Andreu González

Andreu González

Poeta i escriptor. Coautor de 'Bon cop de falç', premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011, i dels 'Herois Indepes' (2016). Col·laborador d'El Matí Digital, El Ciervo i d'altres mitjans.

“Bien el Barça!”

Diu la llegenda que va haver-hi un temps que la canalla catalana deia “visca”.

Diu la llegenda que va haver-hi un temps que la canalla catalana deia “visca”. Devia ser aleshores que es va forjar aquella exclamació joiosa de “Visca el Barça i visca Catalunya!”. Però ja fa dies que aquest crit ha quedat obsolet, superat per una realitat lingüística que de ben segur perfecciona l’anterior. Ara és impensable que la mainada digui en un aniversari “visca!” quan els porten un pastís. Ja ho va dir en Quim Monzó i era profecia: el “bien” se l’ha menjat. “Anirem a Port Aventura!”. “Bien!”. “Avui farem crispetes”. “Bien!”. El “bien” és un voraç cranc de riu americà d’aquests que alteren l’ecosistema, a vegades de forma irreversible.

Ermen160411Per què faig aquest preàmbul? Perquè fa dies vaig anar a Can Barça a veure el partit contra els quatre gats pericos i els càntics que va entonar la grada em van mostrar i demostrar, novament, que la vitalitat del català en alguns àmbits és escassa. Per exemple, en els cants de l’afició. I ho dic jo, que vaig passar la infantesa i la joventut a Bellvitge i que havia cantat algun cop, l’any 1992, amb les victòries blaugranes, allò de “No volem ser una regió d’Espanya”, etc. O “Boti, boti, boti / madridista qui no boti”. Doncs bé: aquests càntics han desaparegut del Camp Nou. Esborrats de la memòria cantaire sense que en quedi rastre.

Faré una mica d’inventari del cançoner blaugrana actual a partir de l’observació empírica. El dia 8 de maig, quan el Barça n’hi clavà 5 a l’Espanyol, una bona tova, els càntics o crits col·lectius que vaig sentir a l’estadi van ser aquests:

1. “¡Tonto, tonto!”. Crit adreçat a Pau López i Sabata, porter de l’Espanyol catalanoparlant i nat a Sant Esteve de Llémena, la Garrotxa. La culerada s’hi va adreçar així després que se li escapés una pilota i posés en safata un gol a Rafinha. Ho diré d’una altra manera: el públic d’un club català increpa un jugador d’un altre club català i catalanoparlant en castellà. Bien.

2. “¡A segunda, oé!” (x4). Crit dirigit a l’equip blanc-i-blau. Curiosament, té les mateixes síl·labes que “A segona” i s’adreça a un club amb la seu social a Catalunya, abans a Can Ràbia i ara a Cornellà-el Prat. Per què es canta a Barcelona com a Jaén? Deixarem la resolució del misteri a Miss Marple.

3. “Sois de los chinos”. Potser el lector no ignora que el RCD Espanyol té com a propietari el xinès Chen Yansheng. Doncs bé: sempre hi ha gent disposada a recordar tot cantant les coses que tothom sap (ara bé, que quan vegis les barbes de ton veí pelar…).

4. “Vamos, dale, Barça. Te sigo a todas partes, yo te quiero. Vamos a dar la vuelta a todo el mundo. Hay que ponerle un poco más de huevos, más de huevos”. Aquesta és una de les lletres més elaborades que es canten a l’estadi. Es tracta d’un tema internacional procedent d’Amèrica del Sud i que també cantaven grups d’animació com el Frente Atlético.

5. “Una manita. Queremos una manita” (x2). Cantada com la tornada de “Guajira guantanamera”, és una d’aquelles cançons que es canten quan es demana una pana. El lector perspicaç potser ja s’ha adonat que no és en català. I això que abans de la Guerra Civil (la prehistòria, vaja) sí que es cantava “Quina pana, 3 a 1!”. Però eren els temps del refli i el hems, que ja devem haver superat sense adonar-nos-en.

6. “Qué malo eres! Arbitro (sic) qué malo eres!”(x2). També es canta com la tornada de “Guajira Guantanamera”. Suposo que els especialistes a trobar explicacions a tot diran de seguida: “És que els àrbitres són de la RFEF”. Ja. I si fossin hongaresos? El públic els increparia en hongarès?

7. “¡Fuera, fuera!”. Cantada a l’àrbitre o al rival. En català, com en portuguès, aquest clàssic tindria dues síl·labes: “Fora, fora!”. La diferència? Que a Portugal es crida a qualsevol estadi i a Can Barça, no.

8. “Perico recuerda, que eres una mierda”. Aquest crit repugnant que van cantar uns quants centenars de sonats tampoc no era en català.

9. “El año que viene…” (paraules inintel·ligibles). Era una cançó que desitjava el descens als espanyolistes.

10. “Oé, oé Barça, oé”.

11. “Lalá, lalaralalalá, lalaralalalá”, etc, cantada amb la melodia de la “Marxa triomfal” de l’Aida de Verdi.

12. “I si tots animem, i si tots animem, i si tots animem guanyarem. Loroloroloroloró, loroloroloroloró”. (Cantada com El cop, la pel·li de Paul Newman i Robert Redford.)

13. Dintre d’aquest mar de cançons, una altra en català: “1899. Neix el club que porto al cor. Blaugrana són (sic) els colors. Fútbol (sic) Club Barcelona”.

Sent una mica generosos, encara podríem sumar al català el crit d’independència al minut 17:14 de cada part i al “Cant del Barça” espinasià. Tenim, doncs, 15 cançons en els següents idiomes: dues en oeoé/laralarà, quatre en català i nou en castellà. En percentatges: 13,33 % en oeoé/laralarà, 26,67% en català i 60 % en castellà.

Segur que els sociolingüistes d’això en diuen hibridació i usos segons els contextos, però a mi se m’encén de nou la llumeneta vermella. Perquè aquelles dues cançons que jo sentia de jove han desaparegut del mapa, com aquesta altra que el 2005 es cantava amb la tonada de Popeye el Mariner: “Del Barça som i serem / i avui també guanyarem / Del Barça pel Barça i per Catalunya / fins a la mort lluitarem!”. Perquè diguin després que ara es barregen esport i política (i abans, no).

Així que deixem de remar contracorrent i adaptem-nos a la realitat. No siguem tan primmirats. Si hem de dir “Bien el Barça i bien Catalunya”, doncs ho diem i avall. Al capdavall, així és com millor ens entenem tots plegats, oi?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació