Ha canviat la manera de fer l’amor

Amb l’arribada de l’estiu, s’inaugura cada any l’època del flirteig. Aquell ‘instint de la seducció’ de què parla Sebastià Serrano creix de manera exponencial; perquè la calor, les tardes a les terrassetes xarrupant orxates i granissats i les passejades amb roba lleugera, inciten els cràpules i els que no ho són tant. Hi ha coses que no canvien, perquè ni tan sols el fantasma de la Covid-19 assegurarà que es mantingui sempre la distància de seguretat. Hi ha moments en què cal treure’s la mascareta i el que calgui. El que sí que canvia és el vocabulari i la manera de viure i de definir les relacions. Si fa uns anys sentíem a parlar de rebolcades, ara sembla que s’imposa el barbarisme empotrades, tot i que és possible, que com els tipus de relacions que descriu, sigui passatger perquè sovint aquest argot és canviant i volàtil.

Si fa uns anys sentíem a parlar de «rebolcades», ara sembla que s’imposa el barbarisme «empotrades»

Si ens remuntem als clàssics, trobem el concepte d’amor platònic que ens ha arribat fins avui. Ara bé, lluny de la complexitat de la teoria de les idees de Plató, ens referim a aquest tipus d’amor quan és impossible perquè no és correspost, probablement perquè tendim a idealitzar el que no és al nostre abast. 

De l’edat mitjana, ens ha arribat el concepte de cortejar i fer la cort. Els afalacs dels trobadors a les seves dames sempre rebien un no per resposta, ja que, a l’època, la castedat era una de les màximes virtuts. Ara bé, entre pastorel·les, albes i alguna cançó, hi trobem relats d’infidelitats i amants malalts d’amor. Però, fossin o no producte de la imaginació dels trobadors, sabem que la passió els feia perdre el nord, com ara. Tot i així, els veritables malalts d’amor foren els romàntics. Allò sí que era follia! El romanticisme fou un moviment que posava els sentiments per sobre la raó, d’aquí que hagi estat un tema tan prolífic en la literatura i en el món cinematogràfic. Aquells que s’imaginen que trobaran l’amor de la seva vida al súper al notar el frec de la seva mà amb la d’un desconegut idíl·lic al moment de posar una taronja al carro, tenen una extensa secció de serials i pel·lícules ensucrades a Netflix. Els temps canvien però hi ha modes que no passen.

El que sí que ha quedat ben desfasat és el concepte hipòcrita de l’home galant, ja no són necessaris els subterfugis: quan una noia diu que no, és que no. També ha canviat el concepte de fer l’amor perquè abans era sinònim de festejar, que diferent de com l’entenem avui! A més, les cartes d’amor també formen part d’un temps remot perquè ara t’obren per Whats app i Instagram i és a Tinder on en lloc de picar l’ullet et fan un match, que vindria a ser allò de l’amor de lluny dels trobadors. Alhora, és també on hi ha més desenganys amorosos. 

Un cop fet el match ja tenim un nou front obert. Si s’ha fet un carquinyoli no direm que en hem embolicat perquè és una expressió massa carrinclona, ara parlem de rotllos i rotllets. Sembla que com més efímera és o es preveu que sigui la relació entre dues persones, més s’utilitzen els diminutius per designar l’altre. Els més freqüents són ‘xati’, ‘xurri’, ‘noiet/a’ i per ser una mica més groller, en femení s’utilitza allò de ‘la parenta’.

Per altra banda, si hagués d’escollir el millor amant de què ha gaudit la nostra literatura, triaria sens dubte Joan Salvat-Papasseit, però tampoc puc obviar les lliçons d’amor d’Estellés. Els temps canvien i la manera d’entendre i de viure l’amor, una mica, també. Zygmunt Bauman deia que vivim en una modernitat líquida en què tot és efímer i les relacions de parella no en són l’excepció. En paraules d’Eva Piquer, ‘nosaltres no és un pronom feble, però és un pronom fràgil. Sensible. Delicat’. Ara bé, no podem oblidar que també hi ha parelles que aguanten tots els embats, o ho intenten. 

I malgrat que sempre s’hagi idealitzat el primer amor, jo m’estimo més desmuntar el mite i em quedo amb la frase del bo del Zuvi a Victus: ‘en aquesta vida, ja us ho dic jo, només pot existir una cosa més desitjable que el primer amor. El segon’. De la mateixa manera que m’encanta el concepte de sapiosexual perquè m’agrada pensar que el concepte d’amant defineix la persona amb qui has tingut les converses més interessants. No en va, em vaig enamorar en una nit de barraques quan em va dir que l’havia deixat compungit, corsecat i esmaperdut. Perquè… qui seria capaç renunciar a una vida plena de paraules amb significat, sinònims, molts compostos i adjectius valoratius? En aquells temps ja no en vam dir festejar, vam començar a sortir junts i avui n’hauríem dit, simplement, sortir.

Però més enllà de les modes i de les diferents maneres d’entendre l’amor hi ha un llenguatge universal que es manté des de temps atàvics. La comunicació no verbal no necessita traducció, les mirades, els silencis, el cor que s’accelera… Potser sempre ens quedarà el dubte de si és Cupido qui reparteix sagetes, sigui com sigui, quan sentim la fiblada no ens en podem escapar!

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.