“El català és un signe de qualitat”

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha posat en marxa la campanya “8 raons perquè l’empresa parli català”, a favor de l’ús del català a l’empresa. L’objectiu, segons la institució és “atendre amb normalitat els clients” i “arribar a un mercat de 10 milions de persones”.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha posat en marxa la campanya “8 raons perquè l’empresa parli català”, a favor de l’ús del català a l’empresa. L’objectiu, segons la institució és “atendre amb normalitat els clients” i “arribar a un mercat de 10 milions de persones”. La campanya va culminar el passat dijous al Mobile World Centre de Barcelona, amb Albert Closas, presentador de Valor afegit de TV3, com a presentador.

Ponents de la sessió 'Català i empresa: Ja estàs al dia?' al MWC | Foto: DGPL

En l’acte, Pere Torres, secretari d’Empresa i Competivitat del Departament d’Empresa i Ocupació, va voler remarcar que l’ús del català al món de l’empresa encara és deficitari, tot i els esforços de la DGPL i de les institucions privades. Segons el secretari, aquest dèficit no es deu ni a un problema de venda, ni de cost afegit ni de compatibilitats amb l’empresa, sinó de l’administració: “Si hi hagués un Estat que vetllés per la llengua catalana, la DGPL no tindria els problemes que té”, va afirmar. De fet, tal com va afirmar Torres, en el món d’avui, en què les accions comecials van dirigides a les persones i, per tant, la venda és personalitzada, “el català representa un valor afegit”.

La llengua com a valor afegit

La llengua es fa servir per finalitats que a vegades no li pertoquen; altres, sí. A vegades serveix per camuflar, és a dir, per embolicar el discurs d’una manera seriosa, per aparentar control o per amagar mancances o desconeixença. “Utilitzar la llengua de Shakespeare en lloc de la de Fabra esdevé veritable pedanteria”, sentenciava Agustí Sala, periodista d’economia d’El Periódico de Catalunya, que va voler subratllar que la globalització ha comportat canvis lingüístics molt importants: si bé l’anglès s’ha convertit en la llengua dels negocis i de l’empresa, paral·lelament, les llengües regionals també han experimentat una nova difusió gràcies a les xarxes socials i al suport ecònomic dels governs que les representen.

Segons Sala, tot i que en un món globalitzat les empreses han tendit a uniformitzar per abaratir costos, va defensar una globalització amb diferències: “Que avorrit que seria un món en què tot fos igual”, va dir. Així, doncs, va voler reivindicar la llengua com a element d’identitat i com un instrument per comunicar-se i va rebutjar utilitzar-la com una arma, és a dir, com un “element de separació”. “La llengua no només ha de ser una eina per trencar barreres, sinó que també ha de ser un dret, ja que tothom ha de ser atès i ha de poder parlar amb la seva llengua”, va afegir. Finalment, va voler constatar que el català és una llengua viva i que, “si el client és el centre de tota empresa, se li ha d’oferir un servei de qualitat i proper i, en aquest sentit, la llengua és un canal d’atracció”, va concloure.

El català a l’empresa

Víctor Campdelacreu, president de Pimec Barcelona, va voler ressaltar tot i que el català és una llengua que s’utilitza en el 70% de les comunciacions a les empreses, encara queda camí per recórrer, perquè “continua sent una llengua amb disfuncions externes”. Des del projecte CatEmprèn, s’han desenvolupat tasques d’assessorament i acompanyament lingüístic a les pimes i als autònoms, així com es reconeixen totes aquelles empreses que utilitzen el català.

Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Barcelona, va voler ressaltar la utilitat de la llengua en l’empresa: “Si en algun àmbit la llengua és necessària per relacionar-se és al comerç”. Un dels objectius de l’organització és, d’una banda, que els comerciants tinguin les eines perquè puguin treballar en català i, de l’altra, que els immigrants tinguin cursos a l’abast per poder aprendre el català i fer-lo servir als seus comerços.

Per a Joan B. Casas, degà el Col·legi d’Economistes de Catalunya, va explicar que tant en l’àmbit personal com professional sempre ha fet servir el català, ja que per a ell “parlar en català és una cosa natural”. Si volem que el binomi català i empresa funcioni cal aplicar-lo amb naturalitat a tota la societat”, va concloure.

Josep Maria Paños, president de l’Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals, va assenyalar que un dels motius pels quals no es presenten els escrits en català és l’hàbit d’una generació que va aprendre en castellà a l’escola però no en català: “Falten eines i programes per desenvolupar el català”, va sentenciar, i va proposar diverses solucions: incentivar el català entre totes les comunicacions, establir serveis de traducció i interpretació barats i establir models d’ús freqüents en el català. A més a més, va ressaltar la necessitat que l’Administració pública accepti el català a tots els àmbits.

Josep Maria Lleal, membre del Consell d’Administració d’ATO, després d’explicar la filosofia d’ATO, va explicar que l’empresa fa servir el català en les seves comunicacions habituals i va defensar l’etiquetatge en català, que és una de les principals apostes de l’empresa. “Tot i el bilingüisme del mercat, apostem per al català, perquè representa un valor afegit com a mostra que repartim en un territori concret”, va afegir Lleal.

Eloi Font, soci director de Font Advocats, va voler destacar que en la seva empresa van decidir donar prioritat a la llengua catalana no només perquè és legal, sinó perquè és natural. Així mateix també va explicar que ells treballen amb la llengua dels seus clients perquè consideren que és el que cal: “Cal continuar treballant amb la llengua dels nostres clients amb naturalitat i sense complexos”, va concloure.

Marta Royo, creadora de Mosaiking Comunicació, va explicar que a Mosaiking mai no han renunciat al català, sinó que hi han afegit noves llengües: “Faig servir amb naturalitat el català”. Va donar algunes idees per contribuir a fer més ús de la llengua catalana, com, per exemple, comprar el domini .cat i redireccionar-lo, utilitzar el web i els perfils de les xarxes socials en català, escriure els correus electrònics en català i publicar en català. I va acabar amb un eslògan: “Si ets català, treballes amb català i viu aquí, talla amb els altres idiomes i no et tallis en català!”.

“El català és un signe de qualitat”

Ester Franquesa | Foto: DGPL

Finalment, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va remarcar el gran avenç de la llengua en el paisatge lingüístic comercial: “Si tirem 30-35 anys enrere, el paisatge lingüístic era molt diferent, no era català”. Gràcies al sistema educatiu i a la immersió lingüística, el català ha fet un gran pas, però, tot i així, encara “no som on volem ser perquè no tenim normalitat en tots els àmbits de l’empresa”, va afegir.

La directora general va voler emfasitzar que els empresaris saben que la llengua catalana representa un símbol de qualitat i que fer servir la llengua catalana és un benefici no només per al país sinó per a la venda. Tot i això, només el 40% del sector utilitza la llengua catalana, cosa que s’ha accentutat per la nova composició demogràfica (el 17,5% de la població ha nascut fora de Catalunya), la qual canvia els funcionaments i “cal adaptar-nos-hi”.

En definitiva, des de la DGPL es treballa per fer avançar la llengua en aquells àmbits en què encara el seu ús és minso per raons no empresarials. “Un país normal ha d’utilitzar la llengua amb normalitat a tots els àmbits”, va concloure Franquesa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació