Josep Pedrals: “Més val un vici còmode que una virtut feixuga”

Josep Pedrals presenta aquest divendres l'espectacle-conferència 'Les gallcigralles' al festival Clàssics.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El poeta Josep Pedrals s’ha instal·lat a la Biblioteca de Catalunya, on ahir i demà divendres desplega la seva lúdica erudició en una conferència musicada que és una festa verbal. Pedrals, acompanyat del músic David Soler, prepara un cocktail en directe amb una recepta diabòlica i convida el públic a fer pets amb les aixelles mentre els ofereix una safata de croquetes.

La conferència-espectacle porta per títol Les gallcigralles, un terme que és la traducció lliure del francès rabelaisià Coquecigrue, un concepte que l’autor de Pantagruel va encunyar com a sinònim de quimera, bajanada, il·lusió vana. L’expressió “a la venue des coquecigrues…” (quan vinguin les gallcigralles) s’utilitza per referir-se a una cosa que no arribarà a passar mai. Si el terme francès Coquecigrue seria una contracció de gall, cigonya i grua, en la traducció catalana Pedrals conserva els dos primers termes però fa mutar la grua en gralla, que és un terme ple de ressonàncies en català: la gralla és un ocell de la família dels corbs, que porta mal averanys, i també evoca les estridències d’un instrument de vent molt nostrat.

Una Coquecigrue vindria a ser el que els mateixos francesos en diuen Une chateau en l’Espagne. I l’espectacle de Pedrals és justament un castell de focs i jocs verbals, un discurs hilarant ple de contrasentits irònics (“Vigileu que la police n’a pas de malice’), i malentesos exasperants: “O el llenguatge és poc precís, o tots som molt susceptibles!”, diu Pedrals. Les gallcigralles és alhora classe magistral de retòrica i homenatge a Rabelais, una celebració de l’expressió més escatològica i grotesca.

“Més val un vici còmode que una virtut feixuga”, recita Pedrals a Les gallcigralles. Dins el programa del Festival Clàssics, que en aquesta primera edició té la bellesa com a eix vertrebrador, l’espectacle de Pedrals s’inscriuria en la bellesa grotesca, aquella que “sempre s’ha complagut a amagar-se de l’autoritat o que fa burla d’aquells que es prenen massa seriosament”. Rabelais va ser l’únic que es va resistir a elogiar els versos de Pierre de Ronsard, adulat unànimement pels seus coetanis. En morir l’autor de Gargantua, Ronsard li va dedicar un epitafi cruel, que Pedrals ha traduït i musicat per tancar la conferència: “Perquè l’ànima gens servil / d’aquest home que aquí jau mort / prefereix un tros de pernil / que no pas un ramet de flors”.

Podeu comprar la vostra entrada per Les gallcigralles aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació