Gerard Vergés, poeta de Tortosa, ens atén per telèfon i ens dicta algunes paraules típiques de la zona de l’Ebre.
Sofratge. És la part del darrere del genoll de la cama, per damunt del ventrell. Diem, per exemple, que “una noia porta la falda tan curta que se li veu lo sofratge”.
Freginat. És un guisat típic preparat a base de patata, ceba i carbassó fregit. La meva sogra en feia i m’agradava molt. És un plat senzill, el que a la mili en diuen ranxo. El freginat és un guisat de pobre.
Clavinyol. És un ferro en forma de ferradura que té dues puntes, és com una U, acabada en punxa. I el clavinyol s’enclava al tronc d’un arbre i serveix perquè els ocells s’hi posin innocents i se’ls pugui caçar. Un clavinyol és, en definitiva, una trampa.
Eixamorar. Quan estenem la roba i encara és xopa, diem que té aigua beguda. I quan s’asseca una mica es diu que ja està eixamorida o eixamorada. Vol dir que encara és humida però ja no regalima.