Coses que dius en castellà que podries dir en català

Pol Capdet fa un llistat de paraules que diem en castellà però podem dir en català

En el parlar col·loquial del nostre dia a dia hi ha molts mots i expressions castellanes que presenten dificultats a l’hora de dir-les en català. Moltes d’aquestes paraules, precisament perquè són difícils de traduir o perquè són recents—o bé, encara que no sigui excusa, perquè són col·loquialismes—, no surten als diccionaris castellà-català. Pol Capdet fa un glossari d’expressions amb propostes de traducció i intenta defugir per sistema de l’equivalència culta i genèrica i el calc. A part d’aquest, podeu consultar el seu primer glossari aquí: Col·loquialismes castellans difícils de traduir.

1. ESTAR DE BAJÓN – ESTAR XOF / ESTAR DE BAIXADA Està xof des de la separació. Avui estic de baixada: ahir vaig anar a una festa i vam acabar tocats.

2. BIRUJI – TARIBEL / GELOR Uf!, quin taribel: abriguem-nos. Aquella gelor el va destrempar i ara està encostipat.

3. BODRIO – MAL REBREC DE + [Substantiu] (forma envellida) Quin mal rebrec de pel·lícula que em vaig haver d’empassar…

4. CACHAS – MUSCULAT Sí que estàs musculat… que vas al gimnàs?

5. CÁGATE LORITO – AGAFA’T FORT / DÉU N’HI DÓ Va venir la policia, i agafa’t fort. Déu n’hi dó com trona.

6. CALLO – PECAT (per metonímia) Quin pecat de noi… Alça!, aquesta, t’agrada?, si és un pecat…

7. POR SU CARA BONITA – PER LA SEVA BONA CARA (forma envellida) Et penses que per la teva bona cara t’ho donaran?

8. CARDO (o CARDO BORRIQUERO) – Vegeu CALLO.

9. CARIÑO – XATO (si és un adult) // MANYAC (forma envellida) / MANYAGUET (forma envellida) (si és un nen) Xato: ja t’ho vaig dir, que no. Ai, manyac!, que bufó que ets…

10. CASI QUE – MÉS AVIAT —T’agrado? —Més aviat no. —Hem de posar les potes del moble al revés, no trobes? —Més aviat sí. Jo més aviat me’n vaig, que és tard.

11. HACER UNA COBRA – COLLTORÇAR-SE A ALGÚ (p. ext.) Li volia fer un petonet i ella se’m va colltorçar.

12. CORRECTITO – FORMALET (per ‘seriós i correcte en el comportament, les idees o el vestir’, en sentit generalment pejoratiu) / PASSABLE (per ‘mitjanament bo’) És molt formalet, el pretendent de ma filla. Aquest hotel és passable: s’hi pot anar.

13. CORTE – COSA / PLANXA (forma envellida) Em fa cosa dir-l’hi. El professor era allà al costat i nosaltres parlant de fer campana: quina planxa!

14. QUE NI TE CUENTO – QUE NO HO VULGUIS SABER Hi havia una cua que no ho vulguis saber.

15. CUERPAZO – BÉ DE DÉU DE COS (forma envellida) / COSSET Quin bé de Déu de cos, aquesta! Apa, maco, quin cosset que tens…

16. DOS PIEDRAS – FOTE’T Apa, fote’t!, ara no hi podem anar.

17. FIJO QUE – NO FALLA QUE No falla que ens l’hi trobarem.

18. Y VA QUE SE ESTRELLA – I VA QUE XUTA / I PASSA QUE T’HE VIST Li compraré el més barat i va que xuta. Li vaig dir que em sabia molt de greu i que bla bla bla i passa que t’he vist.

19. NO TENGO EL CHICHI PA’ FAROLILLOS – NO ESTIC PER ORGUES (Nota: PA’ FAROLILLOS, com PER ORGUES, significa ‘per festes’ (literalment l’expressió sencera significa: ‘no estic d’humor’)).

21. SER GRANDE – SER UN BRAU + [Substantiu] (forma envellida) És una persona excel·lent, un brau minyó.

22. GUAPERAS – LLEPAT Mira quin llepat!: pentinat escrupolós, roba elegant, cos treballat…

23. GUARRINDONGO – MARRANOT / MARRÀ (o MARRANO) / LLEFISCÓS (per ‘persona porca o obscena’) // ESTRAFET (per ‘cosa feta de qualsevol manera’) (p. ext.) No siguis marranot i neteja’t. El marrano de mon germà no té escrúpols amb les dones. Era un home llefiscós: em despullava amb la mirada. Ens menjarem un entrepà estrafet de la pitjor granja de la ciutat.

24. HOSTIÓN – SANTA NATA / SANTA HÒSTIA / BONA TROMPADA Es va fotre una santa nata contra el mur que encara se’n sent. Li va clavar una santa hòstia. Quina bona trompada, tu!

25. EL LORENZO – SOLANA Posa’t la gorra, que Déu n’hi dó la solana que cau!

26. A OTRA COSA MARIPOSA – GIREM FULL / BON VENT Ja he acabat de fer el dinar: ara, girem full. Si això no surt bé: bon vent!

27. MODOSITO – RECATAT (Nota: Recatat també és castellanisme, però ha sigut usat per bones plomes ja abans de la guerra de 1936-39 (Pla, R.Casellas) i és tradicional en català). És molt recatada en tot però al llit és una fera.

28. MOGOLLÓN (com a adverbi) PLER / MOLT I MOLT / BRAUMENT (forma envellida) M’agrada pler aquest llibre. Ara hi ha molt i molt d’oli: entre tu i jo, n’hem comprat dues vegades. És braument simpàtic.

29. MUERTO DE RISA – OMPLINT-SE DE POLS (objecte) / FOTENT-SE DE FÀSTIC (persona) El piano que em vaig comprar amb tanta il·lusió ara s’omple de pols en un racó. Em vaig estar fotent de fàstic a la porta del teatre mentre no venies!

30. NI PAPA – NI FAVA / BORRALL (forma envellida) No sé ni fava de rus. No en sap borrall, d’això que li demanes.

31. PAVOS – CUQUES (forma envellida) / PÀFIES (forma envellida) Em vaig gastar dues-centes cuques en aquell accessori. Tens cinc-centes pàfies? Llavors es pot fer.

32. PEINETA – FIGA (neol.) Li va fer la figa en resposta a la provocació. La figa al públic del futbolista va ser molt comentada.

33. PINGANILLO – PENJARELLA (neol.) / ORELLERA (oficial) Posa’t la penjarella, que aquest parla xinès i prou. Al presentador quasi no se li veia l’orellera, petita com era.

34. ¡POR AQUÍ! – PUJA AQUÍ DALT! (o PUJA AQUÍ DALT I BALLA!) Que ho faci jo? Puja aquí dalt!

35. RASCA – Vegeu BIRUJI.

36. RASTRERO – ESTRIPAT No siguis tan estripat d’agafar això d’en terra.

37. EL RATONCITO PÉREZ – ELS ANGELETS / LA FADA Els angelets et portaran un regalet per aquesta dent que t’ha caigut. Vindrà la fada amb un regal que et posarà sota el coixí.

38. RAYA – CLENXA / RATLLA Va ensumar una clenxa damunt la taula. Es preparava una ratlla amb la targeta de crèdit.

39. RECATADO – Vegeu MODOSITO.

40. RELAJA LA RAJA (o PRINCESITA RELAJA LA RAJITA) – TINGUEM CALMA / RELAX / TRANQUIL·LITAT I BONS ALIMENTS (forma envellida)

41. RESULTÓN – QUE FA EL FET / QUE TÉ EL SEU QUÈ Aquesta crema d’espàrrecs, tot i ser de sobre, fa el fet. És una noieta no extremament bonica però que, amb la seva gràcia i intel·ligència, té el seu què.

42. NO COMERSE UNA ROSCA – NO MENJAR-SE UN TORRAT Pobre! No es menja un torrat des que sortia amb la Mercè.

43. HACER UN SIMPA – COLAR-SE PER LA GATERA (quan s’entra sense pagar) / SORTIR PER LA GATERA (quan se surt sense pagar) (neol.) Vam colar-nos a la disco per la gatera. Sortim per la gatera?

44. SUBIDÓN – PUJADA / ENFILAMENT / ENREFILADA Quina pujada, després de l’exercici! Els seus enfilaments i les seves caigudes eren constants i extrems: li calia medicació.

45. ESTAR DE SUBIDÓN – ESTAR DE PUJADA / HAVER-SE ENFILAT (p. ext.) (o HAVER-SE ENREFILAT (p. ext.)). Està de pujada de coca. Tot l’estiu passat que va estar de pujada, sense quasi dormir, fent una pila de coses alhora, eufòric i irritable. Ja t’has enfilat? Si només he dit que m’agrades…

46. ¡ME LA SUDA! – ME LA BUFA! / ME LA REPAMPLINFA! Me la bufa què en pensin! Bah!: això, a mi, me la repamplinfa…

47. LO SUYO – LA GRÀCIA / LA COSA IDEAL La gràcia serien unes olivetes i seitons amb vinagre per anar fent boca. Que li truquis és la cosa ideal.

48. TALADRAR – MARTELLEJAR Em martelleges, amb la cançoneta que anem a la platja!

49. TALADRO – MARTELLEIG Quin martelleig, aquesta música!

50. TIRAN MÁS DOS TETAS QUE DOS CARRETAS – TIRA MÉS UN PÈL DE DONA QUE CENT MULES

51. ¡LO TOMAS O LO DEJAS! – ÉS A PRENDRE O A DONAR! (Andreu Nin, trad. Crim i càstig, Proa, 2015, p. 14). (Nota: El diccionari català-castellà d’Enciclopèdia en dona com a traducció ho agafes o ho deixes, però aquesta expressió em sembla un calc).

52. COGER EL TRANQUILLO – TENIR JA TRAÇA A FER ALG/C / HAVER-SE FET A FER ALG/C Ja hi tinc traça, a obrir aquesta porta. Ja m’hi he fet, a fer anar el canvi de marxes.

53. TROPEZONES – CROSTONS (de pa fregit) (oficial) / RETALLONS (oficial) o BOCINS (oficial) (de pernil, verdures, fruita, etc.) Ens va servir un gaspatxo amb crostons i bocins que era boníssim.

54. DE VERDAD DE LA BUENA – JA T’HO DIC / COM HI HA MÓN (forma envellida) No busco luxes, ja t’ho dic. Com hi ha món que no t’hi avorriràs.

55. QUE NO VEAS – QUE ÉS MASSA Fa un fred que és massa.

56. SI TE HE VISTO NO ME ACUERDO – PASSA QUE T’HE VIST Li va fer creure que s’hi casaria i encabat de fer-li fer viatges i d’esgarrapar-li uns quants diners, passa que t’he vist.

57. ¡ZASCA! – FACA! / PAM! I li va dir: ‘Vas dir el contrari fa dos dies’: faca! Llavors ell, pam!, li etziba que ja ha parlat massa i que deixi parlar els altres.

 

—————————

Podeu veure l’explicació de cada abreviatura i marca —també d’altres aspectes tècnics—a l’article “Col·loquialismes castellans difícils de traduir” de Pol Capdet. Les fonts de consulta han sigut el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, l’Alcover-Moll, el diccionari d’Enciclopèdia, el Termcat, el Diccionari de sinònims de frases fetes d’Espinal, el blog Silencis del DIEC i el Refranyer català-castellà. Pol Capdet agraeix la col·laboració de Meri Farnell i Vicenç Ema.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació