Les Normes ortogràfiques compleixen 100 anys

Ara fa cent anys que l'Institut d'Estudis Catalans va fixar de manera solemne les Normes ortogràfiques. Aquestes regles foren adoptades majoritàriament pel món de les lletres, però també combatudes per un grup molt actiu d'antinormistes.

Ahir va fer cent anys que l’Institut d’Estudis Catalans va fixar de manera solemne les Normes ortogràfiques. Aquestes regles ortogràfiques foren adoptades majoritàriament pel món de les lletres —publicacions periòdiques incloses—, però també van ser combatudes per un grup molt actiu d’antinormistes.

El 24 de gener de 1913 dinou membres de l’Institut d’Estudis Catalans signaven les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles amb les quals intentaven superar el desgavell ortogràfic de la Renaixença i codificar el sistema ortogràfic del català.

Feia deu dies que les havien aprovades i més temps des que una Ponència ortogràfica anava treballant en la seva redacció. El resultat final foren 14 pàgines que l’IEC publicà a Barcelona mitjançant la Tipografia L’Avenç i que constitueixen la presentació pública de l’IEC com a autoritat lingüística normativa.

Quatre anys després, Pompeu Fabra, principal artífex de les Normes, en la primera edició del Diccionari ortogràfic (1917), fa precedir el lèxic d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’IEC, on dedica 30 pàgines per a 76 normes. El corpus teòric de l’ortografia catalana aniria augmentant i desenvolupant-se amb el temps, però podem dir  amb certesa que la nostra ortografia actual és hereva directa de les Normes ortogràfiques de fa cent anys, que són el primer referent lingüístic normatiu compartit pels Països Catalans.
Només cinc dels dinou signants foren de la Secció Filològica de l’IEC. ¿Per què? Perquè es volia que fos una reforma on s’impliquessin tots els àmbits del saber. En aquella època l’IEC tenia vint membres. L’únic que no assistí a les sessions i no signà fou el membre de la secció Filològica Àngel Guimerà. Sembla ser que no participava de la vida activa de l’IEC. També és notori que els 8 membres fundadors de l’IEC signessin la publicació: Rubió, Pijoan, Puig i Cadafalch, Massó, Miret, Brocà, Oliver i Coromines.

A finals de gener de 1913 les Normes es començarien a difondre per la premsa. N’és un exemple l’article “Per la unitat de l’idioma. Les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans” publicat a La Veu de Catalunya el 31 de gener de 1913 (p. 3-4), on es reprodueixen íntegres les 24 normes.

A banda de publicar-se en premsa, també van aparèixer dins d’altres obres relacionades amb la llengua. Com a mostra, la seva publicació a l’Enciclopedia moderna catalana³ de Joseph Fiter, que va coincidir temporalment amb la publicació de les Normes i no les hi va poder aplicar, o a la Novíssima ortografía catalana d’Antoni Rovira i Virgili, que sí les segueix.

Antoni López Llausàs va ser l’editor del Diccionari general de la llengua catalana (1931-32) de Pompeu Fabra i fundador de la llibreria Catalònia. També edità l’ortografia de Rovira i Virgili i comença aquesta publicació amb “Quatre paraules de l’editor” que mostren l’impacte social de les Normes de fa cent anys (subratllat nostre):

“Per primera vegada,l’idioma català té unes Normes ortogràfiques amb prou prestigi per a aconseguir l’unitat del llenguatge escrit. L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat les Normes acordades després de llargues i conciencioses deliberacions. L’alta autoritat d’aqueixa corporació científica ha fet que tothom, o quasi bé tothom, a Catalunya, les hagi acceptades de bona gana i amb el cor content.

No totes les qüestions pendents de l’ortografía catalana han estat resoltes ara per l’Institut, ni totes les recents resolucions d’aquests tenen el caràcter de definitives. Però el nombre de les qüestions resoltes és tant considerable, que ja dona dret a proclamar, avui, que l’idioma català està ortogràficament unificat”

Aquestes regles ortogràfiques foren adoptades majoritàriament pel món de les lletres —publicacions periòdiques incloses—, però també van ser combatudes per un grup molt actiu d’antinormistes. Antoni López s’hi refereix quan diu que van ser acceptades per “quasi bé tothom”. Entre els qui no les acceptaren, Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell i Bancells, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu i Fornells, Apel·les Mestres, Ramon Miquel i Planas, Ernest Moliné i Brasés… Aquests, el 1915, crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana que redactà unes altres “Regles ortogràfiques”, publicades el 1916, que no tindrien èxit.

El proper 31 de gener, a dos quarts de set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (c. del Carme, 47) tindrà lloc l’acte d’obertura del centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC. Hi parlaran Mila Segarra, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Giner i Isidor Marí. Al bloc Gazophylacium, trobareu reproduït el text de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans de 1913, tal i com es van incloure a la Novíssima ortografía catalana de Rovira i Virgili.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació