El castellà, la llengua que salva vides

Els intents d’empetitir la llengua catalana són constants, especialment en moments greus com els que ara patim

Ivan Solivellas

Ivan Solivellas

(Socio)lingüista. Doctor en Ciències del Llenguatge i membre de l'Executiva de Plataforma per la Llengua.

Fa un mes vaig escriure un article al diari dBalears a propòsit dels atacs constants contra la llengua catalana durant la pandèmia. Sembla, doncs, que l’anticatalanisme, en el sentit més ampli de la paraula, no cessa i que els intents d’empetitir la llengua catalana són constants, especialment en moments greus, com els que ara patim. Al cap i a la fi, els governs aprofiten les pandèmies per desenvolupar mesures extraordinàries “per a moments extraordinaris”, que sovint impliquen perdre o restringir drets. Amb tot, cap estat d’alarma no hauria de negar els drets humans, entesos com a drets bàsics, perquè són l’eix central de qualsevol estat democràtic —o almenys ho haurien de ser—. El problema és que, en parlar de drets humans, la gent només s’imagina drets com la llibertat, la igualtat o el tracte digne, per exemple, però n’ignoren d’altres, com la protecció jurídica o els drets lingüístics.

Entre els drets lingüístics de les persones, recollits a la Declaració universal dels drets lingüístics (1996) i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (1992), hi ha el dret de ser atès en la llengua pròpia per part de l’Administració i, de fet, es considera inadmissible qualsevol discriminació contra les comunitats lingüístiques. Així doncs, els ciutadans tenen dret de rebre les comunicacions i la informació sobre la pandèmia actual en la seva llengua, malgrat que Espanya ha aprofitat l’estat d’emergència per bandejar, un cop més, qualsevol llengua diferent del castellà, com el gallec, el basc i el català, tot i haver signat i ratificat la carta europea esmentada, que incompleix sistemàticament, sense que això no li comporti cap mena sanció.

I sí, podem creure que un suposat estat independent capgiraria la situació, però tampoc no hem de ser ingenus

Més enllà de la violació dels drets lingüístics, tampoc no podem obviar els mites que s’han perpetuat amb l’estat d’emergència, com la idea que el castellà salva vides, com es desprèn de la lògica que apliquen algunes persones i entitats. Els exemples són diversos i a la xarxa podem trobar casos que van des de l’epidemiòleg Oriol Mitjà fins a l’Hospital de Vinalopó, així com d’altres perfils, que en algun moment han optat per fer les comunicacions en castellà, de manera sistemàtica o esporàdica, per allò d’arribar a més gent. Malgrat tot, el problema no és (només) que s’usi el castellà perquè en temps de pandèmia vulguin arribar a més gent, sinó que és una actitud comuna de molts de catalanoparlants, que abandonen la llengua pròpia per arribar a un públic major, com ha fet un conegut influencer mallorquí, o perquè, en teoria, el castellà és una llengua del món, mentre que el català és de casa.

És cert que el problema no és una persona o una entitat en concret, i en cap cas no s’ha d’assenyalar ningú per ser qui és. La qüestió de fons és que es tracta d’un patró compartit per bona part dels catalanoparlants, bé perquè considerem que la nostra llengua és prescindible, bé perquè ens han dit tradicionalment que s’ha d’usar el castellà per educació, perquè tothom ens entengui. Així, la major part dels catalanoparlants tenen assumit, de manera més o menys clara, que parlar la seva llengua els pot suposar un problema, sigui per obtenir guanys econòmics, per elaborar una obra científica reconeguda o per comunicar-se amb algú i no patir una situació de conflicte. Aquest és l’autèntic problema: l’autoodi, és a dir, el rebuig de la llengua pròpia perquè es considera menor i poc important. I rere tot això simplement hi ha una política uniformitzadora d’Espanya, França i Itàlia, basada en l’ús d’una violència, que no sempre ha estat simbòlica.

En aquest sentit, és cosa de tots desfer els mites i obrir els ulls. La llengua castellana no salva vides, de la mateixa manera que adoptar el castellà a YouTube no t’assegura tenir més seguidors, bàsicament perquè el món dels influencers depèn de la gràcia i la naturalitat amb què t’expresses. En el fons, per aconseguir superar aquest autoodi el que cal és una política lingüística valenta per part de totes les institucions d’arreu del domini lingüístic, que permeti que els catalanoparlants entenguin els seus drets i s’empoderin. És hora de superar aquella por que els diferents governs tenen en relació amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes: Espanya, com França i Itàlia, no tenen cap mena de problema per a imposar una política lingüística uniformitzadora que sols promociona les llengües estatals.

I sí, podem creure que un suposat estat independent capgiraria la situació, però tampoc no hem de ser ingenus: Andorra és un estat independent i no ha aconseguit de normalitzar la llengua. El que cal, sens dubte, és voler fer una política decidida en matèria de llengua, conjunta i compartida, que sempre serà més fàcil d’executar amb un Estat a favor, però que no podem ajornar sine die. Contràriament, tan sols aconseguirem que el procés de substitució s’agreugi, amb el castellà per baix, ocupant els àmbits informals; l’anglès per dalt, en els àmbits acadèmics, i el diferencialisme lingüístic pel mig, desfent el que hem assolit en la construcció d’una llengua estàndard compartida. Mentrestant, faríem bé de recuperar la idea que el català és cosa de tots i empoderar-nos, com a ciutadans i consumidors, per tal d’exigir els nostres drets. Al cap i a la fi, que algú ens informi o ens atengui en català no és —ni hauria de ser— un bon tracte o un favor, sinó un fet normal, talment com ho és ser atès en francès al Quebec. És el nostre dret.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació