La Catalunya traduïda

Tant El Periódico com La Vanguardia en català són diaris traduïts, en què les declaracions no estan recollides amb exactitud. Si algú volgués fer un estudi sobre com s’expressa un polític català no ho podria fer a partir d’aquests dos diaris.

Que els catalans llegim diaris catalans traduïts és un absurd que ens condueix a situacions com la que em disposo a explicar a continuació. A La Vanguardia, hi llegeixo unes declaracions de Francesc Cabana, historiador (un dels escassos que conec que no escup sobre la burgesia de Catalunya). Hi reprodueixen les declaracions de Cabana en una comissió del Parlament sobre els quartos (uns quants milions) que el president Pujol no va declarar a Hisenda:

“No ens consta clarament que vingui d’una herència, un llegat o una donació”.

Però Cabana no va dir això exactament. La Vanguardia no reprodueix al cent per cent el que va dir en aquella sala del Parlament. El que va dir Cabana és (ho he sentit a RAC1 aquest matí):

“No ens consta clarament que vingui d’una herència, ni d’un llegat, ni d’una deixa”.

Va dir deixa, no donació. Per què La Vanguardia en català és tan poc fidedigna? Perquè és una traducció de La Vanguardia en castellà. Agafen les declaracions de polítics, economistes, artistes, etc., catalans, les tradueixen al castellà i després les retradueixen al català. Un joc d’ous, com poden veure. I vull fer constar tota la meva admiració per la feina del Magí Camps i el seu equip, correctors lingüístics del diari. Tot i que no hi té res a veure. (No m’animo a escriure que són figues d’un altre paner perquè aquesta és una expressió que em fatiga, m’enerva i em fa vomitar bilis negra, alhora que ens torna a tots, una mica, pageses fragatines d’aquelles d’abans, que arribaven a Lleida amb els paners de figues damunt del cap).

Tant El Periódico com La Vanguardia en català tenen aquest peu coix. Són diaris traduïts, en què les declaracions no estan recollides amb exactitud. Si algú volgués fer un estudi sobre com s’expressa un polític català, o qualsevol altra personalitat, no ho podria fer a partir d’aquests dos diaris –els més importants del país, la cosa no deixa de tenir gràcia, tot i que no gaire-.

Això, com deia la meva àvia Carmen, és una olla de cols. Podem perpetuar-ho decàdes i dècades, amb la minva d’expressivitat i fidelitat que comporta, o bé s’hi pot posar remei. Els diaris en català han d’estar escrits en català directament, no pas traduïts d’una altra llengua. Si el que vull són traduccions, ja faig amb les shakespearianes de Joan Sellent. I si el que vull són sabatilles, me’n vaig a La Casa de les Sabatilles de la Baixada de la Llibreteria. Així de senzill.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació