Ivan Solivellas

Ivan Solivellas

(Socio)lingüista. Doctor en Ciències del Llenguatge i membre de l'Executiva de Plataforma per la Llengua.

L’emergència lingüística: defensar la llengua és parlar-la sempre

D’aquí a uns anys podríem perdre més del 90 % de les llengües del món

Sembla que des de l’aparició de personalitats mediàtiques en defensa del clima, com Greta Thunberg, tothom ha anat prenent consciència sobre l’emergència climàtica, entesa com una situació de risc màxim per al planeta. És una qüestió senzilla: o cuidam el medi o morim, no hi ha cap altra opció. I és aquí on entren en joc dos conceptes bàsics: la sostenibilitat i el pensament glocal. S’entén per sostenibilitat el fet de consumir els recursos estrictament necessaris per a viure, sense abusos, permetent que el planeta pugui recuperar-se i, sobretot, triant sempre l’opció menys nociva (el cartró abans que el plàstic i el residu zero abans que el residu). En canvi, el pensament glocal —encara menys assumit que la perspectiva sostenible— passa per pensar globalment i actuar de manera local, és a dir, cal assumir que, com a ciutadans, com a individus, podem canviar el món si en prenem consciència i actuam conseqüentment. Malgrat això, encara hi ha molta feina a fer i ens cal una tasca de sensibilització major, en la qual els actors principals som els que ja estam sensibilitzats.

Un noi i una noia escolten els consells d'un dependent a una botiga de telefonia mòbil de Barcelona | Foto: Carola López / ACN
Un noi i una noia escolten els consells d’un dependent a una botiga de telefonia mòbil de Barcelona | Foto: Carola López / ACN

Amb tot, avui no parlaré de l’emergència climàtica, sinó d’una altra emergència que també requereix una perspectiva ecològica: l’emergència lingüística. Al món hi ha al voltant de sis mil llengües, el 96 % de les quals, aproximadament, són parlades per tan sols un 4 % de parlants i, contràriament, el 4 % restant de les llengües són parlades pel 96 % de la població. D’entrada, en un món de fronteres —sobretot naturals—, l’existència de moltes llengües i el nombre de parlants no era un problema, però amb la revolució d’Internet, els moviments migratoris i la mundialització s’ha produït un problema ecolingüístic: les llengües s’abandonen, s’extingeixen. Alguns teòrics, com Carme Junyent, consideren que d’aquí a uns anys podríem perdre més del 90 % de les llengües del món, que seria l’equivalent de perdre pràcticament la totalitat de les espècies del planeta. Per això, és important de parlar d’emergència lingüística i, sobretot, d’entendre que les llengües no són éssers vius que moren amb el pas dels anys per oxidació, sinó que s’extingeixen quan deixen d’usar-se.

Una llengua és un codi i un context —com diu Albert Bastardas al llibre Cap a una sostenibilitat lingüística (Angle Editorial, 2005), citant Bateson—, però també és un constructe sociocultural que prové de la sedimentació d’un poble al llarg de la història. Les llengües són maneres de veure el món, d’explicar-lo, de relacionar-s’hi i d’entendre’l. Per això, perdre una llengua és com anihilar tota una espècie d’animals. I, com en l’extinció dels éssers vius, en la majoria de casos —per no dir tots— les llengües no moren, sinó que són assassinades. És per això que, per tal de preservar les llengües, els parlants hem de canviar la perspectiva, la manera de veure el fet lingüístic. És cert que les llengües ens permeten de comunicar-nos amb altres persones, però la realitat és que són molt més que un codi comunicatiu, en la mesura que són l’eix vertebrador d’una cultura, d’un imaginari i d’un món concret. Per això hem de ser conscients que cap llengua no és millor ni més útil que una altra, per molts parlants que tengui, per molt fàcilque en sigui la gramàtica, etcètera, perquè això són prejudicis sense fonament.

Els incendis d’Austràlia són la causa que ha provocat que el coala sigui una espècie funcionalment extinta, de la mateixa manera que l’abús de les energies fòssils ha generat unes emissions de CO2excessives que han generat un desastre ecològic. En el cas de les llengües, la culpa de la seva extinció és dels parlants: una llengua deixa d’existir quan no és parlada, com va ocórrer amb el dàlmata el 1898. Per descomptat, les polítiques lingüistes de les llengües més poderoses (i dels respectius estats), com l’espanyol o l’anglès, hi tenen molt a veure, però sobretot depèn de la consciència del parlant i del grau de compromís que vulgui assumir. En aquest sentit, si volem reciclardes d’un punt de vista lingüístic, sobretot hem de ser fidels a la nostra llengua, en aquest cas el català, sense canviar-la en el nostre dia a dia, i hem de ser conscients que la diversitat lingüística és una riquesa que cal preservar.

En definitiva, és important entendre (i fer entendre) que les llengües no són un mitjà per a comunicar-nos, sinó que són tot un entramat cultural, històric i social. A més, és important d’assumir-ho i de militar-hi, perquè només des d’una actitud local, això és, assumida per cada parlant, per cada individu, podrem capgirar la situació: ens hem d’empoderar com a ciutadans i, sobretot, com a consumidors. I és aquí on cal mantenir la llengua sempre que sigui possible, sense canviar-la sigui quin sigui el nostre interlocutor —excepte quan, per raons òbvies, calgui— i exigint-la com a consumidors d’un producte, perquè de vegades ignoram la força que tenim com a consumidors, un paper que, desgraciadament, sovint és més fort que el que tenim com a ciutadans. I amb això no dic que hàgim de renunciar a cap llengua, però tan sols si assumim un paper actiu en la defensa del nostre idioma aconseguirem que la resta de parlants també en prenguin consciència. Si, al contrari, ens deixam endur, el futur de la nostra llengua serà molt fosc. I, sobretot, tengueu en compte que els trets físics d’una persona no us han de fer girar la llengua, perquè si ho feu estau excloent l’interlocutor i, sobretot, contribuïu a la pèrdua de l’idioma, malgrat que algú us vulgui titllar de mal educats per parlar en català. Defensar la llengua és parlar-la sempre, exigir-la i estimar-la.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació