Com ensenyem (la) llengua? 

Crònica de les I Jornades internacionals de didàctica del valencià com a L2.

Ares Llop i Georgina Alvarez

Memmbres de la Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera (SERCLE).

Parlars apitxats, vocals neutres àtones i tòniques es barrejaven enmig de la bullícia de converses, retrobaments i primeres coneixences. Una primera ullada a l’ambient que es respirava feia evident que aquesta ocasió de reunió era molt esperada. Els passats 20 i 21 de setembre més d’un centenar de docents i investigadors de l’ensenyament de català com a llengua estrangera es van reunir a la ciutat de València en el marc de les I Jornades internacionals de didàctica del valencià com a L2 organitzades per la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera (SERCLE) i el Centre de Formació Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE)-Plurilingüisme de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. El fet que la seu escollida per celebrar l’encontre fos l’Institut Lluís Vives, bressol de les reivindicacions de la Primavera valenciana contra les retallades i en favor d’una educació pública de qualitat, donava força i evidenciava una de les ensenyes de la trobada: el compromís amb la tasca d’ensenyar llengua.

Les paraules de benvinguda a les Jornades a càrrec de Margarida Castellano, Directora General d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana; Joan Giner, Director del CEFIRE de Plurilingüisme; i Maria Lacueva, Presidenta de SERCLE—, ja deixaven albirar els punts forts d’aquesta trobada de formació: tots tres van destacar la importància que l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge del català com a segona llengua i com a llengua estrangera disposi d’un espai de reflexió teòrica i de presentació d’experiències pràctiques d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu comú ha de ser crear teixit humà, de recursos i d’experiències.

La presidenta de SERCLE, Maria Lacueva, va destacar l’interès que la societat que presideix té a generar sinergies entre els professionals de l’àmbit per tal de donar resposta a les inquietuds compartides i per facilitar el treball simbiòtic en un camp en què no existeixen espais de trobada similars. De fet, veient la diversitat i complementarietat dels perfils professionals que omplien la sala d’actes de l’Institut Lluís Vives, era clar que s’acabava de fer un pas endavant per aconseguir aquest objectiu: la primera edició de les jornades va acollir docents de tots els àmbits educatius: docents de Secundària, d’aules d’acollida, d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Centres de Formació de Persones Adultes, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la xarxa de lectorats de l’Institut Ramon Llull, de grups de recerca en didàctica de la llengua de les universitats de tot el domini, etc. 

El programa de les jornades feia justícia a la voluntat dels organitzadors de bastir un esdeveniment que engalzés de manera natural un doble vessant teòric i pràctic; en definitiva, una carta de presentació del que ha de ser una docència basada en la reflexió i en la planificació per a un bon desenvolupament de l’acció. Els eixos temàtics proposats —habilitats orals, habilitats escrites i multilingüisme— van servir per encetar debats en relació amb tres grans àmbits de l’ensenyament-aprenentatge de llengües. La manera de plantejar els temes, amb un binomi ponència marc – tallers, va aconseguir quelcom fonamental en qualsevol espai o iniciativa per a la formació: que els assistents entenguessin l’interès i el valor del continguts que se’ls plantejaven i que s’interessessin per maneres de transferir aquells coneixements a l’aula.

Durant la sessió de divendres a la tarda, Montserrat Vilà (Universitat Autònoma de Barcelona) va presentar la primera ponència marc sobre l’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral. L’expertesa de Vilà en aquesta qüestió és ben coneguda. Vilà va fer de la seva conferència un repàs exhaustiu i minuciós de la caixa d’eines que tot docent ha de conèixer per treballar de manera significativa, variada i controlada les habilitats orals a l’aula. 

Després de les reflexions de contingut de Vilà van arribar els tallers pràctics sobre la mateixa qüestió. Els títols dels tres tallers simultanis posteriors compartien dos mots clau per entendre què s’hi oferia: recursos i estratègies. En tots tres es van desgranar les característiques de bones praxis per a l’ensenyament de la pronunciació (Jesús Bach, Universitat de Barcelona), de la motivació (Marina Macià, Universitat d’Alacant) i de la interacció (Jaume Batlle, Universitat de Barcelona) a l’aula de català com a llengua estrangera. 

Un cop acabada la jornada, els socis de SERCLE van celebrar l’assemblea anual de la societat. Com un emblema de l’activitat que des de fa uns mesos han engegat des d’aquesta agrupació, la seu de l’Associació Cultural Ca Revolta va acollir el debat sobre el present i el futur de les activitats d’aquest col·lectiu (que podeu consultar aquí): la creació de la revista Resercle, l’elaboració d’un repositori de materials didàctics per a l’ensenyament de català com a LE, la programació d’un seguit de formacions continuades per a docents, etc. El camí a recórrer és llarg i totes les mans són benvingudes, repetien a l’assemblea veus vingudes d’arreu dels Països Catalans.

El dissabte al matí les jornades es reprenien amb la intervenció de Mariona Casas (Universitat de Vic-Central de Catalunya), que despertava l’audiència amb una pregunta clara però prou complexa: com podem ajudar a aprendre a escriure (millor)? Casas va menar els assistents a la xerrada per un viatge a l’escriptura en segones llengües des d’una òptica epistèmica (de pensar i prendre decisions), emocional i també instrumental. La ponent va incitar els docents a retornar a aquell moment en què els docents, com a escriptors, no dominaven l’ús de la llengua i, per tant, no n’eren experts. Els interpel·lava a fer que els alumnes aconseguissin trencar automatismes a l’hora d’escriure per tal que en lloc de dir el coneixement, a través de l’escriptura el transformessin. La ponent va remarcar la importància de reflexionar sobre les situacions i els contextos retòrics a l’hora de proposar tasques als alumnes.

Els tallers sobre les habilitats escrites van arribar amb força després d’un esmorzar valencià que va permetre que els assistents a les jornades fessin allò tan estellesià de “raonar amb l’oli cru i amb els productes de la terra”. En aquesta ocasió, la temàtica dels tallers va ser variada: Roser Soler (IES Bendinat, Calvià) va dinamitzar un seguit de propostes per reaprendre a llegir i repensar com escriure. Al seu torn, Marilisa Birello (Universitat Autònoma de Barcelona) i Albert Vilagrasa (EOI Drassanes, Barcelona) van explorar com usar els textos en unitats didàctiques basades en l’enfocament del treball per tasques. Finalment, Marina Casadellà (Universitat de Leeds) va presentar el projecte Scientia ex Machina de còmics i seqüències didàctiques per a l’aprenentatge lingüístic i la divulgació científica.

A parer de SERCLE, en un món relativament petit com és el de l’ensenyament-aprenentatge del català com a llengua segona o estrangera, és fonamental que els professionals de l’àmbit coneguin tantes i tan bé com es pugui les activitats dutes a terme en l’àmbit de treball compartit, ja sigui a escala nacional o internacional. Per això, la programació de les darreres sessions del matí van ser un encert: en primer lloc, Ignasi Massaguer (coordinador de programes de l’Àrea  de l’Àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull), va presentar la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior. Massaguer va fer un repàs dels perfils d’ensenyants de llengua i cultura catalanes a l’exterior, de les tasques que fan, de les activitats dutes a terme amb el suport de l’IRL. També va presentar algunes experiències i esdeveniments que fan evident com aquest projecte consolidat a més de 150 universitats del món contribueix a la difusió i a la dinamització internacional de la llengua  Entre el públic, el nodrit nombre de lectors i d’exlectors de l’IRL comentaven amb interès el repàs de les activitats citades per Massaguer; altres assistents a les jornades les descobrien per primera vegada de bon grat i se’n congratulaven.

En segon lloc, i tornant a l’àmbit nacional, Mireia Soriano, d’Escola Valenciana, va moderar una taula rodona sobre l’ensenyament de segones llengües: representants de diferents centres de primària (Consuelo Barberà i José Ramon Bataller, CEIP Blasco Ibáñez), secundària (Patrícia Morató, IES Oleana) i de formació d’adults del País Valencià (Maite Martí, Centre FPA-EC de l’Alt Palància; Mirella Garcia, Centre FPA-EC d’Oriola) van presentar iniciatives dutes a terme per tal de dinamitzar l’ensenyament del valencià com a L2. El públic va reconèixer l’empenta i la determinació dels projectes presentats amb una ovació final molt sentida. 

 La sessió de dissabte a la tarda va estar amanida per la passió i l’energia de Carme Bach (Universitat Pompeu Fabra) que va explorar, a la seva ponència sobre cultura i multiculturalitat, la necessitat de maridar l’ensenyament de la llengua amb la cultura. Una cultura que Bach identificava tant amb la cultura en majúscula de Fuster, com amb la tradició popular de les Falles, o la cultura globalitzada (o gultura) de Rosalía. Bach va proposar als assistents que treballessin la mediació cultural per motivar l’alumne a comparar allò après amb el coneixement de la cultura pròpia. 

Des de Sisa fins a les rondalles mallorquines —passant pels gags del Polònia—, les ponències i els tallers anaven plens de propostes per connectar l’aula amb la realitat del món catalanòfon i internacional. Durant les darreres sessions pràctiques de dissabte, Anna Subarroca (Universitat de Freiburg) va proposar als docents de compartir les llengües que parlen (i que són) a partir tot un seguit d’estratègies per augmentar l’ús del multilingüisme a les aules de català com a segona llengua o llengua estrangera. Toni Picornell (EOI Calvià) va presentar en el seu taller de mediació transcendental què vol dir mediar en una llengua que no és, encara, la nostra i com podem ensenyar-ne als alumnes. En darrer lloc, Artur Vidal (Consorci d’Educació de Barcelona) va presentar com hibridar habilitats lingüístiques permeten descobrir i transformar mons nous des de l’aula de llengua. 

Un cop acabades les jornades, tant les converses entre passadissos com la piuladissa a les xarxes (#VLCjornadesCLE19) confirmaven l’encert de la iniciativa: un espai així era necessari per a un sector, el de l’ensenyament del català com a llengua estrangera, que aspira a poder créixer amb dignitat i amb un segell de qualitat. El context social i econòmic dels diferents indrets dels Països Catalans no és sempre esperonador. Però les I Jornades internacionals de didàctica del valencià com a L2 van ser un testimoni clar que el sector és inconformista i que té ganes i empenta per aconseguir un objectiu comú. De fet, ens atreviríem a dir que en tots els comentaris dels participants hi ressonava clarament una consigna i una aposta per al futur de les iniciatives i projectes d’ensenyament-aprenentatge del català com a llengua estrangera: “perquè faci camí, junteu-vos”. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació