El coronavirus i el català

La ràpida propagació del coronavirus ha provocat també la propagació d’una sèrie de paraules i expressions en l’actualitat informativa que no sempre resulten prou clares. El TERMCAT ofereix el recull Termes del coronavirus, que aplega un conjunt de termes relacionats amb el brot pandèmic. A continuació podeu trobar una selecció d’algunes entrades d’aquest recull i d’altres construccions virals —mai millor dit!— que no paren de córrer pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Quedem-nos a casa, però amb correcció i consciència lingüístiques!

El coronavirus

Els coronavirus (CoV) —amb nom monàrquic degut a la seva forma— són una àmplia família de virus que poden causar diverses afeccions respiratòries. Dins aquest grup hi trobem el coronavirus SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2), nom oficial aprovat pel Comitè Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV). És més conegut com a coronavirus associat a la COVID-19, nou coronavirus o, simplement, coronavirus.

La COVID-19

La malaltia que causa el coronavirus és anomenada COVID-19, terme encunyat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a partir de l’anglès Coronavirus Disease i la xifra 19, per l’any en què va aparèixer. Segons el TERMCAT, darrere la sigla hi trobem els noms malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria. És per això que el gènere de la denominació és el femení, de forma que es tracta de la COVID-19. Tot i així, aquests dies no parem de llegir o de sentir «el COVID-19». Tal com exposa el TERMCAT, «probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí)».   

Confinament, aïllament i quarantena

Tres noms amb límits difusos que no volen dir ben bé el mateix. Quan parlem de confinament—i no *confinació—, derivat de confí (‘límit, frontera’), ens referim al fet de tancar una persona en un espai limitat. El terme aïllament aplicat en l’àmbit mèdic, en canvi, és més concret. Format damunt illa, aïllament designa el conjunt de mesures que s’apliquen a una persona malalta durant el període contagiós per tal d’evitar la propagació de la malaltia. Finalment, quarantena —i no *quarentena— s’aplica per a persones sanes que han de reduir l’activitat en cas que hagin estat en contacte amb una persona contagiada. Aquest derivat de quaranta prové del costum històric d’imposar quaranta dies d’espera (considerats el període d’incubació) als viatgers i a les mercaderies procedents de zones amb malalties abans de circular lliurement per un territori. 

Anul·lar, cancel·lar i suspendre

El sector cultural és un dels més afectats per les restriccions que vivim aquests dies. Teatres, cinemes i altres espais culturals han anul·lat, cancel·lat o suspès actes, funcions i tota mena d’activitats. Anul·lari cancel·lar signifiquen deixar sense efecte alguna cosa. Suspendre també s’utilitza en aquest sentit, però amb un matís temporal. Sovint es considera que aquest verb és un sinònim dels anteriors i s’acompanya de temporalment, adverbi redundant.  

Ajornar i posposar

A diferència de suspendre, aquests dos verbs inclouen un sentit de temporalitat molt més conegut. Segons el DIEC2, ajornar és «deixar per a un altre dia, per a més endavant». Convé apuntar que aplaçar existeix en català normatiu, però no en aquest sentit, sinó per referir-se a l’acció de contractar a algú o també de prendre possessió del lloc corresponent en el treball. Posposar —i no *postposar— és «posar (algú o alguna cosa) darrere un altre en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament», tal com diu el DIEC2. Malgrat que alguns el considerin estrictament espacial, també s’utilitza en sentit temporal. La màxima prioritat ara és frenar la propagació del coronavirus i això suposa posar darrere —fins al període que alguns han batejat com a dc (‘després del coronavirus’)— certes activitats socials.

Contagiar, encomanar i infectar

Aquests tres verbs, en principi, volen dir el mateix. La forma infectargeneralment la trobarem en participi. S’acostuma a parlar dels «infectats pel coronavirus». On hem de fer atenció és en els comportaments sintàctics de contagiar i encomanar. Una persona es pot contagiar, però no es pot encomanar. Així doncs, diem «M’he contagiat» i no «M’he encomanat» (si no és que ens referim al fet de posar-se sota l’empara d’algú, com per exemple Déu). En canvi, contagiar i encomanar sí que funcionen de la mateixa manera com a intransitius pronominals. Per exemple: «La COVID-19 és una malaltia que s’encomana molt» i «La COVID-19 és una malaltia que es contagia molt».

En un tuit, Isona Passola feia notar el retrocés en l’ús de la forma encomanar. Pau Vidal i Enric Gomà responien el següent:

Quan era petita d contagiar en deiem encomanar i encomanar-se.Amb el corona no ho he sentit ni un sol cop.Què passa? @EnricGoma @pauetvidal

— Isona Passola ? (@isonapassola) March 13, 2020

El verb encomanar és considerat més genuí que contagiar, propagat per pressió del castellà. Ben utilitzades, les dues formes són igual de vàlides.

Pneumònia

Inflamació pulmonar aguda causada per un agent infecciós. És una de les complicacions que pot desencadenar el coronavirus. Podem sentir a parlar de «pneumònia per coronavirus». Pneumòniaés un mot esdrúixol i, per tant, hem d’evitar dir o escriure *pneumonia (recurrent per influència del castellà).

Teletreball

Malgrat no aparèixer al diccionari, el TERMCAT recull aquest substantiu de l’àmbit informàtic i el defineix com «l’activitat professional realitzada físicament lluny d’un centre de producció o un centre de serveis, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació». A més de teletreball—i no *tele-treball—, aquests dies també podem sentir a parlar de fer una telebirra o un televermut amb els amics.

Paper higiènic o paper de vàter

En aquests moments és un dels productes més buscats als supermercats d’arreu. Ens podem referir a aquest paper suau i fi utilitzat per a la higiene personal com a paper higiènico paper de vàter. Aquestes fórmules són més adequades que paper de WC, ja que les sigles de l’anglès Water Closet ens poden generar dubtes sobre l’apostrofació. És possible que alguna vegada hàgim vist escrit *paper d’WC.

Més enllà de l’àmbit lingüístic, el paper higiènic arrossega l’etern dilema, recollit per la Viquipèdia, de l’orientació física.

Per saber-ne més podeu consultar el recull del TERMCAT.