En quina llengua hem de fer ciència?

Aquesta setmana la Generalitat ha atorgat 170 ajuts d’uns 500 euros cadascun a investigadors que havien escrit la seva tesi doctoral en català. Una servidora va ser una de les afortunades. Bé, de fet, la fortuna no hi té cap paper: si escrius la tesi en català i sol·licites l’ajut, te’l concedeixen. La partida de diners destinada a això simplement es divideix entre el nombre de sol·licitants.

Rebre el correu electrònic que m’informava de la bona nova, però, no em va fer cap il·lusió. Per què no me n’alegrava? Per fi em compensaven, d’alguna manera, aquelles converses de passadís en què diversos investigadors m’havien preguntat, estupefactes, Però per què fas la tesi en català? Una escena que em recordava la directora del meu institut quan, indignada, no es podia creure que, podent fer la carrera que hagués volgut, havia anat a triar Filologia, i a més catalana!

Els camins doctorals em van dur, finalment, de la Filologia Catalana a la Lingüística i, per tant, a la convivència diària amb l’anglès en l’entorn laboral. Però jo encara era, i sóc, catalanoparlant. I sovint em trobo, com tots els investigadors del país, en el mateix dilema: Això, ho publico en anglès o en català?

Una opció és adoptar l’anglès com a llengua de treball exclusiva: tant és que sigui una publicació en una revista internacional com un col·loqui en una universitat catalana. Sol passar, aleshores, que l’investigador acaba afirmant que no sabria pas com parlar de ciència en català, perquè tota la terminologia se la sap en anglès i, és clar, la falta de costum, ja se sap.

L’alternativa radicalment oposada, que seria abraonar-se contra l’hegemonia de l’anglès com a llengua de ciència i, a manera de protesta, publicar-ho tot en català, és simplement inviable. Però, ep!, per a nosaltres, els catalans, i per als russos, els alemanys o els francesos, mal que els pesi.

I queda l’opció d’entremig, la de combinar la llengua franca (la que et permet internacionalitzar les troballes científiques) i la teva (la que et permet raonar amb el mateix instrument que fas servir per convèncer el teu nebot que deixi estar la consola o la teva amiga que es compri una bici d’una vegada). Cadascú ha de decidir, aleshores, quines coses publica en quina llengua, o quines publica primer en quina llengua.

Deia que aquesta mena de dilemes (socio)lingüístics no són exclusius dels catalans, però potser com a parlants d’una llengua minoritzada ens hi pensem més. Llegia un dia les reflexions d’una investigadora basca: el seu cas encara és més delicat, perquè la comunitat lingüística bascòfona és més reduïda, i perquè no tenen al seu favor la intercomprensió romànica. La conclusió d’aquesta investigadora, Beatriz Fernández, que fa recerca sobre la llengua basca, era clara: Ez dago besterik, beraz: berton euskara euskaraz, kanpoan, euskara ingelesez, ezinbestean. [‘En definitiva, no hi ha altra opció: aquí, el basc [s’ha d’explicar] en basc; a fora, el basc [s’ha d’explicar] en anglès, necessàriament.’]

Però, aleshores passa que una tesi doctoral no és ben bé ni d’aquí ni de fora. Bé, és el que vulguis que sigui. Si l’escrius en català, serà d’aquí. Si l’escrius en català, hauràs fet una decisió política. Si et doctores en català, ets un militant. Ah, i el Govern t’ho compensarà.