El criptograma de Quim Monzó

Fa uns dies, de matinada, Quim Monzó va publicar a Twitter una inscripció enigmàtica. Eren altes hores de la nit i el tuit va passar una mica desapercebut. El tuit contenia un criptograma curiós.

Ja fa dies, de matinada, Quim Monzó va publicar a Twitter una inscripció enigmàtica. Eren altes hores de la nit i el tuit va passar una mica desapercebut. El tuit contenia un criptograma curiós, format per quatre emoticons amb tres lletres interpolades: P S C, tres incials que podrien significar moltes coses: Partit Sota Control? Programa Sense Concretar? Pacte Silenciós Constitucional? Per Si Cola…?

Hem demanat a membres de la república de les lletres que ens ajudessin a interpretar aquesta equació jeroglífica i us oferim aquí les aportacions que hem pogut recollir fins ara. és una mostra oberta que es pot anar ampliant al llarg de les pròximes hores. La majoria de respostes ens han vingut de part d’homes i han partit de la premissa sorprenent que les lletres P S C corresponen a les sigles d’un partit polític anomenat Partit Socialista de Catalunya.

Àlex Gutiérrez. President de la Fundació Escacc. Cap de la secció de Mèdia del diari Ara. Co-fundador de Núvol, digital de cultura.

(-_-) P (-_0) S (⊙_+) C (^_⊙)

El primer pictograma és el sector Navarro, ulls clucs que aquí no passa res. Després hi ha en Ros, que ja veu que hi ha un problema però que fa veure que també dorm, perquè no li passi com al Tete Maragall (tercer picto, amb un ull a la virulé). I la quarta és Carme Chacón, encara adorant el de la cella.

Màrius Serra. Escriptor, enigmista. Col·laborador de Núvol.

(-_-) P (-_0) S (⊙_+) C (^_⊙)

Per a mi, el sentit del criptograma és clar. En el primer parèntesi, corresponent a partit, hi ha dos bàndols partits per un guió baix central, en referència al perfil baix de Pere Navarro; en el segon parèntesi, corresponent a socialista, torna a haver-hi dues faccions: en una banda la icona de centre, en relació al centralisme inherent als socialistes espanyols de Rubalcaba, i en l’altra el signe més en relació als que han escoltat el cant de Mas, i especialment a Mascarell; totes dues faccions estan separades per un guió baix central, en referència al perfil baix de Pere Navarro. Finalment, el guió de C, per Catalunya: d’una banda el barret i de l’altra la barretina, òbviament separats per un guió baix central, en referència al perfil baix de Pere Navarro.

Ignasi Aragay. Subdirector del diari Ara.

El PSC és un enigma indesxifrable

Jordi Graupera. Periodista.

Avorrit Partit Borni dels Socialistes Psicotròpics de Catalunya Que-es-fan-els-Suecs

Josep Bargalló. Professor i escriptor. Exconseller en cap de la Generalitat de Catalunya. El seu blog és Josep Bargalló. Torredembarra sur mer

“Si fos planià diria que això és “una collonada”, però com que em sento més aviat fusterià opto per un “xe, quins collons!”. Un jerogíflic sense significat versemblantment subjacent, una equació caòtica indesxifrable, una barreja dissimètrica sense sentit… Una olla de grills simbòlica. Més – que +. Mirades incompletes. El PSC a dia d’avui.”

Adrià Pujol, antropòleg i escriptor. El seu blog és Escafarlata.

(-_-) P: letargia durant el tardofranquisme

(-_0) S: un ull atent durant la primera transició

(⊙_+) C: borratxera d’èxit amb els vernissatges peraportabellians i maragallívols

(^_⊙): cella zapateriana o ull de vellut, depèn de com es miri.

Dolors Miquel, poeta

TENSIÓ ABANS DE LA INVASIÓ DE LA U A LA SEU DEL PSC ( PSUC), DAVANT LA PERPLEXITAT CREIXENT DE DUES FANTES TARONJA, UN OU BULLIT I DUES PETJADETES DE GUATLLA.

Matthew Tree, escriptor

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) C (^_ ⊙)

Aviam, a la dreta de cada lletra hi ha un canvi de cara, cosa que vol dir, potser, que la primera cara – la cara diguem-ne sencera i normal – és com està algú abans que entri al partit o abans que el partit existeixi. Després del P veiem com és el PSC pel que fa a l’aspecte Partit: un ull és normal i l’altre, no, cosa que significa que un cop dins el Partit, o bé sempre has d’estar a l’aguait perquè tot és a can seixanta o que et donen una hòstia ideològica – un xoc als teus ideals – només en entrar, deixant-te amb un ull inflat.

A la dreta de l’essa – se suposa, essa de Socialista – tenim una cara ja clarament desfigurada en què un ull és rodó i l’altre vol sumar o bé indica que el seu propietari ha begut massa. Suggereixo que l’ull rodó és un ull normal socialista, que potser indica que veuen el món a través del filtre d’unes ulleres o un monocle ideològic. I que l’altre ull indica que en tant que socialistes normals estan sumats automàticament al PSOE (embriagats o no, no ho sabria dir). La tercera cara – que segueix la C de Catalunya – manté l’ull de socialista normal, però l’altre ull – l’ull català – podria estar arrencat del tot o gairebé.

Havent dit això, pot ser que el Monzó només volia fer broma amb uns emoticons divertits per indicar que el PSC, actualment, s’ha convertit en un fons d’entreteniment inacabable.

Enric Gomà, guionista, escriptor, fundador del col·lectiu Al carrer.

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) C (^_ ⊙)

Són les sigles del PSC i quatre cares. La primera cara, en repòs. La segona, fa referència al partit: a l’aguait, vigilant, mantenint la disciplina interna. La tercera, referent al socialisme: estupefacció, no saben què fer, no hi ha mesures socialistes reals que puguin o gosin tirar endavant en el món d’avui. La quarta, referent a Catalunya: cella aixecada, en senyal de distància i prevenció, cada dia més lluny de les aspiracions nacionals d’una majoria creixent de catalans.

Josep Cots. Llibreter. LLibreria Documenta.

El que hi veu el meu subconscient (perquè el meu sentit lògic és limitadíssim) és la cara del PSC  estomacada successivament i progressiva aquests darrers temps. El que semblen xifres o símbols matemàtics entre parèntesis, no ho són pas: no són més que la plasmació una cara que es va deteriorant pels cops de puny que rep.

Lluís Llort, escriptor. Acaba de publicar la novel·la Si quan et donen per mort un dia tornes  (La Magrana)

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) C (^_ ⊙)

L’escena comença amb un Montilla apagadet, o impertèrrit, com acostuma. Després de les eleccions en què va ser clarament derrotat, l’aparell del partit li van posar l’ull (trieu entre els tres, sense comptar els de poll) com la bandera de Japó. El relleu que va agafar Pere Navarro ja el feia entrar mig estomacat, segons les enquestes, però s’hi va fixar amb atenció en quin camí podia seguir per recuperar algun tipus de votant. Per això ha fet un gir agosarat, mira cap Espanya sense complexos i es fa un fart de riure; tot i que, qui riu l’últim, s’independitza millor.

Ada Castells, escriptora. A punt de publicar la novel·la Pura sang, (Edicions 62)

Mira que n’és d’ensopit aquest panorama polític. Anem a fer l’ullet al catalanisme, que nosaltres també en som, què carai. Ai, ai, tampoc no cal que ens doneu un cop de puny. D’acord, ja tornem a l’ordre, encara que ara ja no guipem res de res.

Joan-Lluís Lluís, escriptor. Col·laborador de Núvol.

(-_-) (Victòria / Confiança) P

(-_0) (Ensopegada / Sorpesa) S

(⊙_+) (Esllavissada / Incomprensió) C

(^_⊙) (Bancarrota / Astorament)

Eduard Voltas. Editor del Time Out Barcelona. Professor de la URL

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) C (^_ ⊙)

El primer parèntesi seria simplement una guia per entendre els tres següents. Et diu que jugarà modificant tres elements: dos ulls i una boca.

Darrere de la P de partit hi va una expressió facial que jo, no em pregunteu per què, interpreto com de “sóc molt llest”.

Darrere de la S de Socialista hi veig un ull a la virulé, com dient que això del socialisme està ja molt castigat.

I darrere de la C hi veig una cella alçada, en senyal de perplexitat. Seria un “Vols dir?”.

En resum, “som tant llestos que ens hem muntat un partit per defensar una ideologia que ja està passada de moda i a sobre no som fidels al nostre país”.

Però vaja, segur que en realitat el pictograma no vol dir res i el Monzó el que volia era justament això, tenir-nos entretinguts.

Joan Bramona. Dissenyador gràfic. Manté el blog Ambonsulls

PSC: Game Over

Andreu Ledoux, artista visual

(-_-) P (-_O)  El partit en qüestió, indiferent a reivindicacions catalanistes, quan fa l’esforç d’obrir els ulls, no veu altra cosa que el seu l’amo: l’Obrer espanyol.

(-_O) S ( ⊙_+)  Així les coses, el ‘gran’ partit socialista (Obrer) català, amb la vena als ulls, ha de veure com en Mas entén un clam social i que va sumant, contra natura.

(o_+) C (^_ ⊙) Tot i la feina feta, per col.locar-se al caliu català, canviant la vena i començant de nou; Com els ix l’enyorança i tarannà d’un amo que, fins i tot, acceptava cegament, qualsevol estatut nostrat.

Jaume Aulet. Professor de Filologia Catalana a la UAB.

Jo hi veig la progressió recent del PSC, que ha passat de la letargia d’en Montilla (primer parèntesi) al toc de sorpresa del segon parèntesi (ja amb un ull obert) i al fet d’adonar-se que allò que hi ha al centre de la diana és Mas (tercer parèntesi) i el catalanisme (la barretina del quart parèntesi).

Mar Schoenenberger, escriptora

P S C = Pena Sense Condemna

Damià Bardera. Escriptor. Autor de Fauna animal (El cep i la nansa)

El pictograma és una tríada, més a l’estil misteri de la trinitat (PARE-FILL-ESPERIT_SANT) que no pas esquema hegelià (TESI-ANTÍTESI-SÍNTESI).

El primer rostre, anterior a les sigles “PSC”, significa la unitat, la indiferenciació, la no dissensió, la mítica entesa dins un partit. Aquest primer rostre conté, en potència, els altres tres (vegi’s que el nas-boca és sempre el mateix, símbol de la unitat i del fet que totes tres faccions respiren el mateix aire).

Però aquesta unitat primigènia, feliç i perfecta, engendra tres faccions. La primera (El PARE) és el sector catalanista (actualment, un zero a l’esquerra, tal com ho mostra el rostre, que té l’ull-zero a la seva esquerra, per més que nosaltres, com a espectadors, el veiem a la dreta del dibuix).

La segona facció (El FILL) és l’actual directiva del PSC, amb Pere Navarro al capdavant. L’ull significa el fet d’estar a l’aguait, tant dins el propi partit, com fora d’ell; i el símbol de més significa més poder, més quotes, més adeptes.

Finalment, la tercera facció (L’ESPERIT SANT) significa l’entesa i la comunicació entre les altres dues, actualment en hores baixes. La cella del rostre significa Zapatero, i l’ull, Carme Chacón, que sempre estava (i encara deu estar) a l’aguait.

Valentí Rossell

A mi em sembla que s’ha de mirar com una seqüència de perplexitat creixent, que és el que sentim tots veient l’espectacle del PSC. En aquest sentit diria que si, en el segon dibuix, l’ull esquerre té un grau d’obertura normal (-_o), en el tercer el dret ja és obert com unes taronges mentre que l’esquerre encara conserva l’humor, perquè parlem de socialisme (⊙_+). La perplexitat màxima és al quart dibuix, quan davant la idea de Catalunya l’ull esquerre resta al·lucinat i el dret fa un gest de cella tant o més exorbitant.

Albert Plana. Enginyer

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) C (^_ ⊙)

M’ho he mirat una persepectiva d’equació matemàtica, on:

P = Producte
S = Suma
C = Intersecció entre dos conjunts
_ = menys
( ) = parèntesis matemàtics.
La resta, símols.

Desenvolupem, primer, el producte: (-_-) P (-_0)

(-_-) P (-_o)=–_-o_–+-o = _-o+-o= 0

Continuem si, (-_-) P (-_o)= 0 i S=suma ens dóna:

(-_-) P (-_0) S ( ⊙_+) = (⊙_+)

La intersecció entre els dos conjunts: ( ⊙_+) i (^_ ⊙) és _⊙ per tan interpreto que avui rodarant caps…

El veí de dalt (autor del blog Malerudeveure’t i promotor de les Històries veïnals)

(-_-) P (-_0) S ( _+) C (^_ )

Sembla clar de tan diàfan. És l’acrònim present (i passat) del PSC. O millor dit…

P= Probablement

S= Som uns

C= Calçaces

O dit en emoticons…

(-_-) = Balança ambidextre amb catifa entremig = “Mira tu com som de centrats els dos bàndols del PSC, que deixem una catifa enmig per no trepitjar-nos”.

(-_0) = Ull de poll al peu dret amb balança fidel i catifa entremig = “Doncs al del bàndol dretà (unionista espanyolista?)  ens han crescut un ou de tan deixar que me’l gratin els de Ferraz.

_+) = Ull de vellut esquerre amb catifa entre mig i Creu de Malta = “Doncs als del bàndol esquerrenós (catalanista federalista?), ens han fotut calbot per maragallistes mentre els del bàndol dretà (espanyolista unionista) fa punt de creu a l’hora de l’angelus”.

(^_ ) = Cresta punk de nova onada amb catifa entremig i Ull de vellut dret  = “Doncs el del sector esquerrenós (catalanista federalista?) anem a fer-nos dissidents i aquí us plantifico una bufetada en plena jeta que us deixa l’ull a la virolé“.

El que dèiem, doncs…

P= Pressentim

S= Sonats

C= Cataclimes

I si no, al temps…

Robert Ramos, Fotògraf(-_-) P (-_0) S (⊙_+) C (^_ ⊙)Segons la meva interpretació estem davant d’un criptograma amb un contingut bàsicament sexual. En la lectura que en faig el guió baix _ el codifico com a llit, catre, sofà… amb dues persones al damunt representats pels guionets – –
Podríem narrar-lo així:Al llit estant (-_-)
Penetració P (-_0)
Sacseig S (⊙_+)
Clímax C (^_ ⊙)

Si creieu que podeu aportar una mica de llum a aquest enigma tan inquietant, feu-nos arribar la vostra interpretació a info@nuvol.com i anirem ampliant la notícia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació