Ensenyar el valencià

El diari Notícies de Puçol ha estrenat una nova secció titulada “Ensenya la llengua”, sobre dubtes i errors freqüents que es fan en valencià. Alexandre Ordaz ha llegit un dels seus articles i n’ha fet una anàlisi que publiquem a Núvol.

Nova secció del Notícies de Puçol, titulada “Ensenya la llengua”. Una secció amb molt bona voluntat, però amb un enfocament poc encertat i poc efectiu. Mirem…

¿Com que no es diu “abraç”? Hem de consultar més el diccionari (el normatiu o, com a mínim, algun d’este segle), sobretot abans de dir que una cosa “no es diu”.

¿Fem bé “ensenyant” el valencià com una llengua del “no es diu”? Això ¿és normal? ¿Passa en l’ensenyament de les llengües? ¿Li fem un favor al foment de l’ús del valencià actuant d’eixa manera? ¿Tira avant als possibles nous usuaris del valencià o els tira arrere? I ¿de deveres els fa “aprendre” valencià? ¿Aprenen a usar el valencià o aprenen que, suposadament, no es diu “abraç”?

La secció, tal com està concebuda, seria normal en els anys 70 o 80, quan hi havia un percentatge d’ús social alt del valencià oral i l’ensenyament es centrava en augmentar la poca alfabetització, en un context d’inici d’un procés de normalització. ¿És normal dins d’un diari que ja està escrit al 100% en valencià i en el segle XXI?

Hui en dia, l’ensenyament de llengües es centra en l’enfocament comunicatiu, no en manies particulars al voltant de paraules. Vullc pensar que, en el cas del valencià, també. Com a mínim, jo procure aplicar-ho quan l’ensenye als meus alumnes. Presentar-los el valencià com a una llengua per a ser usada, que s’aprén usant-la sense por i amb un poquet d’ajuda. I, si pot ser, estimant-la. En positiu, no en negatiu.

De maneres desfasades, elitistes, negacionistes, repressives…, tota pedra no fa paret. Encara que hi haja molt bona voluntat. Docents: reflexionem, sigam autocrítics, millorem i canviem estratègies si, en compte de ser els més sabuts, el que volem és servir al valencià i a la societat.

Xarrem.