Қазақстан o Qazaqstan?

Fa encara no un any i mig el govern del Kazakhstan aprovava per decret canviar l’alfabet en què s’escriu el kazakh: deixarien de fer servir l’alfabet ciríl·lic i passarien a fer servir el llatí.

Albert Ventayol

Albert Ventayol

Lingüista. Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara. Membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat.

Que llengua i política acostumen a anar de la mà els catalans ho sabem prou bé. Aquest lligam, però, canvia a cada casa i sovint depèn de factors socioeconòmics, demogràfics i històrics. És per això que les decisions polítiques que es prenen fora de casa nostra a vegades ens poden sobtar. Fa encara no un any i mig el govern del Kazakhstan aprovava per decret canviar l’alfabet en què s’escriu el kazakh: deixarien de fer servir l’alfabet ciríl·lic i passarien a fer servir el llatí. Les raons oficials: facilitar l’adquisició de l’anglès i l’accés a la tecnologia. És cert que escriure en kazakh al mòbil, per exemple, requereix certa agilitat dactilar: la versió actual en ciríl·lic inclou 9 caràcters addicionals als 33 caràcters compartits amb el rus. O dit d’una altra manera, 42 caràcters que al teclat kazakh ocupen les tecles de totes les lletres, símbols i números del teclat en català. Tot i així, alguns veuen aquesta reforma com a una decisió política, concretament una mesura per allunyar-se políticament i ideològica de la Federació Russa. D’altres van més enllà i creuen que és un intent d’aproximar-se a Turquia i a la resta de pobles túrquics; turc i kazakh formen part de la mateixa família lingüística.

Lingüísticament que una llengua s’escrigui en un sistema d’escriptura o un altre és, en certa manera, irrellevant. Demà mateix si volguéssim podríem començar a escriure català amb l’alfabet ciríl·lic, el hiragana del japonès o l’abjad àrab de dreta a esquerra. Segurament hauríem de fer algunes adaptacions per recollir les idiosincràsies del català, però ens en sortiríem prou bé. De fet al món hi ha més de 40 sistemes d’escriptura en ús, o sigui que en tindríem per triar i remenar. Els sistemes d’escriptura, però, tenen una gran càrrega simbòlica i identitària per als parlants. A l’hora d’estandarditzar una llengua, els lingüistes acostumen a buscar l’equilibri entre un sistema que sigui prou similar a d’altres llengües de la mateixa família per tal de poder-la identificar com a tal, però alhora prou diferent per crear una identitat visual pròpia. El rebuig per l’eliminació de la gran majoria d’accents diacrítics en català, per exemple, s’entén precisament dins d’aquest context i es percep com una pèrdua d’identitat visual a favor de la norma castellana. En els processos d’estandardització ortogràfica, però, sovint s’hi acaben barrejant altres coses pel mig: els eslaus catòlics escriuen en alfabet llatí, i els eslaus ortodoxos, en ciríl·lic. Així, serbis i croats parlen varietats amb diferències similars a les que trobem entre català central, valencià i balear, però històricament han fet servir alfabets diferents; històricament, perquè encara que el ciríl·lic sigui l’escriptura estatal preferent a Sèrbia els joves —i sobretot Internet— s’inclinen cap a l’alfabet llatí. La religió és també la responsable que a l’Iran el persa, una llengua indoeuropea parent llunyana del català, s’escrigui amb l’abjad àrab.

Si tornem a l’Àsia Central, el cas del kazakh no és aïllat. Després de la desintegració de la Unió Soviètica, a l’Uzbekistan, el Turkmenistan i l’Azerbaidjan van decidir ja d’entrada adaptar l’alfabet llatí. La romanització, però, no ha tingut el mateix èxit a cada país i a l’Uzbekistan gairebé 30 anys després de la reforma hi conviuen tots dos alfabets. Un altre cas conegut és el del turc, que el 1928 va deixar de fer servir l’abjad àrab per passar també a l’alfabet llatí. I a la Federació Russa el 2002 el Tribunal Constitucional va declarar que totes les llengües de Rússia s’havien d’escriure en ciríl·lic i d’aquesta manera posava fre a l’intent d’adaptar l’alfabet llatí per al tàtar —també de la família túrquica— que havia aprovat tres anys abans el parlament de la República del Tatarstan.

Per al propi kazakh, aquest canvi d’alfabet no és pas el primer ni el segon, sinó el quart. Amb la introducció de l’islam el segle VIII hi entrà també el sistema d’escriptura àrab que es mantingué en ús fins al 1929, moment en què hi hagué el primer canvi a l’alfabet llatí. El govern soviètic, però, el canviaria al cap de poc pel ciríl·lic en un intent de russificar la població autòctona i assegurar l’aprenentatge del rus. Aquesta mesura —que anava acompanyada de la generalització de l’educació en rus i un Kazakhstan soviètic de majoria russòfona— tingué els seus efectes i en aquest moment es poden detectar els primers símptomes de substitució lingüística. Més enllà del cost econòmic, aquests canvis en els sistemes d’escriptura poden semblar trivials i més aviat d’estètica. Amaguen, però, actituds i prejudicis lingüístics que tenen un impacte molt profund i de llarga durada, i és que els parlants deixen de tenir accés directe al seu llegat col·lectiu com a poble. Es produeix, doncs, una ruptura cultural que sovint és difícil de superar: en el cas del kazakh els textos i manuscrits produïts sota la influència persa en abjad durant més de 10 segles no són de fàcil accés sense una formació prèvia.

El temps dirà si al Kazakhstan se’n surten amb el canvi d’alfabet. De moment la població no sembla gaire entusiasmada amb la proposta i els lingüistes en critiquen l’adaptació. Tampoc queda clar quines conseqüències tindrà la reforma per a les més de cent llengües que es parlen al país ni si el rus va camí de deixar de ser-hi llengua oficial. Tot i que la població russòfona ha anat emigrant cap a Rússia des de la desintegració de la Unió Soviètica, el rus sembla que va guanyant terreny en els nuclis urbans. Qui sap si la readquisició de l’escriptura desincentivarà l’ús del kazakh. El que és evidentment és que el Kazakhstan és ara un país de majoria kazakh que es va allunyant dels seus veïns del nord, com a mínim visualment. Encara que alguns s’entestin a fer-nos creure que llengua i política no tenen res a veure l’una amb l’altra, sempre les acabem ensopegant juntes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació