Guia cultural per votar el 28-A (IV)

Quart article sobre les polítiques culturals recollides als programes dels partits

Jaume Forés Juliana

Jaume Forés Juliana

Actor i realitzador audiovisual

En aquest lliurament de la Guia Cultural per Votar el 28-A abordarem les mesures que els partits plantegen per a cadascun dels sectors que integren les Indústries Culturals. Com ja vam esmentar al primer article de la sèrie, hi ha partits amb una ferma voluntat continuista, com el PP, i d’altres que pretenen fer una reforma a fons de tot el sistema, com En Comú Podem. Entremig, la resta de partits, tot i que n’hi ha que fan aportacions molt discretes en aquest àmbit com ERC, Junts per Catalunya o VOX.

Abans de començar convé definir què entenem com a Indústries Culturals. El concepte fou encunyat de forma crítica pels filòsofs Theodor Adorno i Max Horkheimer, dos dels representants més il·lustres de l’Escola de Frankfurt, que l’empraven per referir-se a la concepció capitalista de la Cultura. El Capitalisme, deien Adorno i Horkheimer, entén la Cultura com una mercaderia més, sotmesa a les lleis de l’oferta i la demanda, i considera que es pot produir amb criteris industrials: planificació, rendiment, seriació, estandardització, etc. Aquests filòsofs assenyalaven, també, que la concepció industrial de la Cultura comportava forts components ideològics que promovien una valoració dels productes culturals en funció, no dels seus costos, sinó de l’impacte que produïen en els receptors, és a dir, en funció de la seva rendibilitat ideològica.

A finals dels anys 70 del segle XX, l’auge de les idees i models neoliberals s’apropià del concepte d’Indústries Culturals i en ressaltà les connotacions més polítiques i econòmiques, deslligant-lo de qualsevol concepció crítica original. Convertí el terme en un sistema de classificació de les activitats econòmiques del sector cultural i l’evolucionà cap a un concepte molt més ampli que englobava totes les activitats que comportessin cert valor artístic o esforç creatiu: les Indústries Creatives. Aquesta nova concepció propicià l’auge de l’Economia Creativa a principis del segle XXI, un concepte encunyat per l’australià John Howkins i abastament difós durant la darrera dècada.

Per entendre-ho tot millor, fixem-nos en les definicions que apareixen als diferents informes de la UNESCO sobre el tema. Podem entendre les Indústries Culturals com aquelles indústries que combinen la creació, la producció i la comercialització de continguts creatius, sovint protegits per drets d’autor, sota la forma de béns o serveis. Aquests continguts creatius són intangibles i presenten una evident naturalesa cultural. Generalment, dins de les Indústries Culturals s’hi solen incloure la impremta i la indústria editorial, la multimèdia, l’audiovisual, la fonogràfica, la cinematogràfica, l’artesania i el disseny. Les Indústries Creatives, en canvi, engloben un conjunt més ampli d’activitats que inclouen totes les activitats pròpies de les Indústries Culturals a més a més de totes les produccions, siguin béns o serveis, que denoten un substancial valor artístic o esforç creatiu. Dins de les Indústries Creatives s’hi inclouen totes les activitats de les Indústries Culturals a més d’altres com l’arquitectura, la publicitat o el màrqueting.

He d’advertir que els sectors exposats a continuació no són tots els que integren les Indústries Culturals i Creatives a Espanya; n’he reduït la mostra als considerats més rellevants, tenint en compte els indicadors principals publicats pel Ministeri de Cultura i que també figuren als informes del CoNCA, però sobretot, tenint en compte les propostes exposades als programes electorals dels partits.

Llibre, Sector Editorial i Biblioteques

El món del llibre i el sector editorial van ser dels primers en tenir una regulació pròpia a Espanya. Actualment es regeix per la Llei de la Lectura, del Llibre i de les Biblioteques aprovada pel Govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2007, però encara hi ha alguns articles, els que fan referència als contractes entre editors, vigents de de la llei anterior, la Llei del Llibre de 1975 aprovada per les Corts Franquistes. És per això que En Comú Podem proposa aprovar una nova, única i refosa Llei del Llibre que deixi enrere la legislació franquista.

Una de les mesures més importants que recullen totes aquestes lleis és el Pla Nacional de Foment de la Lectura. El Partit Popular és de la opinió que cal seguir amb el model de pla actual, Ciutadans diu que cal actualitzar-lo, tot i que no indica com, i el PSOE també vol actualitzar-lo tot incloent-hi les llengües oficials de l’Estat i un pla plurianual de cooperació amb les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments per a la millora de les biblioteques, l’adquisició de fons i la programació d’activitats. Ciutadans també creu necessari augmentar les ajudes destinades a l’adquisició de fons bibliogràfics per a les biblioteques públiques i escolars.

A nivell administratiu, el PSOE aposta per refundar la Dirección General del Libro y Fomento de la Lectura perquè cobreixi totes les branques que li pertoquen: autors, lectors, llegats i traduccions. En Comú Podem vol exigir que s’executi d’una vegada per totes el projecte de la Biblioteca Provincial de Barcelona i Ciutadans vol equiparar l’IVA dels llibres digitals amb el dels llibres en paper a més de crear un pla específic de protecció de llibreries amb fons d’especial rellevància cultural i/o bibliogràfica. PACMA, per la seva banda, defensa la reconversió de les biblioteques cap a centres de difusió cultural.

Pel que fa a les traduccions, el PSOE proposa crear una Casa de la Traducció que vetlli per fomentar la traducció al castellà d’obres escrites en altres llengües, la traducció a altres llengües d’obres escrites en castellà, i la traducció al castellà d’obres escrites en les altres llengües oficials de l’Estat. Al seu torn, els Comuns, fidels a la seva visió plurinacional i plurilingüística de l’Estat, volen augmentar les ajudes destinades a la traducció d’obres estrangeres a qualsevol de les llengües oficials de l’Estat i d’obres en qualsevol llengua oficial de l’Estat cap a qualsevol altra llengua; també proposen augmentar els fons destinats a l’edició i difusió d’obres que tractin sobre les diverses cultures estatals. Ciutadans, seguint la seva línia d’internacionalització de la cultura espanyola, només proposa augmentar els ajuts de traducció d’obres escrites en castellà cap a altres llengües.

Cinema, Audiovisuals i Videojoc

Malgrat considerar Espanya un hub internacional de rodatges, el Partit Popular aposta per mantenir l’actual sistema de finançament i política fiscal cinematogràfica i no especifica cap mesura més per a aquest sector. El PSOE també confia en l’actual model de finançament públic, però proposa reforçar-lo amb una política de desgravacions fiscals més eficaç i destinant part de la recaptació dels sortejos de la Loteria Nacional al finançament dels projectes cinematogràfics i d’altres sectors culturals. Semblantment, En Comú Podem defensa l’aprovació de desgravacions fiscals de fins el 30% per al finançament de projectes cinematogràfics i Ciutadans i PACMA aposten, de forma genèrica, per l’ús d’incentius fiscals per al sector, però sense especificar quins.

A nivell administratiu i jurídic, el PSOE vol establir una nova política cinematogràfica i audiovisual consensuada a través d’una taula permanent de debat presidida per l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA) i que compti amb un amplia representació dels organismes professionals del sector i una presència transversal dels Ministeris de l’Estat (Cultura, Hisenda, Indústria i Exteriors). Aquesta nova política socialista passa per refundar l’actual Filmoteca Española, afavorir les coproduccions, i impulsar el programa d’atracció de projectes cinematogràfics “Shooting in Spain” mitjançant la implementació d’una finestreta única per tramitar els corresponents processos administratius. En Comú Podem també persegueix una nova política cinematogràfica i pretén aprovar una nova Llei del Cinema que actualitzi la vigent, aprovada el 2007 pel Govern de Zapatero.

Més enllà dels incentius fiscals, Ciutadans només es compromet a millorar el finançament i el funcionament de l’ICAA i a agilitzar els tràmits administratius per tal de facilitar els rodatges a Espanya. Al seu torn, ERC defensa un Pacte Nacional per a l’Audiovisual i la creació de la marca audiovisual “Made in Catalonia” per promocionar els rodatges i filmacions a Catalunya; també vol impulsar la creació de Consells reguladors de l’Audiovisual per a totes les autonomies, a imatge i semblança del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Pel que fa al món del videojoc, només dos partits en fan esment: el PSOE promet reactivar la Taula Estat – Comunitats Autònomes del sector del videojoc i dissenyar un pla de professionalització del sector conjunt entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i Ciutadans promet incentivar la inversió estrangera i aprovar beneficis fiscals per al sector.

Mitjans de Comunicació

Sorprenentment, el PSOE obvia qualsevol mesura en aquest camp, i la majoria de partits polítics només paren atenció al control i governança dels mitjans de comunicació públics, especialment de l’ens de Radiotelevisión Española (RTVE). En Comú Podem és l’únic que va més enllà i proposa crear una Llei del Dret a la Informació i la Comunicació que estableixi els drets i deures de tots els mitjans, públics i privats, per tal de garantir-ne el pluralisme i la independència dels poders polítics i econòmics. Perseguint aquest afany de pluralitat i independència, els Comuns plantegen constituir un Consell Estatal de Serveis Audiovisuals independent del Govern, amb autonomia d’acció i competències pròpies, els integrants del qual s’escollirien per concurs públic, mentre que ERC proposa un Observatori de la Comunicació amb la mateixa finalitat.

En Comú Podem també proposa reduir les ajudes per a finançar mitjans privats de comunicació mentre no es puguin garantir recursos suficients per a sufragar els mitjans públics i impedir, per llei, que un mateix grup mediàtic pugui acaparar més d’un 30% d’audiència mitjana en el conjunt dels seus canals d’àmbit estatal. Entre els seus objectius també hi figura la concessió per concurs públic de les llicències d’espais audiovisuals i que, un cop concedides, no se’n puguin modificar les condicions de l’oferta per tal d’impedir la reorientació dels canals. Si accedeixen al govern, prometen fer pública i transparent la concessió d’ajuts estatals a mitjans privats tot garantit que els beneficiaris compliran amb les seves obligacions fiscals i laborals.

Sobre els mitjans de comunicació públics, En Comú Podem defensa incloure a la Llei General de la Comunicació Audiovisual del 2010, aprovada per Zapatero, mesures per garantir la sostenibilitat financera, la governança i el dret d’accés de tots als ciutadans als mitjans públics. També volen crear un Consell de la Informació i la Comunicació, independent del Govern, que determini la composició i la funció dels Consells d’Administració dels mitjans públics. Per la seva banda, Ciutadans proposa escollir la direcció de RTVE mitjançant concurs públic i el PP aposta per un govern corporatiu de l’ens. Ciutadans també promet evitar la “propaganda ideològica” als mitjans públics autonòmics i aposta per tancar aquells que no siguin econòmicament viables.

Pel que fa a l’espai radioelèctric, En Comú Podem vol aprovar mesures que obliguin a complir el que ja recull la Llei General de la Comunicació Audiovisual sobre la reserva d’espais radioelèctrics per als mitjans comunitaris i defensa establir reglaments de concessió per a aquests espais. Per la seva banda, ERC i JxCat reclamen recuperar el segon múltiple digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) retirat el 2014 a causa del Primer Dividend Digital, el procés de reordenació de l’espai radioelèctric que perseguia alliberar espai de servei per a la tecnologia 4G de les companyies de telefonia mòbil (el Segon Dividend Digital es produirà aviat, a finals d’any o inicis del següent ja que serà necessari cedir espai per a la tecnologia 5G). ERC defensa a més un espai radioelèctric nacional català que permeti crear un espai de comunicació propi per a tots els territoris dels Països Catalans garantint, així, la reciprocitat de senyal entre la CCMA, la CVMA (Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals) i l’EPRTVIB (Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears). 

