10 paraules del Solsonès que no volem perdre

Tot i ser una comarca i situar-se al bell mig del país, tenint a Pinós el centre geogràfic de Catalunya, el Solsonès és encara desconegut, remot, inexplorat i, a voltes, ignorat. Si alguna cosa ha aconseguit traspassar les fronteres de la comarca és la celebració desmesurada d’un Carnaval recuperat en ple franquisme, el talent musical i poètic de Roger Mas o bé un parlar d’allò més particular. A continuació, us en desgrano alguns exemples.

1. Engelivat

Si mai véns a Solsona en ple hivern, i tot passejant pel nucli antic, perceps que t’entra el fred al cos quan passa aquell aire gelat propi del Prepirineu, de ben segur que et sentiràs engelivat o engelivada. Per tant, estar engelivat significa tenir fred al cos. De fet, es tracta d’un mot que sempre l’he sentit a dir a la gent gran o bé a pagès, però continua sent d’allò més present així com diferencial dins del lèxic solsoní.

2. Boit

Tal com us avançava a l’inici de l’article, si alguna cosa et pot dur a Solsona, amb un nombre molt elevat de possibilitats, és el seu carnaval. El Carnaval de Solsona i els seus elements aconsegueixen erigir-lo com un dels més transgressors i distintius del país. El boit n’és un exemple i quan ens hi referim, parlem d’un vehicle elaborat manualment mitjançant coixinets i tot de rampoines que pugueu tenir als coberts de casa. Quina és la finalitat? Conduir-lo amb desmesura i, alhora, certa habilitat per tal de superar un entramat d’obstacles durant la baixada del Carnaval, la ja anomenada “Baixada de Boits”. Tot i així, un boit al final no significa altra cosa que boig, ja que s’ha d’estar una mica boi(g)t per baixar amb boit.

3. Freixera

El passeig de Solsona no seria el mateix sense el seu freixe, l’arbre situat al capdavall. He tingut sempre la sort de veure’l majestuós, tot imponent i, alhora, fidel a la ciutat. Durant l’adolescència, era habitual que aquest constituent del passeig fos el punt de trobada de la colla. El que passa és que els solsonins/es mai ens hi hem referit amb el nom de freixe, sinó de freixera. La seva presència és tal que es tracta del primer arbre d’interès local a Solsona, atès que destaca dins del municipi per les seves característiques de tipus biològic, cultural, social i històric.

4. Tate

Tate no és cap nom anglès tal com intenten pronunciar-lo alguns la primera vegada que el llegeixen. Tate és l’hipocorístic del nom propi Claustre, la patrona de Solsona i també responsable d’haver donat nom a moltes dones de la ciutat. Fins i tot, es va convertir en la protagonista d’Els llits dels altres, la novel·la debutant d’Anna Punsoda. L’escriptora de Concabella fa de la Claustre un personatge viu i orgànic, confeccionat sobre la qüestió abrupta de les relacions personals.

5. Trossar o destrossar (les sabates)

Al Solsonès no cordem ni descordem els cordons de les sabates: els trossem o bé els destrossem. Si mai ens ho sentiu a dir així, no us malpenseu pas, no som ni volem ser cap mena de destructors ni destructores de sabates! És cert que sempre ens ha agradat molt més trossar que no pas cordar les sabates, i que per molts anys així sigui.

6. Prou

Quan vaig arribar a Barcelona, “prou” va ser un dels mots amb els quals vaig causar més confusió. A banda d’utilitzar-lo com a determinant quantitatiu invariable, els solsonins hem optat per aplicar-lo també a l’hora d’estar conformes. En un exemple ho veureu clar: “Vols fer-te subscriptora de Núvol?” va preguntar l’Enric. La Sara va respondre: “Sí, prou”. Per tant, el “prou” solsoní equivaldria a un “d’acord”, un “entesos” o, fins i tot, un “i tant”.

7. Trumfo

Si no has tastat els trumfos de Cambrils és ben bé que no has tastat unes patates de debò. Un apunt: quan dic Cambrils, vull dir Cambrils de la muntanya, una petita entitat de població situada al municipi d’Odèn, i no pas a la costa, on allò poc que hi creix es mort als quatre dies. Els trumfos, també coneguts com a trumfes o patates, són la matèria primera per excel·lència del Solsonès. Si pugeu per aquí dalt, no us oblideu de tastar-ne un bon plat, ja sigui amb cansalada o bolets!

8. Cugula

La cugula és una herba d’aspecte semblant al de la civada, titllada de mala herba que creix als marges dels camps de blat i ordi. El pitjor de tot és que molts pagesos han utilitzat el mot per referir-s’hi pel simple fet de tenir una nena, en lloc d’un nen: “La dona ja ha parit i ha sortit cugula!”. El to no pot ser més masclista i misogin, la qual cosa evidencia que qui encara l’utilitza en aquest sentit és també algú repugnant. Es tracta d’una perversió denigrant cap a la dona, malauradament encara vigent.

9. Remijot

També remitjó o escadús, un remijot és un conjunt nombrós d’objectes escadussers (que, per cert, vol dir “sobrers”). Es tracta d’un mot que es troba molt arrelat als indrets més rurals de la comarca —”Doni’m un remijot de blat!”— que indica una quantitat abundant d’alguna cosa.

10. Guanyar el ral

Guanyar el ral a Solsona és passejar amunt i avall pel passeig, un exercici molt d’adolescents amateurs sense rumb i també de matrimonis d’ancians, mai prou exhausts de recórrer-lo de dalt a baix. L’expressió, malgrat en detriment, ha donat nom a un dels restaurants situats al passeig amb el “El Ral”.

Per què és singular el parlar del Solsonès?

El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte nord-occidental —utilitzat pels autòctons dels municipis de Castellar de la Ribera, Pinell de Solsonès i Odèn— i el dialecte central, emprat pels habitants de Navès, Riner, Clariana de Cardener, Guixers, La Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys. Pel que fa als municipis de Solsona, Olius, Llobera i Lladurs, cal referir-nos en una parla de transició entre ambdós dialectes. En canvi, Pinós i La Molsosa, ambdós municipis situats al sud de la comarca, no tenen tan arrelada la parla solsonina.

No és estrany que una parla que es pot assimilar a la divisió entre les conques dels rius de la comarca, per una banda el riu Cardener i per l’altra, els afluents del Segre, compti amb mots propis del central, paraules comunes del nord-occidental i d’altres d’àmbit força més restringit. Aquestes últimes, podrien qualificar-se fins i tot de locals. Tot i tractar-se de mots adherits en un àmbit molt més restringit que el d’un dialecte, continuen sent vigents i d’allò més vius i genuïns a Solsona i comarca.