Juliana Canet: “Si a internet no hi ha català, els adolescents no el parlaran”

Juliana Canet és una instagramer i youtuber catalana d’esperit enamoradís

Ni Júlia, ni Joana, ni Anna. Juliana Canet (Cardedeu, 1999) és una instagramer i youtuber catalana d’esperit enamoradís i de consciència inconformista. Els seus vídeos parlen d’amors platònics, de la universitat, de shippejar, d’Operación Triunfo o de literatura catalana. Actualment és presentadora al programa Adolescents iCat i estudia el grau en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan vas començar a fer vídeos i per què?
Vaig començar a penjar vídeos el desembre del 2016. A casa meva sempre m’havien gravat, de ben petita. Tinc vídeos de la meva iaia on surto fent una cosa molt similar al que faig ara. Llavors un dia vaig descobrir que en Joan Grivé (Instagram: @sir.joan), a qui ja coneixia, penjava vídeos a internet i vaig decidir fer el mateix. Però ho vaig començar sense cap mena d’intenció. Senzillament em semblava divertit. De cop i volta, sense voler-ho, tot s’ha convertit en una altra cosa.

Et definiries com una influencer?
Crec que no. El que entenc per influencer és una persona que és una marca. Per exemple, la Dulceida es ven a ella i el seu producte, i la seva figura no es correspon amb l’Aida Domènech, qui és realment. Les dues treballem per Instagram i per això em sento més còmoda amb el terme instagramer. Penso que ho faig de manera molt diferent al que normalment s’ha etiquetat com a influencer. Es pot dir que no venc la meva persona ni la meva vida. Crec que no soc una Dulceida.

De fet, al teu compte d’Instagram imites els tutorials de moda i maquillatge de les influencers des d’un punt de vista irònic i amb una finalitat crítica.
Com tot el que faig a Instagram, aquests vídeos van començar sense voler. I jo un dia vaig pensar: “Seria divertit pintar-me la cara amb retoladors i fer veure que és un maquillatge”. Ho vaig començar sense pretendre fer cap crítica social. A l’hora de gravar-ho, em vaig adonar que m’estava quedant una crítica a tota la indústria que capitalitza la bellesa i pressiona les dones per estar perfectes tot el dia.

M’atreviria a dir que el millor d’aquests tutorials, de moment, és el del maquillatge feminista. Què en penses del purplewashing (rentat en lila) o del pseudofeminisme del món influencer?
La cosa és que les influencers són marques i fan el mateix que una empresa que pel 8 de març treu un producte lila per vendre més. És capitalitzar una lluita. Penso que has de tenir una mirada crítica i no es pot anar amb una samarreta de “Girl Power” feta per dones esclavitzades. Tot i així, poden donar certa visibilitat al feminisme i potser algú s’inicia en la causa a partir d’una influencer.

Parlem de la llengua. Fa més o menys un any, vas penjar un vídeo a Instagram on explicaves que utilitzaves el català pel simple fet que és la llengua que parles a casa. La gent t’ho demanava?
La qüestió és que els vídeos imitant influencers els feia en castellà i per això vaig guanyar seguidors. Realment, la diferència numèrica de visites és abismal: quan faig un vídeo en castellà, en tinc cent mil; i en català, trenta mil. Em van començar a demanar per què feia els vídeos en català si amb el castellà podria arribar a molta més gent. Amb el vídeo que vaig penjar només pretenia expressar simplement que sempre he parlat en català. Quin sentit tindria que jo ara fes vídeos en castellà? No hi trobaria cap mena de lògica.

Fa uns dies vam conèixer les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2018, on el català es presenta com la llengua d’ús habitual per un 36% de la població, i l’estudi sociolingüístic de la Plataforma per la Llengua dut a terme als patis dels centres educatius de zones urbanes, que mostra com el català només és present en el 14% de converses als instituts. Com a generadora de continguts a les xarxes, quin paper creus que pots tenir en el foment de l’ús del català, sobretot entre els joves?
Crec que és important que hi hagi gent que parli català a les xarxes i que de veritat arribi als adolescents. D’això me n’he adonat fa relativament poc, a partir del moment que els mitjans es van començar a interessar per mi com a persona de referència que crea continguts en català. Els adolescents consumeixen només internet. Llavors, si a internet no hi ha català, no parlaran català. És així de senzill. Crec que el meu paper a les xarxes és important no només perquè els joves sentin el català més seu, sinó també perquè altra gent s’animi i sorgeixi una comunitat de creació en català a les xarxes. Això és el que va passar el 2016, quan en Joan Grivé, El racó de l’Hipòlit (Instagram: @elracodelhipolit) o jo mateixa vam obrir els nostres comptes. Fins llavors, fent vídeos en català només hi havia la Clara Moraleda, coneguda com a Leopolda Olda a YouTube.

