Jaume Forés Juliana

Jaume Forés Juliana

Actor i realitzador audiovisual

Guia cultural per votar el 28-A (I)

Quines són les polítiques culturals que proposen els partits segons els seus programes electorals?

S’acosten les eleccions. Estem en plena campanya electoral. Els candidats han començat a desgranar les seves propostes en mítings, debats i entrevistes als diferents mitjans de comunicació. El pròxim 28 d’abril més de 36 milions de votants decidiran el futur del país. Hi ha qui serà fidel al seu partit de sempre, qui dubta, qui canviarà el vot a última hora i qui encara no ha decidit a qui votar. També hi ha qui no anirà a votar i qui, tot i voler-ho, no podrà fer-ho per les traves que el sistema electoral espanyol imposa al vot emès des de l’estranger o a les persones migrants. Sigui com sigui, la campanya avança i els temes habituals ja són sobre la taula: economia, pensions, sistema territorial, drets socials, etc.

Cada elector decidirà el seu vot en funció d’unes o altres prioritats, en funció de la seva escala de valors personal i intransferible, però, com sol ser habitual en aquest país, un dels temes més transversal i articulador per naturalesa de la societat i l’economia gairebé ni s’esmentarà en els debats polítics. Sí, parlo de la Cultura. Anys enrere, amb la pujada de l’IVA al 21%, la Cultura va assolir un lloc d’honor entre les principals propostes electorals; semblava com si tots els problemes i preocupacions del sector se solucionessin simplement prometen retornar l’IVA cultural al seu estatus original. Més enllà d’aquesta rebaixa, que apareixia en boca de tots els candidats, no hi havia més mesures ni polítiques culturals sobre la taula. No n’hi havia o no se’n parlava? Ara, els grans hits són el ja aprovat Estatut de l’Artista i la sempiterna Llei de Mecenatge, però, més enllà, els partits polítics proposen alguna cosa més en matèria cultural? Per què no parlar-ne?

Servidor ha volgut analitzar les propostes culturals dels programes electorals dels partits que concorren a aquestes eleccions generals amb la voluntat de comparar-les i exposar-les a debat. Hi ha qui decidirà el vot segons les mesures econòmiques, ecològiques o, fins i tot, familiars dels partits, però potser també hi ha qui pugui fer-ho en funció de les seves polítiques culturals i, ja que els grans mitjans no acostumen a fer-se’n ressò, he cregut necessari fer-ho des d’un mitjà compromès amb la cultura com és Núvol, digital de cultura, flamant Premi Nacional de Mitjans d’arrel digital.

Així doncs, els pròxims dies, aniré publicant una sèrie d’articles on compararé les diferents polítiques culturals dels partits segons els seus programes electorals. Ho aniré estructurant a partir dels diferents àmbits que configuren l’ampli sector cultural: parlarem del règim laboral i de la fiscalitat cultural, de les Indústries Culturals, de la gestió del patrimoni, de la propietat intel·lectual, la llengua, la memòria històrica i altres temes d’interès des de la perspectiva cultural.

Els programes analitzats seran els d’aquells partits que van obtenir representació parlamentària a Catalunya a les passades eleccions generals (PP, PSC, En Comú Podem, C’s, ERC i JxCat) a més d’aquells partits que segons el CIS podrien arribar a obtenir-ne en aquesta convocatòria (VOX i PACMA). M’hauria agradat incloure-hi els postulats del Front Republicà, però ha estat impossible trobar i consultar el seu programa electoral. Val a dir que trobar els programes electorals dels partits no ha estat fàcil, alguns no els han publicat fins fa poc. De fet, abans de començar la campanya només el PP, PODEMOS, IU, VOX i PACMA els tenien publicats. La resta, ho han anat fent passat el 12 d’abril, dia oficial d’inici de campanya, malgrat que alguns parits ja n’havien avançat les propostes principals, entre les quals, evidentment, gairebé no se’n trobava cap de cultural.

Iniciaré la meva anàlisi en aquest mateix article, començant per comparar la visió global que té cada partit sobre la Cultura; és a dir, on la situen dins del seu programa i des de quina perspectiva l’entenen i com pretenen articular les seves polítiques culturals si governen. 

Abans de començar, però, faré uns quants aclariments:

– A diferència d’altres convocatòries, aquest cop el PSC no ha presentat un programa propi diferenciat del PSOE, recordem que ambdós partits mantenen una relació de federació en l’àmbit estatal, per tant, el programa analitzat en el cas del PSC és el del PSOE.

– Els Comuns, igual que el PSC fins ara, presenten un programa electoral diferenciat del de la resta de partits que integren el grup Confederal de Unidos Podemos (a.k.a. Unidas Podemos). Per tant, m’he centrat en aquest programa propi deixant de banda el de la resta de partits de la confluència que de fet, a Catalunya, estan diluïts dins de la proposta d’En Comú Podem. Cal remarcar a més que aquest cop, a diferència del que va passar el 2015 i el 2016, no existeix un programa electoral únic d’UP, ja que tant Podemos com IU han presentat els seus programes propis tot i concórrer conjuntament sota les mateixes sigles. 

– ERC, com ells mateixos reconeixen, presenta un programa gens convencional basat en un sistema dual de models oposats. Contraposen el model que defensarien en la construcció d’una futura República Catalana amb el model que, segons ells, implica mantenir el Règim del 78. Tots els apartats del seu programa presenten propostes per a la República Catalana seguides de les mesures que, mentrestant, presentaran i defensaran a les Corts Espanyoles. Si bé he tingut en compte totes les propostes exposades al programa d’ERC, de cara a la comparativa amb la resta de partits, m’he limitat a analitzar només les propostes reals que pretenen dur a les cambres espanyoles.

Partit Popular (PP)

Defineix la Cultura com una prioritat social i política, i la reconeix com a factor de desenvolupament i benestar, però, malgrat tenir un apartat específic sobre Cultura dins del seu programa, la separa d’àmbits clau com l’educació, l’economia o la societat del benestar i l’emmarca sota un epígraf generalista on s’hi engloben polítiques de mobilitat, infraestructures, habitatge i urbanisme. En comparativa, l’esport sí que el vinculen a l’àmbit de l’educació o el turisme al d’economia.

Malgrat que aquesta indefinició sobre a quin àmbit pertanyen les polítiques culturals, el programa del PP conté diverses propostes per a gran part del sector cultural, tot i que en alguns casos, com és el cas de la propietat intel·lectual, el règim laboral o la fiscalitat cultural, són més aviat pobres. Al programa no indiquen com vertebraran les polítiques culturals si governen, però se sobreentén que els organismes existents els semblen suficients i adequats. De fet, s’hi entreveu una política cultural poc arriscada i més aviat tradicional i continuista respecte als anteriors governs del PP.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Cita la Cultura com a sector estratègic per a un model sostenible de desenvolupament econòmic, seguint els postulats de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, i com un element indispensable del benestar ciutadà. Sota aquesta òptica, entén la Cultura com un dret fonamental i, dins del programa l’emmarca, amb un apartat específic, dins del bloc de l’Estat del Benestar; malgrat tot, no l’assenyala com un dels pilars bàsics d’aquest Estat del Benestar sinó com una ampliació de drets d’aquest.

Defensa les polítiques culturals com a polítiques d’Estat i proposa, com els Comuns, un Pacte d’Estat per la Cultura per tal d’augmentar el seu pes dins del PIB, donar suport als joves creadors i protegir i impulsar les activitats i indústries culturals. El programa presenta propostes àmplies i extenses per a tot el sector cultural si bé no es mulla gaire en els àmbits més controvertits: ni una paraula a favor o en contra de la tauromàquia i propostes escadusseres respecte a l’ús o la defensa de les llengües oficials de l’Estat. 

En Comú Podem (ECP)

Entén la Cultura com un bé comú i com un dret de la ciutadania, per això l’inclou, amb apartat específic, dins del Bloc de Justícia Social i Ciutadana. Com els socialistes, demanen un Pacte d’Estat per la Cultura, però a diferència d’ells, ho fan per tal de garantir la independència del sector i desvincular-lo dels vaivens polítics. Defensen polítiques de reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i de major cooperació entre Comunitats Autònomes. Aposten per blindar les competències culturals que, segons els estatuts autonòmics, estan transferides a les comunitats i propugnen que la Cultura no s’ha d’entendre com quelcom aïllat d’altres àmbits com l’Educació o la Investigació. De fet, aposten explícitament per una major relació entre Cultura i Educació si bé no especifiquen cap mesura concreta en aquest sentit.

El seu programa, més pròxim al programa nacional de IU que al de PODEMOS, malgrat beure d’ambdues fonts, és variat i extens en matèria cultural, amb mesures força específiques que transcendeixen els anunciats generalistes típics de la glosa electoral. No defugen cap tema i aposten per una revisió a fons de tot el sistema cultural espanyol, amb nombroses reformes i actualitzacions de les principals lleis que regeixen el sistema;  no en va el seu grup confederal ha sigut el promotor del llargament reivindicat Estatut de l’Artista, recentment aprovat per unanimitat al Congrés, cosa rara en política espanyola, i que en aquesta nova legislatura previsiblement s’haurà de desenvolupar.

No especifiquen com vertebraran les seves polítiques culturals si governen, però està clar que aposten per una visió plurinacional i plurilingüística de l’Estat i la majoria de les seves polítiques culturals estan encaminades a fer palesa aquesta realitat, fins i tot, contemplant una extensa reforma d’institucions llargament consolidades com l’Instituto Cervantes.

Ciutadans (C’s)

El programa de Ciutadans és pràctic i no dóna cap definició específica de la Cultura sinó que aborda directament les mesures i propostes que presenta en aquest sector. És dels pocs partits, juntament amb ERC, que presenta un bloc específic per a la Cultura, és a dir, on la Cultura no és un apartat més dins d’un bloc de contingut més gran sinó que apareix en un bloc específic propi compartit amb el Turisme i l’Esport. De fet, en el seu programa, C’s assenyala aquests tres sectors com a elements de lideratge internacional d’Espanya i, fent un repàs a les seves propostes, podem afirmar que la seva política cultural s’encamina cap a una clara vocació d’internacionalització i difusió de la cultura espanyola.

El programa de C’s conté propostes que abasten gran part del sector cultural si bé d’una forma un xic desigual, en alguns punts és força més extens que en d’altres; sigui com sigui, presenta un programa més variat i, sobretot, més renovador que el del PP. Com hem dit, les seves propostes tenen una clara vocació d’obertura internacional i, en alguns punts, traspuen certa voluntat didàctica o, fins i tot, alliçonadora. No indiquen com vertebrarien les seves polítiques culturals si governessin, però sense arribar a l’excés reformador d’En Comú Podem, proposen actualitzar algunes de les lleis i normatives culturals vigents i, amb una visió més ambiciosa que la socialista, proposen reformar o reorientar l’acció i l’organització interna d’algunes de les institucions culturals estatals com ara l’Instituto Cervantes.    

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Veuen la Cultura com un instrument de transformació social cridat a jugar un paper central en l’economia, la societat i la política. Com els socialistes, defensen la Cultura com a centre de les polítiques públiques i, com els Comuns, no l’entenen de forma aïllada sinó que defensen una estreta connexió entre el sistema educatiu, el sistema cultural i el sistema de comunicació; malauradament, tampoc exposen cap mesura concreta per assolir aquesta connexió. Defensen la Cultura com a dret fonamental i constitucional bàsic i l’anomenen el quart pilar de l’Estat del Benestar seguint els postulats de l’australià Jon Hawkes. Malgrat defensar aquesta centralitat de la Cultura, el seu bloc específic de polítiques culturals està situat al final del programa electoral; per tant, alguna cosa no casa del tot entre el que propugnen i el que practiquen.

En general, defensen polítiques de respecte i difusió de la diversitat cultural, seguin l’estela de les darreres declaracions de l’ONU, i aposten per una transferència completa de les competències culturals a les autonomies fins que no s’assoleixi la independència. Les seves propostes són molt ambicioses, però m’atreviria a dir que poc realistes i, igual que el programa de Junts per Catalunya, no presenten ni una mesura envers les Indústries Culturals. Si d’ells depengués, eliminarien la figura del Ministeri de Cultura i en transferirien totes les competències, béns, equipaments i pressupostos a les autonomies, ja que estatutàriament fa anys que la Cultura és responsabilitat seva. Sota aquesta premissa, proposen que la representació internacional dels afers culturals espanyols es realitzi de forma rotatòria entre els governs de cada Comunitat Autònoma, a l’estil de la presidència del Consell de la Unió Europea. També pretenen oficialitzar la representació fixa i de ple dret de la Generalitat de Catalunya en els organismes culturals internacionals com la UNESCO.

Junts per Catalunya (JxCat)

El programa de JxCat inclou, com el d’ERC, un recull de greuges perpetrats per l’Estat Espanyol envers l’administració catalana, i expressa la seva ferma voluntat de treballar per assolir la República Catalana; però a diferència del republicà, el programa de JxCat és força més pragmàtic i es limita a exposar les mesures que pretenen portar a les Corts Espanyoles mentre els catalans segueixin pagant impostos a l’Estat i Catalunya es mantingui dins del Regne d’Espanya. JxCat, semblantment als postulats d’ERC, esmenta la Cultura com a motor de llibertat i eina de transformació i la reconeix com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar, de fet, és l’únic partit l’apartat cultural del qual està emmarcat dins del bloc de l’Estat del Benestar. Igual que ERC i els Comuns, aposta pel respecte envers la diversitat cultural estatal.

Com hem dit, les seves propostes són força pragmàtiques i estant enfocades, sobretot,  cap a la vessant més fiscal i pressupostària de les polítiques culturals. Com ERC, no presenten cap mesura envers les Indústries Culturals. Si tinguessin alguna influència en el pròxim Govern demanarien l’augment de certes competències culturals a l’Estat i exigirien el compliment dels compromisos d’inversió estatals en els grans equipaments culturals catalans. Dins de la seva defensa de la Memòria Històrica apostarien per l’abolició de l’Audiència Nacional i de la Monarquia com a institucions hereves del Franquisme.

VOX

El programa cultural de VOX és escàs i fortament lligat a una visió tradicionalista de la Cultura. Textualment defensa fomentar les manifestacions culturals d’arrelament a la terra, folklòriques i tradicionals dels pobles d’Espanya dins de l’òptica de la Hispanitat. Més enllà d’això no presenta cap mesura en termes patrimonials, ni de propietat intel·lectual, ni envers les Indústries Culturals ni en matèria laboral cultural. Sí que parla de la Llei de Mecenatge, de la protecció a la caça i la tauromàquia, de la llengua i de la Memòria Històrica. No especifica com articularia les seves propostes culturals si accedís al poder.

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)

Entén la Cultura com a element fonamental per a l’evolució de la societat i l’inclou, amb apartat específic, dins del bloc de Justícia Social, igual que En Comú Podem. La seva política cultural, a vegades sostinguda des d’un punt de vista etnològic, defensa la diversitat cultural i lingüística de l’Estat i aposta per la programació i existència d’activitats culturals gratuïtes. Exposa propostes per a diversos àmbits del sector cultural, però la seva fortalesa radica en l’àmbit patrimonial on exhibeix una àmplia profusió de mesures de protecció i difusió especialment pel que fa al Patrimoni Natural i la Cultura Popular. Els únics temes amb els quals no es mulla són la Memòria Històrica i la Propietat Intel·lectual. Malgrat tot, no explica com articularia les seves polítiques culturals si governés.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació