Fem zoom a la llengua oral

Érem molts els que esperàvem amb ganes les II Jornades internacionals de didàctica del valencià com a L2. Després de les I Jornades, celebrades l’any passat a València, aquesta segona edició va tenir lloc els dies 23 i 24, i 30 i 31 d’octubre i Alacant en va ser la seu d’acollida (virtual). És per això que moltes ponències es van centrar en la situació educativa i lingüística específica d’aquesta regió del País Valencià. A més, els membres de la Universitat d’Alacant van dur a terme una tasca magnífica d’acolliment i participació en les xerrades, que va fer que Alacant, la seva riquesa i la seva gent fossin presents al llarg de tot l’encontre.

Enguany, la trobada es va adaptar al format en línia, a través de la plataforma Zoom. En aquest sentit, els organitzadors de les jornades, la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera (SERCLE) i el Centre de Formació Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE)-Plurilingüisme de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, van unir esforços perquè, malgrat la distància, ens sentíssim a prop els uns dels altres, en el caliu de qui se sap còmplice de compartir objectius, preocupacions i esperances en l’aventura d’ensenyar català en els temps actuals. 

Tot i que el retrobament no va poder venir acompanyat d’abraçades, va venir carregat d’il·lusió i de ganes de compartir experiències, idees i perspectives amb amics i companys de professió d’arreu del món. Perquè, de nou, l’ocasió va reunir docents de diferents perfils i diferents bagatges –com ara professors de Secundària, d’Escoles Oficials d’Idiomes, d’aules d’acollida o lectors de català de l’Institut Ramon Llull–, tots moguts per les mateixes inquietuds: seguir aprenent, descobrint i millorant com a professors, i seguir creant una xarxa de suport i de referència per a tots els que fem una immersió en el món de l’ensenyament de català com a llengua estrangera o segona llengua (LE/L2).

En aquestes jornades es va posar el focus en l’oralitat i la didàctica en les classes en línia. Per tant, la llengua oral va ser la gran protagonista de les xerrades i els debats des del principi, des de la sessió de benvinguda, a càrrec d’Elsa Vilalta, subdirectora general d’Ordenació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana; Maria José Martínez Borjas, directora del Cefire específic de plurilingüisme d’Alzira; i Llorenç Comajoan, Vicepresident de SERCLE. Tots tres van subratllar la importància de treballar la competència en comunicació oral, tant en les classes de llengua de Primària, ESO i Batxillerat, com en les classes de català com a llengua estrangera.

A partir d’aquí, el programa que es va presentar per a aquests dos caps de setmana intensos va ser complet, heterogeni i molt engrescador. Un dels atractius d’aquestes jornades va ser, justament, la diversitat en la tipologia de les sessions. Sempre amb l’ensenyament de l’oralitat com a eix vertebrador de les jornades, els participants vam poder gaudir de trobades diferents i profitoses: ponències plenàries, taules rodones, experiències didàctiques, tallers pràctics i tertúlies. Tot i que si hi ha alguna cosa que s’ha de destacar és la qualitat (acadèmica i humana) dels ponents que van conduir les diferents sessions.

Així, després de l’acollidora benvinguda del primer divendres, 23 d’octubre, va tenir lloc la primera ponència plenària, amb Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant), que, a partir de la descripció del perfil lingüístic dels estudiants de la universitat, va presentar l’activitat dels tàndems lingüístics com a eina per millorar la competència lingüística dels estudiants i fomentar actituds positives envers la llengua catalana.

La sessió plenària va anar seguida de dues experiències didàctiques, és a dir, dues xerrades en què els professors compartien alguna experiència que els havia funcionat a l’aula per treballar l’oralitat i n’explicaven els objectius, la metodologia i els avantatges. La primera experiència ens la va explicar Raquel Olivé (CPNL), que va presentar “EP! Escolta i Parla”, un curs de català centrat en la oralitat i la comunicació per a persones no alfabetitzades. A continuació, va parlar Raquel Doñate (EOI Castelló), que va explicar com utilitzar la literatura per a treballar l’oralitat mitjançant tertúlies literàries.

Després de les dues experiències didàctiques, hi havia tres tallers pràctics en sessions paral·leles. En aquests tallers es creava un espai més proper en el qual els assistents podien compartir opinions i idees amb els ponents i els altres participants. Els tres van abordar les pràctiques d’oralitat a l’aula des de diferents perspectives: la planificació (Andreu Sentí, Universitat de València), la pràctica de la pronúncia i entonació (Maria del Mar Vanrell, Universitat de les Illes Balears) i l’avaluació de la prova oral (Adrià Castells, Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i Universitat CEU-Cardenal Herrera, i Lídia Jordà, Servei de Llengües, Universitat d’Alacant).

El dissabte, 24 d’octubre, vam tenir una taula rodona de luxe, moderada per Josep Maria Baldaquí. Amb el títol “L’oralitat en l’ensenyament del valencià com a llengua addicional”, va reunir tres experts en l’ensenyament del català com a LE: Josep M. Castellà, Joaquim Dolz-Mestre i Josefina Carrera-Sabaté. Els tres es van centrar en els reptes que presenta l’ensenyament de l’oralitat, però cadascun va fer les seves pròpies aportacions. Castellà va desmuntar el pensament tradicional que hem d’ensenyar primer llengua escrita i incorporar més tard l’oralitat. Dolz va posar èmfasi en el concepte d’enginyeria didàctica, concretament, en la idea que s’han de crear dispositius i materials nous, que integrin el conjunt de competències lingüístiques a partir d’un gènere oral. Finalment, Carrera es va centrar en la connexió entre llengua oral i pronunciació i va destacar la importància del cos com a interfície entre les representacions cognitives i el medi ambient. El xat, que no va parar de vibrar durant la taula rodona amb les aportacions de tots els assistents, va recollir comentaris i observacions molt interessants, la qual cosa demostra l’èxit del debat.

El divendres 30 d’octubre vam encetar la jornada amb una sessió de presentació de SERCLE i les diferents iniciatives i projectes que la societat té en marxa actualment: els seminaris en línia (webinars), les jornades de formació, els congressos, les tertúlies didàctiques, la creació d’una didacteca –un repositori d’activitats i recursos per a professors de català com a LE– i la revista RESERCLE, una revista acadèmica dedicada a la recerca i didàctica del català, que veurà la llum el proper 11 de desembre. Les diferents iniciatives i activitats d’aquest col·lectiu (que podeu consultar aquí) constitueixen una font de recursos i suport per a tots els professionals de l’ensenyament de català com a LE/L2.

Després d’aquesta presentació, el divendres va arrencar amb una sessió plenària, aquesta vegada a càrrec de Carme Durán (Institut Obert de Catalunya/Universitat Autònoma de Barcelona), que va plantejar una reflexió sobre les bones pràctiques de l’educació a distància (que no hem de confondre amb l’educació d’emergència en remot). Durán va descriure les propietats que caracteritzen aquest tipus d’ensenyament i va explorar les aportacions de les diferents modalitats: la sincronia fomenta la interacció i la motivació (participació personal), i l’asincronia permet la reflexió (participació cognitiva). 

De nou, la ponència plenària va venir seguida de dues experiències didàctiques. La primera va ser a càrrec d’Aina Monferrer (EOI Castelló), que va parlar de la seva experiència preparant materials en línia per a estudiants de valencià (canal de youtube, videoclasses, correccions en línia, blog, podcasting, xarxes socials, etc.). La segona experiència va ser la de Robert Escolano (Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant), que va presentar EULALIA, un projecte europeu que té com a objectiu desenvolupar una aplicació adreçada a estudiants Erasmus que els permeti millorar les competències lingüística i cultural a partir d’activitats lúdiques, com cerques del tresor, jocs d’escapada, qüestionaris i mapes interactius.

Aquestes dues experiències van cedir el pas a tres nous tallers pràctics. En aquest cas, es van centrar en l’ensenyament de l’oralitat en línia: Joana Àlvarez (EOI Barcelona-Drassanes) va presentar diferents recursos i eines digitals per treballar la llengua i millorar l’afectivitat en el grup; Gemma Repiso (Universitat de Califòrnia, Los Angeles) va parlar de la planificació d’activitats asíncrones; i Laia Canals (Universitat Oberta de Catalunya) va donar diverses idees per avaluar tasques d’interacció oral en contextos online.

El dissabte 31 d’octubre, l’últim dia de les jornades, va arribar un dels moments més esperats pel professorat: les tertúlies didàctiques. Hi havia tres sessions en paral·lel: “Gestió de l’aula en l’ensenyament-aprenentatge del català com a L2/LE”, “Activitats extracurriculars per practicar l’oralitat” i “Recursos i eines per a l’ensenyament en línia”. Aquestes tertúlies tenien un punt terapèutic, ja que, a més de descobrir recursos i idees, els assistents van poder compartir les seves inquietuds, preocupacions i experiències, i donar-se suport els uns als altres. 

Per acabar, després de la sessió de cloenda, vam gaudir d’un vermut musical. Lola Bou i Manel Brancal van musicar versos de poetes valencianes contemporànies en l’espectacle “Sinergia”. El duet musical va aconseguir emocionar tot el públic, fins i tot a través de la pantalla! Va ser el final perfecte per a aquests dos caps de setmana plens de debats, intercanvis i aprenentatge.

Una prova que les jornades van ser un èxit va ser l’allau de missatges d’agraïment i emoció de tots els participants, no només a través del xat de Zoom, sinó també a les xarxes socials, amb l’etiqueta #ALCjornadesCLE20. I és que aquestes jornades van aconseguir reunir més de 120 participants, la qual cosa posa de manifest les ganes i l’entusiasme del sector de l’ensenyament del català com a llengua estrangera, un sector inquiet i perseverant que es continua formant dia a dia. Després d’aquestes dues edicions tan profitoses, els assistents esperem il·lusionats les jornades de l’any que ve.

No voldríem acabar sense fer explícit l’agraïment a tot el col·lectiu de SERCLE, que va treballar de valent per fer possibles aquestes jornades, sempre positius i amb un somriure, malgrat la situació i les dificultats. Esperem que continuïn amb aquest projecte tan bonic i necessari: “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.” 

Fins l’any que ve!