Has conegut algú que hagi començat a fer vídeos en català després d’haver-te descobert?
Sí. Sobretot hi ha gent que en feia en castellà i ara també en fa en català, com en Pol Gise (Instagram: @polgisecat), que va començar després de veure alguns vídeos d’en Joan Grivé i meus. Ara té molts seguidors i és una persona important en la comunitat d’instagramers en català.

Als teus vídeos, a banda de parlar d’amors platònics, de stalkejar, de shippejos, de fer-se gran o de la UAB, també dones a conèixer escriptors com Gabriel Ferrater, Caterina Albert, Joan Vinyoli o Miquel Martí i Pol. Crec que ajudes a acostar la literatura catalana als joves.
Sempre que he fet vídeos parlant de literatura o recitant poemes, la gent ho ha rebut molt bé i penso que és perquè em segueixen com si fos la seva cosina, que parla sobre temes adolescents i també sobre literatura. Ho trasllado a un vídeo de la mateixa forma que si estigués amb una amiga i li llegís un poema de Gabriel Ferrater. Estic contenta perquè m’obre molta gent preguntant-me sobre poemes que poden llegir. Això és molt positiu. Almenys sempre hi haurà una persona que s’interessi per un autor i conegui una mica més la nostra literatura.

Et vam veure al Llenguaferits del 30 minuts, on parlaves, entre altres coses, de la importància de prendre’s certes llicències lingüístiques per sonar natural i arribar als joves. Adequar-se al context és fonamental i de cap manera és incoherent amb un bon coneixement de la llengua catalana. En algun moment has rebut crítiques per la teva forma de parlar, com li va passar a  la Rosalía amb el cumpleanys?
Abans gens, perquè em seguien només adolescents i parlaven el mateix català que parlo jo. Però ara que he començat a tenir més veu als mitjans, sí que alguns seguidors són més puristes i em diuen que hauria de parlar un català més correcte. És exactament el mateix que la Rosalía, que no va posar cumpleanys perquè no sàpiga que és aniversari. Ho va posar perquè és el seu registre. Si utilitzo castellanismes és perquè parlo així en la meva vida real i no ho canviaré. Podria parlar com Pompeu Fabra, però perdria molts seguidors, perquè no es sentirien a prop del que jo faig. Penso que un error que s’ha comès molt a l’hora d’intentar que els adolescents parlin català és acostar-los a un català que ells no coneixen i que veuen antic.

Un dels grans elogis de la sèrie Merlí, que tu seguies de molt a prop, va ser la versemblança lingüística.
Merlí va aconseguir una molt bona audiència principalment per l’ús d’un català de veritat, del carrer, com fem en Joan Grivé i jo. Si Merlí hagués sigut com les altres sèries de TV3, els adolescents no s’hi haguessin sentit identificats, perquè el català que s’hi utilitza no és el seu.

Com a instagramer i youtuber, què creus que s’hauria de fer perquè el català tornés a ser una llengua de referència entre els adolescents?
Realment no ho sé. Estic molt preocupada per aquest tema. Penso que anem per bon camí. La Corporació Catalana té un compromís amb la llengua i aposta per programes com Adolescents iCat, fet que dona visibilitat al català de cara als adolescents. Alguns diuen que s’hauria de pagar els youtubers catalans que fan els vídeos en castellà, com la Dulceida, perquè els facin en català. No crec que aquest sigui el camí. Crec que la gent ha de fer els vídeos en català si realment sent que és la seva llengua. De moment penso que tinc sort, perquè ser una referent en català pels joves és la meva feina i això fa que em senti molt implicada en tot allò que creo.

Article relacionat:  Internet, els influencers i la normalització del català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació