Bomboneria selecta

“Per fer política lingüística cal conèixer la realitat, tal com passa en altres àmbits: cal una radiografia”, reflexionava Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, durant la presentació de l’Ofercat. L’estudi sociolingüístic té com a objectiu conèixer els usos lingüístics als comerços de Barcelona.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“Per fer política lingüística cal conèixer la realitat, tal com passa en altres àmbits: cal una radiografia”, reflexionava Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, durant la presentació de l’Ofercat. L’estudi sociolingüístic que es va presentar fa uns dies, de fet, té com a objectiu conèixer els usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Està coordinat pels tècnics Albert Fabà, tècnic del CPNL, i de Joan Solé Camardons i Anna Torrijos, de la DGPL, mostra l’evolució dels usos lingüístics dels comerços a Barcelona durant el període 2005-2012.

Una il·lustració de la façana de la pastisseria Foix de Sarrià

Presentació

La Direcció General de Política Lingüística duu a terme diverses enquestes per conèixer l’estat de salut de la llengua; en termes generals, hi ha l’Enquestes d’Usos Lingüístics de la població, que s’elabora cada cinc anys, i en el sector comercial, tenim l’Ofercat, un índex les dades del qual es recullen mitjançant l’observació dels usos lingüístics als diferents comerços de Catalunya. Aquest estudi se centra únicament en els comerços de la ciutat de Barcelona, amb el qual se’n van observar, en total, 4.478 (aproximadament, uns 400 per districte). L’objectiu era molt clar, tal com ens va explicar Ester Franquesa: “reforçar l’acció de la política lingüística als comerços de l’àrea metropolitana”.

Josep Maria Recasens, director general de Comerç, que va assistir a la presentació, va assegurar que compartia la “mateixa preocupació” que la DGPL, la sensibilització lingüística envers els comerços del país. I va tenir unes paraules de record per la Norma, el personatge emblemàtic de la campanya que la Generalitat va impulsar el 1982, “El català, cosa de tots”. “Va fer una gran feina, la Generalitat”, va reconèixer Recasens. Després, durant la dècada dels noranta, i sobretot durant la primera dècada del 2000, la realitat sociolingüística catalana va canviar substancialment, i també en l’àmbit comercial, on “una nova onada d’immigrants es van incorporar al país”, va continuar el director general de Comerç. “Es va haver de dur a terme una nova tasca de divulgació envers els nous catalans, que també eren comerciants”, va explicar. Per a Recasens, la normalització del català al comerç és una feina essencial i, si no hagués estat per la feina que es va fer, “tindríem la sensació que hi ha hagut un retrocés”. “Encara, però, queda feina per fer”, va concloure.

“Cal que treballem amb força per continuar creixent”, va reconèixer Franquesa, que va donar pas als dos tècnics, Albert Fabà i Joan Solé, que es van encarregar d’explicar el funcionament i els resultats de l’índex. L’estudi, doncs, es va elaborar a través de l’observació visual i auditiva dels comerços que formaven part de “vuit rutes estratègiques”, entre les quals s’hi comptaven les més comercials de Barcelona i altres d’aleatòries. Mitjançant uns indicadors, els observadors apuntaven les dades analitzades —retolació identificativa, retolació informativa, llengua en què s’inicia l’atenció al públic i la llengua d’adequació al català—, a partir de les quals s’han elaborat cinc categories lingüístiques: català, castellà, una altra llengua, bilingüe i plurilingüe, ambivalent o sense contingut lingüístic. Un cop es van tenir recollides totes les dades, es va elaborar un índex d’entre 0 i 100 punts per l’oferta del català als establiments barcelonins.

Jordi Manent, Josep Maria Recasens, Ester Franquesa, Joan Solé i Albert Fabà a la presentació | Foto: Gencat

Dades globals 2005-2012

Segons Joan Solé, “el català és com el cargol: quan el regues, surt, creix”. Una de les primeres conclusions de l’informe és que l’ús del català als establiments comercials es manté en llengua escrita (retolació), si bé pateix un lleu retrocés en llengua d’identificació, fet que coincideix amb l’arribada dels nous catalans, molts dels quals també són nous comerciants i tenen un pes important en l’esfera del comerç: “entre els comerços regentats per persones estrangeres l’índex Ofercat de la llengua d’identificació oral és de 2 punts, i el de la llengua d’adequació oral, de 12”, explica l’informe. D’acord amb l’estudi, si es comparen aquestes dades amb les obtingudes el 2005, “hi ha hagut un lleu decreixement de la llengua oral que ha estat més important en la llengua d’identificació oral que no pas en la llengua d’adequació oral”.

L’informe demostra que, el 2012, el 51,2% de la retolació identificativa i el 47,9% de la retolació informativa de l’any 2012 està en català, si bé el castellà augmenta la presència en la retolació informativa (31,3%). Pel que fa a la llengua d’identificació del personal del sector, el 34,7% utilitza el català per adreçar-se al públic —un 51%, en canvi, s’adreça primer en castellà—, però el 63,1% s’adapta al català quan un client s’adreça amb aquesta llengua.

De manera general, l’estudi revela una millora en l’ús de la llengua a tots els sectors d’activitat en la retolació identificativa i informativa respecte el 2005, així com que el 80% dels comerços s’adequen a la Llei de política lingüística (Llei 1/1998) quant a retolació. Pel que fa a la llengua d’identificació oral, els índexs són més baixos de 50 en tots els sectors (excepte oci i formació i finances), sobretot als establiments d’alimentació, restauració i hostaleria. En aquests casos, els indicadors són més baixos que els del 2005, “especialment en el cas de l’alimentació, on 1 de cada 4 comerços està regentat per immigrants”. En canvi, en relació amb la llengua d’adequació oral, el català presenta uns índexs molt superiors a les altres llengües.

Pel que fa a l’ús del català als establiments segons els districtes, el català guanya terreny respecte les dades del 2005. No obstant això, el pes creixent dels nous comerciants descompensen aquest ús general de la llengua catalana, i és un dels punts on cal buscar solucions que contribueixin a augmentar-ne l’ús, ja que, tal com adverteix l’informe, “el desconeixement del català entre el personal dels comerços regentats per immigrants limita aquest creixement o, en el cas de la llengua oral, fins i tot n’inverteix la tendència”.

Jordi Manent (dreta) parla de les perspectives de futur del CNL | Foto: Gencat

Perspectives i futur

“Durant el franquisme”, va explicar Jordi Manent, “J. V. Foix, que tenia una pastisseria familiar, es va veure obligat a canviar el nom del seu negoci i posar-lo en castellà. Ell, però, per no trair les seves idees, va optar per posar el nom de Bomboneria selecta, de manera que tant ho podies llegir en català com en castellà”.

Després d’aquesta anècdota, Jordi Manent, director del CNL de Barcelona, va comentar les principals línies d’actuació de l’ens. Cal, però, tenir en compte un seguit de consideracions preliminars, com són els fills i néts de l’onada immigratòria dels seixanta, provinent de la resta d’Espanya, i la nova immigració —més complexa—: cal treballar amb els dos col·lectius, especialment amb el segon, el qual s’ha d’integrar en la societat d’acollida. A partir d’aquesta realitat social complexa, el CPNL ha posat en marxa diversos programes amb l’objectiu d’integrar tots els comerços en els seus projectes, com, per exemple, la campanya “Per entendre’ns, en el comerç parlem en català”, de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Consorci.

Actualment el CPNL té engegats diversos programes per garantir la integració cultural (social i lingüística) de les persones a Catalunya, com per exemple els cursos de català, dividits en dues fases. L’objectiu de la primera fase és, doncs, donar una acollida lingüística general. S’imparteixen cursos de llengua inicial i bàsics i són oberts a tothom. En aquesta fase, des de ja fa un temps, s’han posat en marxa projectes com el Voluntariat per la Llengua (ja s’han fet més de 10.000 parelles lingüístiques) o el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats), així com, des del 2005, tasques d’acolliment.

Els cursos de la segona fase, en canvi, s’han creat específicament per als col·lectius vinculats amb el món del comerç, sobretot per al col·lectiu xinès i pakistanès, però també per al personal del món de la restauració i atenció al client. Des del 2007, en el cas del col·lectiu xinès, s’han dut a terme 78 cursos i 1703 inscripcions; pel que fa als pakistanesos, s’han realitzat 35 cursos i 998 inscripcions. Des del Consorci, també s’han dut a terme cursos específics, com el de “El català, a la taula” (120 cursos; 2514 inscripcions), o el d’“Atenció al públic” (8 cursos; 165 inscripcions).

Per promocionar el català en l’àmbit comercial, també s’han dut a terme campanyes de sensibilització i comerç (s’han repartit 4.000 tríptics), i s’ha buscat la complicitat de diversos comerços, que s’han adherit a les campanyes i programes: per exemple, en el cas de la campanya “El català, a la taula” s’han adherit 65 establiments; a la campanya “I tu, jugues en català?” es comptabilitzen 41 establiments adherits i al programa del Voluntariat per la Llengua ja hi ha 522 comerços adherits.

Pel que fa als cursos de nivell inicial, gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, els cursos de nivell inicial 1 i 2 són gratuïts. Són cursos com els del projecte Xeix, dirigit especialment a xinesos i el projecte Abril.

basar xinèsEn relació amb les perspectives de futur, el director del CNL va explicar que continuaran mantenint els cursos que funcionen, i els que no buscaran la manera de reorientar-los per treure’n rendiment. Així mateix, reforçaran les actuacions adreçades al col·lectiu xinès, “un dels col·lectius més tancats, però que, un cop hi entres, tenen bona predisposició” —va assegurar Manent—. D’altra banda, uns altres objectius del Consorci és treballar i participar en la campanya “Català i empresa. Ja estàs al dia?”, així com crear adhesions entre les llibreries i les botigues especialitzades del còmic, ja que és un àmbit en què cal treballar: només 1 de cada 4 llibres dels aparadors estan en català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació