Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Internet, els influencers i la normalització del català

El català ha de normalitzar-se en un entorn digital on encara no té cap estructura competent

“Si a internet no hi ha català, els adolescents no el parlaran”, diu la instagramer Juliana Canet en una entrevista a Núvol. Darrerament, algunes veus preocupades pel futur de la llengua han fixat la seva mirada en el món digital, detectant un buit sobretot en les plataformes que usen els joves. Els espais de comunicació online, autònoms i juvenils –Youtube, Instagram…– es presenten com un repte per la llengua catalana, que per garantir la seva supervivència ha de normalitzar-se en un entorn on encara no té cap estructura que l’ajudi a competir amb l’enorme quantitat de continguts produïts sobretot en castellà i en anglès.

La llengua catalana es troba en una cruïlla. Segons la lingüista Carme Junyent, “els símptomes denoten que el català és una llengua en procés de substitució”. Darrerament s’han publicat dos estudis que reforcen aquesta teoria: el mes de juny, l’InformeCAT 2019 de Plataforma per la Llengua advertia que a les zones urbanes de Catalunya, només el 14,6% de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català; el mes de juliol, la Generalitat publicava l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 i evidenciava que la normalització del català està en retrocés, com demostra aquesta anàlisi exhaustiva que Jordi Martí ha publicat a Núvol.

El futur d’una llengua depèn dels seus parlants més joves, i més enllà de l’ús del català a casa o a l’escola, la majoria dels referents de les noves generacions es troben a un clic de distància: en els seus dispositius mòbils. Segons l’informe del 2018 de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació, els nens de més de 10 anys i sobretot a partir dels 12-13 tenen una xifra d’accés a internet gairebé igual que la dels adults. En un entorn digital globalitzat i monetitzat, el fet que els idiomes majoritaris tinguin la capacitat d’arribar a un nombre major de persones facilita que els productors de contingut –instagramers, influencers…– puguin cobrar més per difondre la seva feina a un radi més gran de gent, i això deixa les llengües no hegemòniques en una situació complexa de desavantatge. És, però, una projecció il·lusa: la realitat és que mentre se sacrifiquen unes llengües en pro d’unes altres, poca gent acaba cobrant per la creació d’aquest contingut.

Com destaca Juliana Canet, “la diferència numèrica de visites és abismal: quan faig un vídeo en castellà, en tinc cent mil; i en català, trenta mil.” Un dels punts febles de l’ús del català a les xarxes socials és aquesta projecció megalomaníaca del jove –que imita dels seus referents d’èxit: Dulceida, Paula Gonu, etcètera– que situa el seu públic potencial a un nivell global i té aspiracions grandiloqüents, i que per tant no concep el català ni tan sols com una opció a l’hora de fer servir les xarxes socials. És per això que darrerament a la xarxa hem vist activistes coneixedors dels mecanismes empresarials no neutrals d’internet, com Arnau Rius, Albert Lloreta,  Pol Cruz-Corominas, el Modernet o Jan Ros, defensar que cal formular una estratègia per la llengua en l’àmbit digital.

Així ho ha demostrat Rius en l’article Tres propostes audiovisuals per garantir el futur del català entre els joves, publicat a Nació Digital, on apunta que “no és que urgeixi repensar el model audiovisual en català, és que anem cinc anys tard i ens trobem, sense exagerar, davant d’una emergència nacional”. Propostes com aquestes expliquen que l’aspiració màxima d’una persona que produeix continguts és, per una banda, que aquests tinguin èxit; i per altra banda, cobrar pel que fan. “Per monetitzar via Youtube has de generar una quantitat de visites brutal, per això molts joves influencers a Instagram i Youtube acaben intentant guanyar diners mitjançant codis de descompte a webs, apps, etc que els donen quantitats petites de diners […] Davant d’aquest panorama, un sistema de monetització basat en visites que exigís un nombre de visualitzacions molt més baix del que estableix el circuit normal governat per Google inc. i Facebook inc., podria funcionar”, proposa l’article en qüestió.

A grans trets, la salut del català a la xarxa no és dolenta, com recorda Carme Junyent, que assegura que a internet el català està per sobre de la seva proporció en comparació amb altres llengües similars d’arreu del món. “La Viquipèdia és un clar exemple d’un àmbit on s’ha pensat en el català i on s’ha aconseguit molt més del que es podia esperar”, diu Junyent. De fet, l’InformeCAT 2019 destaca que a Catalunya hi ha més viquipedistes per habitant que a França, Espanya o Anglaterra. Actualment és la 20a edició amb més contingut arreu del món. Ara bé, segons la lingüista, aquesta i altres pàgines web en català “no són un reflex sinó un miratge”, ja que molts usuaris militants de la llengua hi actuen amb convicció, però això no té per què correspondre’s amb les xifres d’ús de la llengua de la població en general.

A més, seguint l’anàlisi de l’entorn digital des del punt de vista del jovent, la Viquipèdia és un espai on buscar i trobar coneixement, però no una web natural d’esbarjo on els adolescents s’hi impliquen personalment i on troben referents aspiracionals que puguin convidar-los a imitar els seus hàbits lingüístics. Així doncs, la llengua catalana necessita la Viquipèdia, però aquesta no pot ser l’única representació de la normalització del català a internet. Com continua l’article d’Arnau Rius, “els catalans de l’escola, institut i universitat es passen el dia a Youtube i a Instagram mirant vídeos que pràcticament mai són en català, i això és el més greu que li ha passat al nostre bilingüisme i a l’ús social del català des del franquisme, més que qualsevol sentència d’obligatorietat del castellà a escoles de barris predominantment monolingües.” Carme Junyent també creu que una de les vies per assegurar el futur del català és pensar en els joves i adolescents més enllà dels centres escolars, que ja tenen molta pressió.

Xarxes socials com Instagram o Youtube fan evident la dificultat dels joves catalanoparlants per tenir referents que parlin en la seva llengua. Pau Guillamet, director del programa de ràdio iCat Kids, explica que gran part de consum a YouTube és en llengues majoritàries, i que “l’absència de referents en català complica que els qui es posen a crear contingut amateur ho facin en català”. A més, “els influencers que hi ha funcionen molt bé en castellà, i no tenen massa incentius per fer el salt en català o duplicar el seu contingut: l’incentiu de fer-ho mai serà prou per algú que no estimi el català, no el faci servir habitualment o no el consideri una llengua tan vàlida com una altra”. Així ho demostren un seguit de joves que sí que estan apostant per la creació de continguts en la seva llengua, com la ja citada Juliana Canet, Sir Joan, el Racó de l’Hipòlit, o en el camp musical, músics joves i actius a Instagram com Lildami.

En la mateixa línia que les propostes dels activistes mencionats anteriorment, Pau Guillamet apunta que “cal reforçar la bidireccionalitat de la comunicació online” i recorda que  “els joves busquen continguts d’iguals i no prioritzen un acabat professional”. iCat Kids és una de les poques propostes públiques que treballen conscientment en aquesta direcció, tenint clar que “cal donar visibilitat a un noi que fa humor per Instagram des d’Osona i també a un nen de 9 anys i uns pares que fan cròniques de Canet Rock i altres festivals”. De fet, aquest programa ha fet una crida a joves influencers, amb la intenció de crear una pedrera de gent d’entre 9 i 15 anys que faci contingut en català. Aquest pot ser “per Youtube, Instagram, Bandcamp o altres xarxes”, apunta Guillamet, que recorda que a part de Netflix i Spotify, el jovent “mira molts gameplays, tutorials, unboxings i mems, i volem que la gent que els fa en català emergeixi i que animi a moltes més persones a fer servir aquest idioma”. El portal Adolescents.cat també es dirigeix a aquest rang d’edat.

Si el català es troba en una cruïlla, el panorama digital és clarament un espai en el qual encara hi ha molta feina per fer. Com diu Carme Junyent, “Internet no hauria de ser un perill, sinó més aviat un avantatge, perquè allà tothom hi és de la manera que hi vol ser”. Ara bé, cal acceptar que la web no és un lloc aliè als mecanismes de dominació que existeixen històricament entre les llengües i les cultures. Els plans lingüístics catalans ho han de tenir en compte: el futur de la llengua passa per aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació