Montse Barderi

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

La llengua catalana pot fer que s’escorri una pedra

Recordo el primer dia – i últim – que vaig assistir a un curs de ioga en què el professor va dir que utilitzaria el castellà perquè el català li semblava ridícul.

El monologuista David Guapo presenta aquests dies un espectacle al Club Capitol de Barcelona en què fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, ens ho prenem amb una mica més de flegma i hem obert una ronda d’intervencions. La conclusió provisional és que el català pot fer escórrer una pedra.

David Guapo al teatre Auditori de Sant Cugat

Cal fer estiraments abans de parlar de sexe.

Recordo el primer dia – i últim – que vaig assistir a un curs de ioga en què el professor va dir que utilitzaria el castellà perquè el català li semblava ridícul. I per exemplificar la ineptitud de la nostra llengua va dir, amb una veu aguda i cara de fàstic: “Estireu les potetes aquí, estireu les cametes allà”. Així, d’una manera tan banal, pots carregar-te totes les llengües del món. Que un professor d’autoescola vol menystenir el català? Res mes fàcil, només que posi cara d’afectat i digui: “Fica una marxeta per aquí, treu l’embraguet per allà” i que algú altre ben ximple li rigui la gràcia.

No sé si a hores d’ara cal obrir aquest debat, que és més propi dels anys vuitanta. Sabem que tenim una llengua apta per a tot. Apta per la filosofia, per a l’astrofísica, per a la música, per jugar al parxís. I per al sexe. Em sento com si tornés a defensar Picasso davant d’aquells que l’acusen de pintar com un nen de cinc anys. Cal, realment tornar a tenir aquesta conversa?

Tenia raó Colette quan va dir que els plaers són mal anomenats sensibles quan el que veritablement fa desplegar el desig són els dons de la intel·ligència.

Potser per això Maria-Mercè Marçal va escriure:

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul 
—dues meitats bessones desparionades.

Efectivament, com més t’agradi un cap, més temps t’agradarà el cul que l’acompanya. Perquè sense cera no hi ha flama que sobrevisqui. En canvi, una boca apta per a besar i també per parlar de petons, d’esglais, de tremolors i d’èxtasis, que sap posar nom al desig i a totes les seves pràctiques, que parla en vers i en prosa, que és descriptiu i imperatiu quan toca, que provoca, desafia i dóna, que té arguments i raons i unces de pell viva… aleshores no hi ha un plaer més tel·lúric ni sublim, més enlairat ni més baix, més fet de fang i aire de núvol.

Sinó que li preguntin a Susan Sontag, que va definir el seu anhel intel·lectual com el desig de formar part d’una legió d’àngels pacífics – més asexual impossible-, però que va dir d’una de les seves amants, per cert una de les més intel·ligents, que faria que s’escórregués una pedra.

Al català li passa el mateix. Què li podem dir a algú que ridiculitza la nostra llengua com a llengua eròtica i de desig, com fa David Guapo? Res, quina mandra, tenim moltes ganes de fingir una migranya per no haver de complir amb el “rapapolvo” de rigor. I no ens cal manllevar “rapapolvo”, podem dir directament “clavar un arrambatge”. I és que tenim vocabulari per tot i per més, i això és el que realment ens desperta el cos, les paraules que com flames il·luminen la ignorància i ens encenen el desig. Ja ho deia Pere Quart: “La paraula deslliura els ignorants, comencen els amors amb la paraula…”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació