De paraules noves

El diccionari de l’IEC defineix la paraula neologisme com “Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua”. Dit així, no sembla tan complicat, sembla que tots podríem reconèixer un neologisme a primera vista, però, és així?

Des de fa uns anys, amb els alumnes de lingüística històrica, fem un exercici que consisteix a identificar neologismes i classificar-los segons com s’ha incorporat a la llengua. A vegades hi afegim altres opcions com ara, en el cas dels manlleus, diferenciar entre el significat original en la llengua d’origen i el significat amb què s’incorpora a la llengua de destí, o per quin gènere s’incorpora. En el cas dels canvis de significat podem cercar quin és el tret que ens permet entendre el significat. Per exemple, en el cas del neologisme de 2018 sororitat, el significat original en anglès és una associació o societat de noies en una universitat. Aquesta accepció no entra en català sinó que només incorporem la que s’ha afegit prèviament en anglès, la solidaritat entre dones. O, en el cas del neologisme de 2018 en anglès, toxic, el valor metafòric el dona el fet d’actuar com una metzina.

El corpus que fem servir per a aquest exercici és la revista Time out. Cada alumne té un número diferent de la revista i ha d’identificar tots els neologismes que hi trobi. Val a dir que l’objectiu encobert de la pràctica és justament que s’adonin que identificar neologismes no és tan fàcil com sembla i els debats que sorgeixen mostren fins a quin punt les paraules poden ser volàtils en una llengua i també les “barreres lèxiques” que hi pot haver entre generacions. Hi tornarem més endavant, però abans, voldria fer algun comentari sobre els termes proposats a “neologisme de l’any”.

Les paraules candidates de 2018 eren criptomoneda, demofòbia, èpic-a, microplàstic, migrant, narcopís, pis rusc, seriòfil, sororitat i sostre de vidre. Val a dir que gairebé totes són compostos -criptomoneda, demofòbia, microplàstic, narcopís, seriòfil- o formes lexicalitzades -pis rusc, sostre de vidre. Això és força habitual en els neologismes quan no són manlleus. Les formes analitzables acostumen a ser més recents que les formes fossilitzades de les quals és més difícil identificar els components. Per exemple, entre hulla i carbó de pedra, la darrera és la més recent. O, entre panís i blat de moro, la darrera és la més recent, etc. Entre aquestes, però, hi ha un cas especial -demofòbia- perquè aquí ens trobem amb una reinterpretació d’un dels components. L’arrel demo- forma part d’altres compostos (democràcia, demografia) amb el sentit de poble, població. Així, doncs, podríem entendre la demofòbia com “fòbia al poble” i, en principi, no és el cas. Demofòbia en principi seria “fòbia a la democràcia”, o així és com el van emprar Oriol Junqueras i Raül Romeva que sembla que va ser el primer. Què ha passat? Doncs el mateix que ha passat amb “auto” d’autoescola, autoestop o autopista. Auto- és una arrel que amb el significat de “per si mateix” apareix en autògraf, autònom… i automòbil. La truncació d’automòbil en auto fa que aquest prengui el significat de “cotxe” i és aquest el significat que trobem en els compostos esmentats, de manera que autoescola ja no és una escola d’autoaprenentatge sinó una escola on t’ensenyen a conduir un “auto”. En el cas de demofòbia, la truncació es produeix en democràcia i “demo” passaria a tenir el significat de “govern del poble”.

Per més que hagi estat proposat com a candidat a neologisme de l’any, em costa de creure que s’acabi introduint a la llengua, és a dir, que sigui emprat habitualment per la gent, perquè el significat em sembla prou equívoc. Però mai no se sap. El que em costa més de creure és que s’introdueixi és el “pis rusc”. Entendreu el motiu del meu dubte si llegiu en veu alta, per exemple: molts racons, els raig X, grans rebels, les rèmores, bones rimes, tres rivals, dos rocs, ferros roents… Pel que fa a èpic, migrant i sororitat, ens trobem amb un canvi de significat en els dos primers i un manlleu en el darrer, per bé que l’analogia amb fraternitat per una banda i solidaritat per l’altra en fan una peça que encaixa molt bé, en el sistema de la llengua.

Si tornem al concepte de neologisme i les barreres lèxiques generacionals (val a dir que això només té el valor de la pròpia experiència en un moment determinat: les experiències d’altres poden ser diferents i les pròpies poden canviar en moments diferents), hi ha un grup de termes que tots podem percebre com a neologismes però que, en general, són transgeneracionals: foodies, mem, must, origami, photocall, streetfood. Em costa més de creure que totes les generacions estiguin igualment familiaritzades amb amigurumi, anime, boiler room, dealer, finger food o pop up. De la mateixa manera que migrant i èpic han afegit un nou significat als que ja tenien, il·luminat, positiu (en un test VIH), precari (com a conseqüència de la crisi) o retallades (també com a conseqüència de la crisi) han afegit un significat que, sobretot en il·luminat i positiu, és més bàsic per a les generacions joves. En canvi, hi ha una sèrie de termes que a mi em semblaven prehistòrics i que als estudiants els semblaven novíssims, per exemple: agit-prop, cameo, càsting, esquetx, estand, feedback, flashback, making off, performance, xou.

Els exemples esmentats formen part del grup que, d’una manera o d’una altra, hem pogut situar generacionalment -insisteixo: això no és un principi general, és una observació subjectiva- i identificar com a neologismes o no. Però el canvi lingüístic és continu, les experiències humanes molt diverses i, per més que ho definim, identificar un neologisme no és tan fàcil. Us proposo un exercici. Entre els termes que segueixen indiqueu quins creieu que són neologismes i quins ja no ho són. Com que difícilment no podrem comparar totes les propostes, ho podeu comprovar amb els vostres amics i coneguts, a veure si us poseu d’acord: after, app, bicing, bloguer, brunch, cigarret electrònic, coach, flyer, hashtag, hipster, hub, impressora 3D, led, loft, masterclass, muffin, okupa, pdf, reality, running, selfie, sense sostre, showroom, slowfood, spoiler, topping, vegà, viral, wok.