5 xifres sobre el català

L’enquesta s’elabora cada cinc anys des del 2003: l’EULP13 és la tercera edició.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

Des de la seva creació, l’Enquesta d’Usos Lingüístics (EULP), impulsada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), té com a objectiu conèixer els usos lingüístics dels ciutadans de Catalunya de més de 15 anys, sobretot pel que fa al català. Tanmateix, l’enquesta també serveix per saber amb quina o quines llengües s’identifiquen més els ciutadans del territori i per obtenir informació sobre els coneixements de l’occità i l’aranès. L’enquesta s’elabora cada cinc anys des del 2003: l’EULP13 és la tercera edició. Ara es poden veure els principals resultats de l’enquesta a través d’uns gràfics, que ha creat la DGPL.

Una classe al Centre de Normalització Lingüística | Foto: Noemí Roset

A Catalunya, la població estrangera que hi resideix s’ha duplicat en deu anys (2003-2013), i la població total al territori ha passat de 6,3 milions d’habitants a 7,5. De fet, durant la primera dècada del segle XXI s’ha produït un creixement de la població, d’una banda, per l’arribada de població immigrant al territori, però, per l’altra, per l’augment de la natalitat. Durant la segona dècada, tanmateix, hi ha hagut una disminució de la població a causa de les emigracions i la davallada de la natalitat: segons les projeccions de població de l’Idescat durant els propers anys es preveu un estancament del creixement demogràfic.

La majoria de la població a Catalunya té els orígens familiars fora del territori. De fet, la majoria de la població nativa a Catalunya es concentra principalment a les franges d’entre 0 i 9 anys i entre 30 i 49 anys, mentre que aquesta xifra es redueix als grups d’edat avançada, sobretot a partir dels 65 anys (la majoria han nascut a la resta de l’Estat espanyol). La població estrangera, en canvi, es concentra entre els 15 i els 49 anys i, especialment, entre els 35 i 44 anys. A continuació presentem cinc dades destacables de l’evolució del català entre el 2003 i el 2013.

Es manté el coneixement del català

En l’àmbit dels coneixements del català (entendre, parlar, llegir i escriure), en comparació amb les dades que oferia l’EULP08, es percep un estancament de la situació, si bé la majoria de catalans afirmen tenir competències en totes les habilitats. Malgrat això, si es compara amb les dades de les enquestes del 2003 i del 2008, creixen les competències d’entendre, llegir i parlar el català. La d’escriure, però, recula tres punts.

L’evolució de l’ús del català, estable

La majoria de la població de 15 anys o més té el castellà com a llengua inicial (55,1%) mentre que el català ho és del 31% de la població, el 2,4% de la població tenen el català i el castellà com a primeres llengües i un 10,6% tenen com a llengua inicial llengües diferents. Així mateix, el català és, el 2013, la llengua habitual d’un 36,3% de la població (per sota del castellà, que ho és d’un 50,7% de la població), xifra que ha pujat un punt percentual en comparació amb el 2008 (35,6%), però que no arriba a la del 2003 (46%). El català obté més representació en l’àmbit de la identificació: un 36,4% (en detriment del castellà, que és la llengua en què s’adscriu un 47,6% de la població), per sobre del 31% de persones que tenen el català com a llengua inicial i el 36,3% que la fan servir diàriament.

El català, doncs, ha perdut pes com a llengua inicial i habitual durant el 2003 i el 2008, cosa que es pot explicar pels canvis demogràfics dels últims anys i l’última onada immigratòria (el 2003 només el 4,4% de la població tenia una llengua diferent del català i el castellà, mentre que el 2008 puja al 9,3%). El percentatge de població amb llengua inicial castellana, en canvi, no ha variat gaire al llarg de la dècada.

La transmissió lingüística intergeneracional

El català avança en la transmissió intergeneracional, la qual creix amb el nivell d’estudis i amb la disminució de l’edat. Els usos lingüístics amb els avis, pares i fill més gran demostren que el procés de transmissió lingüística intergeneracional en català ha anat augmentant en l’última dècada; encara queda, però, una mica de camp per córrer.

Les preferències lingüístiques en els usos interpersonals

Tal com demostra l’enquesta i el gràfic, el català i el castellà es fan servir en tots els àmbits d’ús, tan públics com privats, i en les relacions interpersonals, sobretot entre els companys d’estudi. Així, doncs, el català s’utilitza sobretot en àmbits on es pressuposa que és la llengua de comunicació bàsica, com ara al metge, als bancs, a les administracions locals o a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mentre que en establiments comercials (grans superfícies) o a l’Administració de l’Estat baixa en detriment del castellà. Això palesa que l’ús d’una llengua o d’una altra respon a uns factors de tipus demogràfic i juridicopolític.

Interès per aprendre el català

Una de les claus per incentivar l’ús del català és l’actitud lingüística de cada persona envers l’aprenentatge d’una determinada llengua. Així, segons l’EULP13, més del 40% de la població adulta té interès a aprendre el català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació