3 noves infraestructures culturals que necessiten Barcelona i Catalunya

Tres equipaments relacionats directament amb tres tradicions molt pròpies

Dídac Martínez

Dídac Martínez

Director de les Biblioteques de la UPC

En els darrers mesos el binomi cultura i ciutat ha estat present en diversos debats, conferències, llibres i articles. La cultura es concep clarament com un element nuclear i estratègic del desenvolupament de les grans ciutats amb conseqüències directes amb l’economia i el seu creixement, amb l’ordenació de la ciutat i en la qualitat de la vida de les persones que les habiten i les visiten. A continuació presento tres propostes d’equipaments culturals que al meu entendre cal potenciar a Barcelona. Són tres equipaments relacionats directament amb tres tradicions molt pròpies: l’arquitectura, la tecnologia i els llibres.

 

1. Centre Internacional d’Arquitectura Antoni Gaudí

Diu Juan José Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, que Antoni Gaudí és actualment l’arquitecte més famós del món. No diu que sigui el millor, sinó el més famós. Els edificis dissenyats per Gaudí a Barcelona són l’atracció diària de milers de turistes i estudiosos que visiten la ciutat. Tothom vol veure l’obra de Gaudí. En aquest sentit, Barcelona té la sort d’oferir un conjunt d’obres d’arquitectura modernista única en el món. El Parc Güell, la Pedrera, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Torre Bellesguard, la Casa Calvet, el sublim Palau Güell i la recent oberta Casa Vicens, juntament amb les obres clau d’un bon grapat d’arquitectes excepcionals, encapçalats per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, fan de Barcelona un autèntic museu urbà.

Disposar d’aquesta riquesa arquitectònica demana que Barcelona disposi d’un gran centre de referència sobre l’arquitectura modernista i especialment sobre Antoni Gaudí. Un centre que tingui com a objectiu principal donar a conèixer la seva obra juntament amb la de la resta del modernisme català. Un centre de gran nivell internacional de difusió i recerca en arquitectura, que faci front i compensi el consum de souvenir que s’està estenent sobre l’arquitectura i la figura de Gaudí. Tots sabem que un turisme de consum acaba per banalitzar i degradar la cultura si no s’introdueixen elements educatius i formatius de qualitat a tots els nivells. Barcelona ha de mostrar i educar l’arquitectura modernista d’una manera rigorosa, que no vol dir ni avorrida ni trista. Mirem l’exemple del Centre Cosmocaixa i el seu projecte lúdic i educatiu sobre la ciència i la tècnica adreçada a tots els públics. El centre sobre Antoni Gaudí ha de ser clau per projectar millor la seva figura i obra, amb una oferta de serveis i activitats culturals de primer nivell per a tots els visitants. També ha de disposar d’una gran biblioteca i arxiu gràfic sobre el modernisme i les seves obres integrant tots els fons documentals, col·leccions i arxius ara dispersos i segurament poc coneguts. Fer un gran projecte multimèdia de digitalització i de virtualització de tots els edificis, accessible des d’Internet, posaria ràpidament Barcelona al món, com una ciutat que té una arquitectura única i excepcional.

Qualsevol ciutat dels països avançats del nostre entorn no dubtaria en construir una infraestructura cultural com aquesta per potenciar l’enorme riquesa arquitectònica de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya, juntament amb les universitats, col·legis professionals i empreses del sector haurien de posar fil a l’agulla. Aquesta infraestructura cultural, educativa i de projecció internacional ha de formar part de l’ADN de la metròpolis. Tenim l’oportunitat de millorar i exportar la imatge de Barcelona com la capital mundial de l’arquitectura modernista, no sols perquè tenim els millors edificis, sinó perquè tenim l’arquitecte més famós del món: Antoni Gaudí.

 2. CulturLab Barcelona

L’extensió de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i el seu impacte en la societat està provocant que la seva expressió cultural esdevingui també digital. La nova cultura serà digital o no serà. Per tant es fa necessari crear noves infraestructures que possibilitin les obres digitals dels nous creadors i consumidors, també digitals. Actualment s’estan articulant petites iniciatives en aquest àmbit per tot el país però manca un gran centre tecnològic de referència que es dediqui fonamentalment a innovar i crear projectes TIC de continguts culturals digitals. Un gran centre que a la vegada ofereixi una bona oferta d’activitats formatives, amb unes instal·lacions tecnològiques punteres obertes a tot el talent, que és molt, dels actuals i futurs creadors i emprenedors que tenim i que vindran a Barcelona.

Les obres que durant segles s’han creat principalment mitjançant l’escriptura, la pintura i la música es realitzaran en les properes dècades amb les TIC i es consumiran mitjançant dispositius tecnològics connectats a les xarxes i inclús connectats als nostres cossos. L’èxit del telèfon mòbil, que és un potent ordinador connectat al món, va en aquesta direcció.

En el món, els “medialab” són laboratoris que transformen i fan possibles idees en tecnologies aplicades. Són centres on es desenvolupen projectes i prototips que després es poden patentar i finalment arribar a les persones.  En els “medialab” se cerquen solucions a problemes reals, però també s’avancen a necessitats futures. Són una font de riquesa per a les ciutats perquè són innovació, desenvolupament i transferència tecnològica. Una gran infraestructura cultural com el CulturLab Barcelona posicionaria la ciutat de Barcelona en l’avantguarda de la cultura digital en moltíssims camps, com per exemple  la música electrònica, la pintura i fotografia i holografia digital, la literatura i l’edició digital, el disseny i moda i per descomptat els vídeojocs i el cinema digital. Tots ells son camps que tenen un futur esplèndid en les properes dècades i el CulturLab Barcelona podria ser la palanca d’aquest nou futur cultural que ja està arribant.

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, juntament amb les universitats i les empreses tecnològiques, tenen una oportunitat única per construir aquest nou centre. No estem parlant d’un centre menor sinó d’un equipament tecnològic d’alt nivell gestionat per gent experta i emprenedora que sàpiguen detectar persones amb idees i projectes innovadors i sobretot amb talent en els diferents caps de les comunicacions, programació, robòtica, disseny i multimèdia relacionats amb la cultura digital. Barcelona és coneguda al món per moltes coses, darrerament també per la celebració del Mobile World Congress (MWC), i disposar d’una gran infraestructura com CulturLab Barcelona seria la peça que li falta.

3. La Gran Biblioteca de Barcelona i Nacional de Catalunya (BBNC)

Finalment la tercera infraestructura cultural de la qual a hores d’ara Barcelona no disposa és la gran Biblioteca de la ciutat. No cal explicar de nou els antecedents desgraciats d’aquesta mancança històrica. La solució innovadora que proposem és que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya facin un gran projecte bibliotecari no sols per a la ciutat, sinó per a tota Catalunya, un projecte de país. Un projecte realment diferent i innovador en el món de les biblioteques, l’edició, els llibres i la lectura. Que miri al futur i no tant al passat. Barcelona ha de crear una gran Biblioteca que sigui la més important de la capital i que assumeixi, també, la funció de Biblioteca Nacional de Catalunya. Una veritable ciutat dels llibres dins la ciutat.

Actualment molts països, governs i arquitectes estan triant i repensant el concepte de biblioteca com a representació del nou accés social a la informació. No existeix cap equipament millor que garanteixi aquest repte estratègic en les ciutats del futur. Per exemple, el projecte de la nova Biblioteca de Oslo de l’arquitecte Lund Hagem va en aquesta direcció perquè pretén no sols construir la biblioteca pública més moderna del món, sinó construir una nova projecció renovada de la ciutat i del país relacionada amb el coneixement i la informació dels seus habitants. També la recent inaugurada Biblioteca Central de Hèlsinki Oodi del despatx ALA Architects. L’objectiu de la nova biblioteca és reunir “persones, històries i coneixements”. Dissenyar unes instal·lacions on les persones no seran considerades elements passius que consumiran cultura ja feta sinó persones actives que hauran d’escriure la nova cultura de la ciutat i del país dels anys vinents. És simplement extraordinari perquè l’objectiu de la biblioteca és considerar a cada usuari com a creador, com a autor del futur de la ciutat.

Des del nostre punt de vista, Barcelona no necessita cap biblioteca “central”, ni molt menys una biblioteca “provincial”, conceptes tots ells del segle passat, sinó un gran projecte bibliotecari, una veritable ciutat dels llibres que vagi més enllà de tenir una altra biblioteca municipal que coordini altres biblioteques menors. El que necessita Barcelona i Catalunya és un gran equipament bibliotecari modern que miri al segle XXI i tingui com a objectiu potenciar l’accés a la informació mitjançant la lectura i la tecnologia. Un gran centre  bibliotecari ubicat en un lloc central i estratègic i de fàcil accés dins la trama de la ciutat que faci la funció de la gran biblioteca pública de Barcelona i a la vegada de la nova  Biblioteca Nacional de Catalunya. Ens cal realment la gran Biblioteca de Barcelona i Nacional de Catalunya, la  BBNC, amb un extraordinari edifici modern i icònic que associï i projecti la imatge de la Barcelona dels llibres. Una biblioteca única que sigui també la palanca d’una vegada per totes del reconeixement de la cultura i llengua catalana al món.

Tothom sap que l’actual Biblioteca de Catalunya és també una assignatura pendent. Els seus espais han quedat petits i la seva actual ubicació, dins de ciutat vella, fa que no sigui coneguda ni accessible per molta gent. Problemes semblants van ser solucionats fa molts anys a París i a Londres, per exemple. La nova Bibliothèque Nationale de France (1996), de l’arquitecte Dominique Perrault, en el barri de Tolbiac i la nova British Library (1998), de l’arquitecte Colin St John Wilson, en el barri de St Pancras, van ser projectes que resolien problemes similars als que pateix la Biblioteca de Catalunya des de fa dècades.

El projecte de la nova Biblioteca de Barcelona i Nacional de Catalunya (BBNC) s’hauria de projectar en un altre lloc, “fora de les muralles” de la ciutat. Barcelona i Catalunya necessiten un gran equipament cultural obert i de fàcil accés a tots els públics, s’ha de superar també idees arcaiques entre “biblioteca pública” i “biblioteca nacional” que moltes vegades només serveixen per a separar i confondre als lectors. La BBNC hauria d’oferir una gran oferta de serveis i activitats culturals de primera magnitud de promoció de la lectura i accés a la informació per a tots els públics com la Public Library de Nova York que tots admirem i, per descomptat, hauria de ser la primera i veritable casa dels editors i dels autors per projectar al món les seves obres. Catalunya i la seva capital tenen molts elements culturals que son l’admiració del món, però si volem ser un país culturalment seriós i de primera magnitud, ens cal la peça cultural més valuosa d’un país i dels seus habitants: una Biblioteca de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació