Jaume Macià i Guilà

Jaume Macià i Guilà

Lingüista i ensenyant. Catedràtic de secundària i d'Escola Oficial d'Idiomes

Defensem lo masculí

O és que encara hi ha algú que pensi honestament que la distància creixent respecte de la normativa és culpa d’aquesta mateixa normativa?

Com a professor de català i, també, com a usuari de l’idioma, penso que propostes com la d’admetre l’article lo castellà col·laboren a obrir més bretxes en la desestabilització de la norma estàndard i del consens dels parlants d’arreu del territori. Cal treballar per la unitat i per difondre una llengua més rica, no pas dedicar temps i forces a desfer la feina de centenars de persones eminents, divulgada per multitud de professors i reflectida en centenars de gramàtiques o manuals i en tot el que s’ha escrit d’un segle ençà. No oblidem que tal admissió afectaria un aspecte estructural (no es parla ara d’admetre un mot aïllat o l’extensió de l’interrogant inicial, posem per cas). Cal ser molt prudents a l’hora de posar en qüestió la normativa vigent, ja que fàcilment crea en l’usuari perplexitat i, en l’aprenent, desànim i desconfiança envers l’autoritat lingüística en general. Aquests intents, sumats a la greu situació sociolingüística, fan disminuir l’interès per la nostra llengua, considerada més feble encara. I és que l’estàndard, amb defectes i tot, ens fa forts.

Com a filòleg, i en aquesta resposta urgent i directa que dono, haig de reconèixer que no he estudiat a fons el tema, però no recordo que hi hagi cap llengua romànica fora del castellà que tingui aquest lo (neutre, abstractiu o part d’elements fraseològics) i puc afirmar que el nostre lo (article antic i dialectal, i pronom) és i ha estat sempre masculí fins al desembarcament del castellà. Per tant, adoptar aquesta eina castellana fóra avançar en la subordinació d’un idioma ja massa desfigurat en l’ús quotidià oral, per més que en aquest faci temps que circula la forma que algú voldria fer passar per una evolució pròpia. Però, d’altra banda, quins usos de lo es voldrien admetre? Certament que, fa uns quants decennis, ja es deien als pobles frases com “Això és lo que ha passat”, però no eren corrents oracions amb sentit ponderatiu com “Amb lo bonic que és!”. El lo és un element molt freqüent i idiosincràtic del castellà i la seva entrada oficial en la nostra llengua culta endinsaria més en la nostra la llengua de Cervantes i, pitjor, potenciaria en força parlants l’actitud del “tot s’hi val”.

En conclusió, basar-se en el suport oral que té l’ús de lo per enaltir-lo a norma comuna fóra inoportú perquè obre un front de divisió i, doncs, esdevé un parany que ens posaríem nosaltres mateixos en el ja prou dificultós procés normativitzador i normalitzador. O és que encara hi ha algú que pensi honestament que la distància creixent respecte de la normativa és culpa d’aquesta mateixa normativa?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació