Jordi Manent: “El català ha de sortir de l’aula”

El Consorci per la Normalització Lingüística va néixer amb l’objectiu d’impulsar la llengua catalana, que, després dels anys foscos del franquisme, el seu protagonisme a la vida pública havia minvat estrepitosament. Tenint en compte, doncs, la situació deplorable en què es trobava la llengua, la Generalitat va engegar un projecte de política lingüística l’eix central del qual era convertir el català en una eina de cohesió social: una de les bases fonamentals d’aquest projecte era que el català no només pogués ensenyar-se a l’escola, sinó també que els adults el poguessin aprendre. De tot això, però, ja fa 25 anys i ara el Consorci i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona celebren el seu aniversari. Avui el Consorci celebra els seus 25 anys al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

El Consorci per la Normalització Lingüística, presidit per la directora general de Política Lingüística, té com a objectiu atendre les necessitats de formació, assessorament i gestió lingüística de les institucions, així com ensenyar català a adults. Tal com explica Jordi Manent, director del CNL de Barcelona, “el Consorci té una estructura molt curiosa, aparentment irregular, però molt efectiva perquè ha arribat a tots els racons del país per la seva capil·laritat”. Actualment, compta amb vint-i-dos centres, el més gran dels quals és el de Barcelona. D’altra banda, el Consorci està format per 135 locals i per més de 150 punts d’atenció al públic.

“El centre de Barcelona, per exemple, té dotze punts a tota la ciutat, vuit delegacions que cobreixen els deu districtes i una novena delegació que és la del català a distància”, explica Manent: “També tenim un punt de Voluntariat per la Llengua, el SAIER, que atén els nouvinguts i el CALB, el servei d’acolliment lingüístic” o el SAFD, el Servei d’Aprenentatge i Formació a Distància. Així, doncs, en funció de la magnitud de cada centre i de les comarques que cobreixi, té més o menys punts i cada centre funciona de manera autònoma, si bé es coordina amb els serveis centrals i amb tot el Consorci. Per exemple, el CNL de Barcelona compta amb tres coordinacions principals, que s’han anat actualitzant d’acord amb el temps: ensenyament, dinamització i assessorament.

Jordi Manent: “El català ha de sortir de l’aula”

Des que va ser escollit per dirigir el CNL de Barcelona fa tres anys, Jordi Manent creu que s’ha continuat treballant “tenint present que han estat, de moment, uns anys amb molts condicionants econòmics, però tot i això hem pogut actualitzar el debat de la llengua mitjançant novetats tant en els aspectes d’ensenyament com en els de noves campanyes de dinamització”. Per exemple, s’han dut a terme tasques com la creació d’una coordinació d’activitats que han donat un nou impuls a la llengua, i s’ha actualitzat el debat de la llengua i les seves necessitats “mitjançant novetats tant en els aspectes d’ensenyament com en els de noves campanyes de dinamització”.

Manent és del parer que al CNL de Barcelona, des de fa molts anys, s’ha fet una molt bona feina, així com a tot el Consorci en general. Les dades ho demostren: “En 25 anys el CNL de Barcelona ha fet classes de català per a més de 480.000 persones, gairebé mig milió. Només això ja és una fita molt important”, assegura Manent. “Però si el CNL de Barcelona ha impartit classes de català a gairebé mig milió d’adults, el Consorci n’ha impartit a un milió i mig”. Així mateix, continua Manent, el centre “també ha dut a terme una gran tasca d’assessorament, és a dir, d’ajudar usuaris privats o empreses o ajuntaments i ens locals en la correcció lingüística”. La dinamització també ha tingut un paper molt important, perquè ha ajudat a difondre les classes de català del CPNL i les campanyes que s’han fet.

El CNL de Barcelona ha comptat aquest 2014 amb més de 1.000 cursos de català en marxa: “Això significa que hi han assistit un 23.000 alumnes en un any”, una xifra força significativa, si bé en “l’època de gran creixement s’havia arribat a 35.000 matriculacions”. La resta d’activitats que ofereix el CNL han crescut en els darrers anys, segons Manent: “Tanquem el 2014, crec, amb més de 25.000 persones que han passat per activitats del nostre centre. Sense anar més lluny, en un any es poden arribar a formar 2.000 parelles lingüístiques, i les matrícules de les persones que han fet cursos de català per Internet superen el miler”.

Ara bé, quines són les perspectives de futur del CNL? Manent ens explica que, si bé les retallades han obligat a reduir els projectes, “agafant la frase de Mas, podem dir que «hem fet més amb menys»”: “Una de les propostes de futur que volem acomplir, i que ja estem fent, és fer sortir el català de l’aula. Encara que sembli un contrasentit, vol dir que el català a les aules ja hi és, però hem d’aconseguir que l’ús social de la llengua sigui estès i més sovintejat, sobretot en el lleure”. És en aquest sentit en què s’han encaminat campanyes com “I tu, jugues en català?”, així com la nova campanya de promoció del còmic en català.

“També tenim com a repte important l’actualització dels materials en l’ensenyament”, precisa el director del centre. “No és el mateix el material que utilitzàvem a principi d’aquest segle, quan hi havia bonança econòmica, que no pas ara, ja que l’entorn canvia i els materials s’hi han d’adaptar”. Un altre dels reptes a què ha de fer front l’ensenyament del català és ser present en l’àmbit de les noves tecnologies: “El català ja hi és, a Internet, però pel que fa a l’ensenyament encara hi ha de ser més, sobretot en tauletes, aplicacions, etc.”

Si fem balanç d’aquests 25 anys, Manent és del parer que tant el CNL de Barcelona com el Consorci han complert amb els objectius, que són “sobretot difondre la llengua catalana, tant en nouvinguts com en catalanoparlants o castellanoparlants que no tenen prou fluïdesa amb la llengua”, i que es van fixar en el moment de la seva creació. “No sé, però, si s’han superat totes les expectatives”, afirma Manent, “però com a mínim el CPNL ha complert”. Manent sap que ara vénen nous reptes, que cal afrontar: “Som en un moment de canvi molt important, molt accelerat, i les administracions ho noten.” Per adaptar-se a l’actualitat, han cregut necessari, per exemple, acomodar-se a les noves tecnologies, potenciant l’aprenentatge i l’ús del català per Internet i tractant el món dels negocis i del lleure amb la renovació de materials d’ensenyament. “És el que estem fent i intentem fer”, segons Manent.

Un dia a classe

La classe de català bàsic 1 comença a les 9 del matí al CNL de Plaça Catalunya. Com que és molt d’hora, els alumnes fan una mica tard. A la paret hi ha apuntades tot d’expressions —“M’ho pots repetir, si us plau?”— i la classe es fa en un ambient distès, còmode per als alumnes, que escolten atentament la professora, la Digna, que repassa amb ells el vocabulari i els pronoms febles. Les onomatopeies, els xiuxiueigs dels companys, el cop de mà del professor: tot val perquè els alumnes se sentin a gust a l’aula i aprenguin català.

Per quin motiu s’apunten a estudiar català? Segons Cristina Morató, coordinadora d’Acolliment Lingüístic, molts ho fan per raons socials: “Si vius aquí, tindràs més oportunitats de trobar feina, de facilitar-te el dia a dia si aprens català que si no en saps”. Alguns assisteixen al curs “per poder trobar feina, altres perquè tenen fills que van a l’escola”, i n’hi ha d’altres que ho fan només per regularitzar la seva situació: “En aquest cas, aconseguim donar la volta i que no només vinguin per tenir un paper a final de curs, sinó que intentem que trobin altres raons i motius per estar amb nosaltres i aprendre català”, afegeix Morató. “Alguns cops ens en sortim, d’altres, no”.

Les classes de bàsic 1 les coordina el CALB, el centre d’acolliment i acomodament. Com que està al centre de la ciutat, és el punt on acudeix més gent. Alguns d’aquests cursos estan pensats per immigrants que necessiten treure’s el certificat d’arrelament, ja necessiten demostrar que, almenys, han fet un curs de català. Per llei, estan obligats a cursar, ara, de 90 hores (abans era un curs de 45 hores), que les poden fer quan vulguin, perquè són acumulables.

El CALB es va posar en marxa el 2005, amb la nova onada immigratòria. La idea era que aquests cursos no només servissin per aprendre la llengua, sinó per poder integrar-se. Aquests cursos, doncs, tenen com a objectiu principal que els alumnes siguin els protagonistes del curs i per això utilitzen el mètode d’ensenyament per tasques: “L’objectiu és que els alumnes aprenguin parlant i, si volen estudiar-se la gramàtica a casa, tenen un annex gramatical al final del llibre perquè, qui vulgui, s’ho pugui mirar”, diu Morató.

El perfil dels alumnes és molt variat: “En algunes ocasions, han assistit al curs estudiants erasmus, tot i que no és el públic més nombrós. La majoria d’alumnes que vénen al CNL són persones que han arribat aquí sense res, encara que també han vingut homes de negocis”, ens explica la coordinadora. Amb un perfil tan dispar, doncs, és normal que hi hagi diferències entre els alumnes, i per això a les aules es fomenta molt el treball en equip.

D’aquesta manera, es potencia que els alumnes no només aprenguin el català, la cultura i tradicions catalanes, sinó que es pretén que aquests cursos serveixin de pont d’unió de les diferents cultures per eliminar, així, fronteres. “Es tracta de fer-los partícips”, continua Morató. “Per això, sovint els preguntem què fan a casa seva i els demanem que portin algun plat típic del seu lloc d’origen”.

“Els ensenyem, bàsicament, a comunicar-se: si abans s’ensenyava com parlar a la feina, ara els expliquem què han de fer per buscar-ne”, diu Morató. “En alguns casos hem hagut d’adaptar els llibres que utilitzem —Bàsic 1, Bàsic i Bàsic 3— als nous temps, que va elaborar un equip de professors del Consorci”, explica. Es tracten, doncs, temes quotidians perquè els alumnes sàpiguen com orientar-se i viure a Barcelona.

La majoria d’alumnes que participen als cursos del centre han conegut el Consorci a través del boca-orella, encara que anys anteriors s’havien posat en marxa algunes campanyes, com la de “Barcelona t’ensenya català”. El cas del col·lectiu xinès, però, va a part: “El CNL organitza cursos únicament pensats per ells, perquè els xinesos són una comunitat molt tancada i tenen una manera diferent d’aprendre”. Per això compten amb una persona que parla xinès que va directament als comerços a parlar amb ells i a captar persones que s’hi vulguin apuntar. Amb tot, han aconseguit que alguns dels alumnes que va començar estudiant amb ells arribin a fer cursos de nivell intermedi i, fins i tot, de suficiència. “No és la tònica habitual, és difícil que passi perquè depèn de les seves circumstàncies o obligacions personals”, precisa Morató.