L’escola pública al rescat del català

El passat 13 de gener, Carme Junyent va presentar una conferència al Palau Robert sobre el paper que pot tenir l'escola pública en la revitalització del català

Laia Solé

Humanitats i Periodisme

El Palau Robert acull fins al 18 d’abril Portes Obertes a l’Escola Pública, una exposició organitzada pel Departament d’Educació, comissariada pel professor i estudiós Joan Domènech Francesch. Es tracta d’una iniciativa que pretén pensar l’escola des de diferents perspectives, reflexionar sobre els reptes actuals i futurs de la institució i, sobretot, debatre. En el marc d’aquesta, s’ha desenvolupat un cicle de conferències per facilitar un debat ric i plural, i incentivar a la comunitat educativa a implicar-se en la recerca d’alternatives de millora a l’escola pública. Una de les veus convidades ha estat Carme Junyent, que el passat 13 de gener va presentar L’escola davant la diversitat lingüística.

Carme Junyent
Carme Junyent. | © Agus Izquierdo

Junyent és professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, i autora d’un ampli ventall d’obres sobre la diversitat lingüística i la situació de les llengües en el món. Al llarg de la seva vida, ha rebut diversos premis i reconeixements, per exemple, la Creu de Sant Jordi.

Les llengües amenaçades són un camp de recerca força recent en la lingüística, existeix des de principis dels anys 90, quan es van començar a organitzar congressos al voltant de la problemàtica, i es van publicar alguns monogràfics. Segons Junyent, això és així perquè va ser en aquest moment quan va començar a ser evident que des que Colom havia arribat a Amèrica fins aleshores, el nombre de llengües existents s’havia reduït a la meitat. A més, els efectes negatius d’aquesta realitat començaven a destacar, exemplificant que les llengües no només són sistemes de comunicació, sinó també sistemes d’identificació.

Un cop les alarmes van saltar, es va iniciar tot un moviment per treballar en previsions, i es va pronosticar que en el transcurs del segle XXI, podien desaparèixer entre el 50% i el 90% de les llengües. La lingüista explica que actualment, arreu del món, hi ha més d’un 10% de llengües de les quals només en queden els darrers parlants. Llengües que, per tant, un cop morin els parlants restants, desapareixeran per sempre. D’altra banda, es calcula que un 40% de les existents, no s’estan transmetent, i això és preocupant, perquè quan la transmissió intergeneracional es veu frenada, s’arriba a un punt de no retorn. Del percentatge restant de llengües, també un 40%, mostren símptomes del procés de substitució.

Tenint en compte aquest context, Junyent insisteix que el català és una d’aquestes llengües que es troba en risc d’extinció. El 89 es va especular que a la llengua del Principat li quedaven 50 anys, ja que arribats en aquest punt, el procés de substitució quedaria sentenciat davant d’una última generació que transmetria el català als seus fills. Aquesta generació és la que actualment té entre 10 i 12 anys, els alumnes de les escoles públiques, i és per aquest motiu que la lingüista subratlla la importància d’actuar en aquest tipus d’institucions. “Aquesta generació no ha de percebre el català com una anomalia, i l’escola pública hi té alguna cosa a fer per evitar-ho”, va afirmar la ponent.

Una llengua mai mor per causes pròpies, no hi ha res a les llengües que porti a l’extinció. Quan això passa, des del punt de vista de Junyent, és perquè s’han donat una sèrie de causes concretes. En primer lloc, una alteració de la relació entre la llengua i el territori, dos elements que estan estretament vinculats. Després, la ja esmentada interrupció de la transmissió generacional. Un punt que quan es dona, s’entra de ple en un “terreny perillós”. Finalment, l’existència de prejudicis lingüístics. Si es comença a difondre que una llengua no serveix de res, que és un obstacle, o altres aspectes negatius, el més probable és que aquesta acabi morint. El català es troba en aquesta situació: en el període comprès entre el 2003 i el 2013, van desaparèixer 96.400 parlants, i des del 2010, no hi ha cap comarca en què l’ús del català estigui per sobre del 90%.

Davant d’aquest panorama, l’escriptora reivindica la necessitat de plantejar-nos quin paper hi juga l’escola pública. Tradicionalment, hem posat molta fe en la funció que té l’escola en la preservació de la llengua, però s’ha demostrat que aquesta és més eficient difonent les llengües dominants, que no revitalitzant llengües subordinades, tasca en què sol fracassar. Ara bé, Junyent defensa que, encara que faltin formadors i formació en aquest sentit, des d’aquest tipus d’institucions es poden dur a terme tres accions per intentar revertir la situació.

D’una banda, s’hauria de promoure el missatge que el català és una llengua per viure i conviure. També intentar que l’alumnat sàpiga què és la diversitat lingüística i per què és necessària, i recuperar els àmbits on l’ús de la llengua és espontani, per exemple, en assignatures com educació física, treballs manuals, tutories… “Si em fan triar entre oferir matemàtiques en català i gimnàstica en castellà, o a la inversa, em quedo amb la segona opció”, va dir Junyent. La lingüista es lamenta que en sectors com el del lleure o el de l’esport, el català s’estigui perdent.

El cicle de conferències continuarà el 3 de febrer amb la ponència de Yayo Herrero sobre societat i escola, el 24 de febrer amb Xavier Martínez Celorio, que parlarà sobre professorat i funció pública, el 20 de març amb la reflexió de Carlos Magro al voltant de currículum i llengua, i finalitzarà el 31 de març amb Aina Tarabini i la segregació escolar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació