Glossari ciutat diversa

Cisgènere / Transgènere / Trans*: cisgènere: persona que s’identifica amb el gènere que se li va atribuir al néixer; transgènere: persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser atribuït al néixer. L’ús de l’asterisc en la forma trans* apunta a les múltiples possibilitats dins l’espectre de les identitats de gènere que no s’identifiquen com a cisgènere i s’allunya del sistema binari. Pot incloure aquelles persones que s’identifiquen com a no-binàries, genderfluid o genderqueer.

Feminicidi: assassinat d’una dona pel simple fet de ser-ho. El terme fou encunyat arran dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic). Està recollit al Termcat però no al DIEC. Segons l’observatori de la societat civil Feminicidio.net, l’any 2017 es van comptabilitzar 99 feminicidis a l’estat espanyol, dels quals 13 a Catalunya.

Feminisme decolonial: corrent del feminisme que sorgeix a Amèrica Llatina i que qüestiona els paradigmes del feminisme hegemònic, blanc, occidental i n’interpel·la els privilegis. El seu discurs prioritza les interseccions del gènere amb la raça i la classe
i rebutja les estructures hegemòniques hereves del colonialisme. En alguns textos trobarem la forma descolonial en lloc de decolonial. Contràriament al que podria semblar, la forma decolonial no pretén remetre a l’anglicisme decolonial sinó establir una forma que s’allunyi del significat del prefix des-, i evitar així que es perpetuï la
idea que el colonialisme es pot desfer. La intenció és promoure allò decolonial com una intervenció transgressora i una posició de i en lluita contra els discursos hegemònics heretats del colonialisme.

Heteronormativitat: paradigma que situa l’heterosexualitat i el sistema de gènere binari com a norma. El terme fou introduït per Michael Warner el 1991 al text Fear of a Queer Planet i recull la crítica que la poeta i teòrica Adrienne Rich va fer als anys vuitanta al que va anomenar «l’heterosexualitat obligatòria».

Heteropatriarcat: sistema que privilegia els homes cisgènere i l’heterosexualitat per damunt de les altres expressions de gènere i orientacions sexuals.

Homonacionalisme: terme introduït per la teòrica Jasbir K.Puar en el seu llibre Terrorist Assemblages: Homonationalism in Queer Times per criticar l’ús parcial i interessat que certs sistemes de poder (en el seu exemple, els governs dels Estats Units i d’Israel) fan de les polítiques LGTBI per tal de justificar les seves pròpies postures racistes, xenòfobes i sobretot islamòfobes.Puar introdueix el terme en un estudi sobre l’orientalització i criminalització dels cossos que la mirada occidental identifica com a musulmans/terroristes, segons la qual les persones de fe musulmana son inherentment homòfobes. Aquesta mirada contribueix a crear una oposició entre el bon patriota (heterosexual i, ara també, homosexual) i el terrorista homòfob.

Homonormativitat: terme introduït per Lisa Duggan l’any 2003 per criticar l’assimilació de l’heteronormativitat en la cultura LGTBI. L’homonormativitat, que s’associa al neoliberalisme i al capitalisme rosa, reintrodueix les mateixes jerarquies de poder que les polítiques queer han intentat subvertir, privilegiant els drets dels homes gais cisgènere blancs per damunt dels drets d’altres membres de la comunitat LGBTI.

Interseccionalitat: estudi de les identitats de gènere, classe i raça centrat en les interseccions entre elles. Tot i que el concepte fou introduït per l’activista Kimberlé Crenshaw, els orígens es troben al manifest del col·lectiu Combahee River fet públic l’any 1977. El col·lectiu agrupà feministes afroamericanes a Boston, entre elles Barbara Smith, Demita Frazier i Audre Lorde, i fou una de les primeres associacions que va criticar el feminisme blanc hegemònic.

Intersex: persona que manifesta cromosomes, gònades, hormones o genitals que no encaixen en el que es considera, des d’un punt de vista mèdic, la típica presentació masculina o femenina. La filòsofa i biòloga Anne Fausto-Sterling ha fet una dura crítica als protocols mèdics que assignen un gènere als infants que neixen intersex. L’any 2014 Alemanya aprova una llei que permet als nadons intersex ser registrats amb gènere indefinit.

Llenguatge inclusiu: llenguatge no sexista, que inclou les diferents manifestacions de gènere, n’intenta visibilitzar una concepció no binària i qüestiona l’ús del masculí com a forma gramaticalment neutra.

Mansplaining: el terme mansplaining (format per man i explain) fou popularitzat per l’escriptora Rebecca Solnit al seu text Els homes m’expliquen coses i s’utilitza per descriure el fenomen dels homes que, des d’una postura de superioritat, extrema confiança i condescendència, expliquen a les dones coses que ja saben, en les quals són expertes, o que formen part de la seva experiència.

Micromasclisme: formes de masclisme socialment acceptades que s’han convertit en pràctiques quotidianes.

Pansexual: la pansexualitat parteix d’una concepció del gènere no binària i es defineix com a atracció sexual o romàntica sense tenir en compte el gènere de la persona.

Performativitat: aquest concepte transversal té els seus orígens en les teories del lingüista J.L. Austin, que distingeix entre els enunciats explicatius i els enunciats performatius, és a dir, enunciats que no només comuniquen, sinó que alhora fan. La filòsofa Judith Butler aplica el concepte en el text fonamental Gender Trouble. L’origen de les seves teories el trobem en la pregunta «Quin és el subjecte del feminisme?», la resposta, que defuig qualsevol concepció essencialista, considera el gènere com una construcció social mantinguda a través de la repetició (o performativitat) d’accions, comportaments, etc. Es considera un dels orígens de la teoria queer.

Pinkwashing / Purplewashing: expressions que es fan servir per referir-se al rentat de cara de governs que cometen crims contra els drets humans, o a les campanyes de màrqueting d’empreses a través d’un suposat compromís amb el feminisme o les polítiques LGTBI. Alguns dels exemples més clars són la invasió d’Afghanistan per defensar els drets de les dones enfront dels talibans, o la propera organització del festival d’Eurovisió a Israel.

Poliamor: tenir més d’una relació sexo-afectiva alhora. Sovint descrit com a no-monogàmia ètica i consensuada.

Queer: vocable anglès que es tradueix per estrany i que s’utilitzava com un insult cap a les persones homosexuals. L’organització activista pels drets LGTBI i en defensa de les persones afectades pel VIH Queer Nation adoptà el terme amb la voluntat resignificar-lo i alhora denunciar la discriminació que patien. Les polítiques queer defugen el binarisme així com l’assimilació als comportaments normatius. En català es pot fer servir el concepte bord amb el mateix significat.

Subalternitat: terme introduït per Gramsci per explicar la subordinació en sistemes de dominació capitalista i recuperat per l’Escola d’Estudis Subalterns de l’Índia, que l’aplica al context colonial/postcolonial. Gayatri Spivak l’explora en el text Poden parlar els subalterns?, on es pregunta fins a quin punt són alliberadors els discursos dels intel·lectuals d’esquerres quan els pensem des de l’òptica dels subjectes subalterns.