, l’utilitza el 97,9 % de la població adulta. El 23 % de la població fa ús d’alguna altra llengua. Aquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6 %) i del castellà (97,4 %). A Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %). Un 44,1 % de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

La resposta dels representants polítics

En la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2018 a la ciutat de Barcelona, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat una novetat de la 4a edició de l’enquesta: “Per primer cop, analitzem les zones més poblades del país amb la desagregació de l’Àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana”. Ha recordat que l’enquesta “ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans de Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme” i ha afegit que “observem que la configuració demogràfica ha canviat el país, amb població de tots els estats del planeta. La llengua pròpia del país i la seva capital és la catalana; és la de tots els qui hi viuen”.

A propòsit de les dades, Franquesa ha afirmat que “progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya” i ha volgut remarcar que Barcelona “com Catalunya, ha estat sempre oberta a rebre persones vingudes de fora, amb paràmetres culturals i lingüístics diferents”. També ha destacat que “Les dades mostren com la configuració demogràfica influeix en el coneixement i en els usos. Compaginem bé el respecte per la diferència i la voluntat de conformar una societat cohesionada. Les llengües sumen i mai no són incompatibles.”

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra Solé, ha explicat que cal promoure el català com a llengua d’acollida i de cohesió social, especialment per als nous veïns i veïnes de Barcelona que han nascut a l’estranger. Serra ha destacat les “més de 500.000 persones que manifesten voler millorar o aprendre el català”, segons l’Enquesta, i ha remarcat com n’és d’essencial d’estendre a Catalunya la gratuïtat de la matrícula als cursos bàsics de català, ara gràcies a l’aportació per fer-ho factible per part de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. La directora ha agraït la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona per estendre l’aprenentatge del català a través del Centre de Normalització de Barcelona.

Els experts de la Direcció General de Política Lingüística, com la sociòloga Anna Torrijos, creuen que les dades de coneixements de català mostren mancances respecte a les habilitats sobretot de saber parlar i saber escriure català, però també mostren que hi ha camí per recórrer. Quan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament. En nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018. D’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger. El grup d’edat de 30 a 44 anys amb un 44,1 % és el grup que té més interès a aprendre o millorar els seus coneixement de català. És el grup d’edat amb un percentatge més alt de persones nascudes a l’estranger (41,3 %).