Arts Escèniques

Actualment a Espanya no existeix una legislació específica sobre les Arts Escèniques o les Arts en Viu, totes les polítiques nacionals d’aquest àmbit s’articulen a través del Instituto Nacional de las Artes Escéncias y de la Música (INAEM). Malgrat tot, fa anys que aquest organisme necessita una profunda remodelació i, per això, tant el PP com el PSOE es comprometen a actualitzar-lo i agilitzar-ne la gestió; malgrat tot, el Partit Popular no específica com ho faria mentre que el PSOE proposa aprovar una Llei específica sobre l’INAEM. Per la seva banda, En Comú Podem planteja la necessitat de regular el sector mitjançant l’aprovació de dues noves lleis específiques: una Llei de les Arts Escèniques i una Llei de la Música.

A nivell de difusió de les disciplines escèniques, el Parit Popular, en la seva línia continuista, aposta per seguir amb l’actual Programa PLATEA, iniciat el 2014 sota el govern de Rajoy, tot millorant-ne el funcionament, però sense indicar en quin sentit el milloraria. El PSOE voldria establir una nova política de foment de les Arts Escèniques i de la Música donant suport a projectes a mitjà i llarg termini, anant més enllà de les actuals subvencions anuals i, En Comú Podem defensa, com en el cas del cinema, l’aprovació de desgravacions fiscals de fins el 30% per al finançament de projectes d’arts en viu. PACMA aposta per incrementar el suport a la música i la dansa populars i que aquestes tinguin major difusió en els mitjans de comunicació públics.

Finalment, tant el PSOE com Ciutadans aposten per la creació d’un nou Centro Nacional de Danza que sigui la seu permanent de la Compañía Nacional de Danza i del Ballet Nacional de España. 

Arxius i Museus

Si la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985 estableix què es considera patrimoni i què no, també estableix que la seva conservació i difusió recau en els Museus i Arxius del país. Com que la majoria de competències culturals estan transferides a les Comunitats Autonòmiques, en unes eleccions generals, la majoria de partits es limiten a presentar propostes cara als grans Museus i Arxius Nacionals que són els que orgànicament depenen del Ministeri de Cultura. Actualment aquests Museus i Arxius Nacionals estan regulats pel Reial Decret de la Xarxa de Museus d’Espanya i pel Reial Decret del Sistema Espanyol d’Arxius, ambdós aprovats sota el Govern de Zapatero, el primer el 2009 i el segon el 2011.

Per començar, hi ha partits que defensen la creació de nous museus nacionals: el Partit Popular vol un nou Museo de las Colecciones Reales i Ciutadans un nou Centro Nacional de Fotografía.

A nivell administratiu i econòmic, tant el PP com el PSOE creuen que s’han de reforçar i equilibrar els recursos que reben tots els museus de propietat estatal. El PP posa especial èmfasi en la millora de recursos dels grans equipaments nacionals (cita explícitament el Prado, el Reina Sofía, la Biblioteca Nacional i el Museo Arqueológico Nacional) i proposa adoptar un nou Pla de millora de Museus, Arxius i Biblioteques. El PSOE, en canvi, veu més urgent reforçar l’autonomia del Museo Arqueológico Nacional, reobert el 2014 després d’una profunda reforma, i crear centres d’investigació pública dins dels museus estatals tot incrementant-ne les activitats dins del Pla Estatal de Ciència, Tecnologia i Innovació. Al seu torn, Ciutadans creu que s’hauria d’aprovar un nou programa d’adquisició i promoció d’obres d’artistes contemporanis i fomentar els convenis de col·laboració entre museus de diferents titularitats (estatals, autonòmics i locals).

Per la seva banda, En Comú Podem, en compliment del traspàs de competències de cultura a la Generalitat de Catalunya, reclama el traspàs de la titularitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de tots els arxius provincials de Catalunya a la Generalitat així com dels fons propis de Catalunya dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Igualment, reclama fer operatiu el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que aquest no sigui, només, un organisme de representació institucional. Finalment, els Comuns ofereixen obrir i donar accés púbic a tots els arxius d’interès històric o cultural dels fons de RTVE i de l’agència EFE.

Tauromàquia i Activitats Cinegètiques

En aquest sector les posicions dels partits estan absolutament confrontades. PP, C’s i VOX per una banda i Comuns i PACMA per l’altre. Els únics partits que no es mullen en aquest àmbit són el socialista i els partits independentistes.

Com és sabut, VOX defensa una Llei de Protecció de la Tauromàquia que reconegui aquesta pràctica com a Patrimoni Cultural de ple dret a tot el territori espanyol i que superi l’actual legislació aprovada el 2013 pel govern de Mariano Rajoy. Per la seva banda, com és evident, el Partit Popular considera suficient l’actual Llei per a la regulació de la Tauromàquia com a Patrimoni Cultural i, en tot cas, defensa que cal reforçar el Pla Nacional per a la Tauromàquia previst per aquesta llei i potenciar els plans autonòmics de suport a la tauromàquia. Sobre el tema taurí, el programa de Ciutadans no es manifesta.

En el sentit oposat, En Comú Podem promet derrogar la llei aprovada el 2013 i deixar de reconèixer la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Espanyol. Defensen que cal suprimir el Premi Nacional de Tauromàquia i aposten per avançar cap a una abolició absoluta d’aquesta pràctica i de qualsevol espectacle o festa que sigui cruel amb els animals. Aquí coincideixen plenament amb PACMA que defensa l’abolició de qualsevol espectacle, tradició o festivitat amb animals i a més proposa que, mentre no s’assoleixi aquesta abolició, es retirin les subvencions públiques per a aquestes activitats i se’n prohibeixi la retransmissió i difusió públiques. Els Comuns també defensen la prohibició d’espectacles de circ amb animals a tot el territori estatal i defensen un canvi de model dels parcs zoològics del país. PACMA, com ja vam veure a l’article sobre Patrimoni, aposta per l’eliminació absoluta dels zoològics i aquaris o, en tot cas, per la seva reconversió cap a centres de recuperació, rescat, reserves o santuaris d’animals.

Pel que fa a les activitats cinegètiques (caça i pesca esportives), tant VOX com PP com Ciutadans els hi donen suport. VOX creu que s’haurien d’emprendre mesures per protegir-les mentre que Ciutadans aposta per una Llei de Caça i Pesca Fluvial que les contempli com a motor de desenvolupament rural sostenible; també defensa la creació d’una llicència de caça i pesca única per a tot l’Estat posant fi, així, al model actual on cada Comunitat Autònoma atorga les seves pròpies llicències. Al seu torn, el Partit Popular considera que el model actual funciona i, en tot cas, aposta per potenciar un major ús de llicències interautonòmiques.

A l’altre extrem, PACMA defensa la prohibició absoluta d’aquestes activitats i, mentre no s’assoleixi, vol prohibir l’ús de balins de plom per l’alta contaminació que comporten i prohibir l’ús d’animals, com ara gossos o aus de presa, com a instruments de caça. Com a mesura excepcional, també aposten per prohibir la caça del llop ibèric per tal de fomentar-ne la reintroducció i proposen controlar-ne la població emprant alternatives no letals; els Comuns també defensen una major protecció d’aquest animal.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació