El català infantil està de rebaixes?

Ignasi Moreta ha comparat el model de llengua que Sales utilitzava per escriure contes per a nens amb l'actual

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

Ignasi Moreta es preguntava, després de penjar a Twitter i Facebook una rondalla adaptada el 1951 per Joan Sales sobre el Drac de Banyoles, si el català de la literatura infantil està de rebaixes, i comparava el model de llengua de l’escriptor amb l’actual: “Hem renunciat a la riquesa idiomàtica? O hem fet l’únic que es podia fer, d’acord amb el principi de realitat?”.

Il·lustració del llibre 'El drac de l'estany' (Baula Edicions) realitzada per Cinta Vidal

El fragment de conte que ha reproduït pertany al recull Rondalles gironines i valencianes, que Joan Sales va adaptar a partir de les que havien publicat mossèn Lluís G. Constans, per a les de Girona, i les de l’Editorial Torre, per a les valencianes. En el cas del fragment del conte sobre el Drac de Banyoles, hi trobem paraules com corsecar, esgarriar, ratapinyada, emmetzinar, bruel, contorn, encantament, ajocar, botre. Davant d’això, l’editor ha fet la següent afirmació: “Quan veig el català d’aquesta adaptació de Joan Sales per a infants (1951) penso que potser hem fet massa rebaixes”.

El comentari ha generat tot de reaccions. Eva Piquer, Jaume Cela, Dolors Bramon, Gregori Luri i Lourdes Godoy, entre d’altres, s’han afegit al debat a Facebook, mentre que Enric Gomà, Adrià Pujol o Narcís Garolera l’han seguit des de Twitter. Alguns traductors i lingüistes es mostraven a favor de la tesi de Moreta, com Eva Piquer, Maria Llopis Freixas o Lourdes Godoy, mentre que Gregori Luri suggeria la següent pregunta: “No us heu preguntat per què ja no es llegeix El zoo d’en Pitus malgrat estar recomanat per a nens a partir dels 8 anys?”. Jordi Martín, al seu torn, ha subratllat la contribució d’Albert Jané com a exemple de riquesa desacomplexada: “Això de les rebaixes és un mal favor a la llengua (per no dir una putada). Però també hauríem de mirar com es parla: cauen les preposicions, cauen els pronoms, i aquesta alopècia és un símptoma de decrepitud, i després de la decrepitud ja sabem el que hi ha”.

Jaume Cela, que també s’hi ha afegit, ha escrit: “Tenim prou coneixement per emetre judicis d’aquesta mena sobre la literatura infantil? Encara resultarà que tothom llegeix llibres infantils. Si més no, a mi no m’ho sembla. Més aviat crec que la literatura infantil actual continua sent poc coneguda i poc valorada i mirar enrere sempre és una situació fàcil”. Com a editor, Ignasi Moreta, que és del parer que hi ha més preguntes que respostes, assegura que no vol menysprear el que s’està fent, sinó contribuir modestament a la literatura infantil en català: “Sóc el primer a defensar un català que no allunyi el lector, en la línia de les recomanacions de Pla Nualart i de la major part de caps d’edició dels mitjans de comunicació catalans. Però quan veig textos amb la riquesa expressiva del de Sales, em pregunto si no hem baixat una mica massa l’ambició lingüística”.

Vicent Sanz Arnau, al seu torn, considera que un text com el de Sales li “pareix inassequible al públic infantil català” i afegeix que “si això suposa rebaixes, benvinguts a la realitat”: “El dilema és continuat, i enriquidor”, conclou. L’editor de Fragmenta li ha respost que, tot i que la realitat és la que és, “poster podem combinar principi de realitat i principi del plaer (no tot ha de ser possibilisme). I podem reflexionar sobre què ha passat en seixanta anys perquè una prosa com la de Sales (no Riba, no, Sales!) avui resulti inassequible”.

A Twitter, en canvi, Enric Gomà s’ha mostrat a favor d’un ús del català que estigui a l’abast i d’allunyar-se d’un camí que “ens conduïa al felibritge”, ja que com a “lector i escriptor per a nens” considera que el català d’aquelles rondalles de Sales és massa elevat. “Làmpada per llum és un cas clar”, ha reblat —terme que no apareix al conte de Sales.

Tanmateix, com apunta el mateix Moreta, les rondalles anaven acompanyades al final d’un glossari de nou pàgines on aclaria el significat de paraules i fraseologia més difícils: “Potser, doncs, ni el català dels nens de 1951 era tan ric ni el dels nens del 2016 és tan pobre”, remata Moreta. Potser, com apunta Lourdes Godoy el que pretenia Sales era fer-los llegir textos de qualitat perquè l’aprenguessin i s’hi familiaritzessin. El debat està servit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació