Un gran concert celestial al soterrani

David Soler té una trajectòria guitarrera llarga i brillant, que l'ha portat del circ del Tortell Poltrona als locals i estudis del jazz de Nova York.

El guitarrista David Soler, amb una banda amb Maria Arnal i Marcel Bagés, ha revisitat el disc Dark side of the moon de Pink Floyd. L’hem sentit astorats a la Sala 3 de L’Auditori, el passat divendres 26 d’abril.

Ja ens hem acostumat, des de fa molt de temps, a escoltar o llegir la paraula “hibridació”, “multidisciplinari” o pluridisciplinari”, i és clar que tot va confluint i una cosa va convergint amb l’altra, tant a l’escenari com a tot arreu. Els de L’Auditori també ho sabien, això, i s’han posat les piles per guanyar nous públics i sorprendre els vells. Ara t’escolto! En cicles com l’“Escenes” han tingut la boníssima idea d’oferir simfonies de Beethoven enriquides amb una plàstica rotundament contemporània (l’OBC amb els Señor Serrano: Garden Center Europa, que vam veure a mitjans de març passat), o accions escultòriques acompanyades de bandes sonores d’un pop-rock arty (La intrusa: Mud Gallery, amb l’escultor Joaquín Jara, els passats 6 i 7 d’abril). En una altra de les seves línies de programació, “Jazz Sessions”, s’han tirat a la piscina dels concerts conceptuals i híbrids i les revisions, depassant de lluny els límits de l’escena jazzística (que mira que és àmplia) per oferir espectacles tan ambiciosos com la revisió que ha fet el músic David Soler del disc Dark side of the moon, de Pink Floyd.

Aquella joia avançada i posthippy del 1973 va suposar el trànsit de la psicodèlia més lluminosa a una mena de rock simfònic experimental, astronòmic i humanista. Syd Barret s’havia retirat molt ofuscat, i el famós concert a Pompeia devia ser una experiència extasiant i volcànica, però també soporífera. Aleshores, Alan Parsons va posar-se mans a l’obra mig mag mig enginyer, per tal d’enregistrar una obra plena de sintetitzadors, batecs de cor, retalls de sons, ambients d’aeroports, tic-tacs de rellotges i campanes, collages de veus i idees caçades al vol, on les transicions són gairebé tan importants com les cançons mateixes. Roger Waters va escriure totes les lletres d’un àlbum concebut de manera unitària sobre el progrés i el conflicte, la bogeria, el temps i la seva percepció, l’empatia i la mort. Zeitgeist melòdic, el disc és també un compendi poètic de primer ordre, on es canten versos sobre la imbecil·litat moderna (“So you run and you run to catch up with the sun but it’s sinking/ Racing around to come up behind you again”) i sobre la clau de volta que dugué de l’explosió feliç/naïf al mal rotllo posterior (“And if the band you’re in starts playing different tunes/ I’ll see you on the dark side of the moon”), entre tantes altres cosetes que han inspirat generacions de rockers inspiradíssims (gent com Radiohead), lyrics líriques que farien caure la cara de vergonya reggetoneros, traperos i hipoperos d’arreu del Spotify.

David Soler té una trajectòria guitarrera llarga i brillant, que l’ha portat del circ del Tortell Poltrona als locals i estudis del jazz de Nova York. Amb el projecte Denga ha fet parar boig el pedal steel, les seves composicions han bastit àlbums instrumentals sorprenents com Botanicas, amb els Figurines va inventar el bord “dub-juzz”, i amb la tasca de producció ha donat cos a fenòmens recents com l’àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés, que ha impactat en l’escena musical catalana amb una aportació elèctrica i refrescant. Precisament, aquests dos artistes han acompanyat Soler en el concert Great gig in the sky, que revisa el disc llunàtic dels Pink Floyd, conjuntament amb altres grans músics com Ylia (electrònica i teclats), Vicent Pérez (trombó i fxs) i Antonio Torres (bateria). La cita era a L’Auditori, aquest edifici que de lluny sembla un palau oriental, de prop un tanatori i per dintre té vestíbuls i escales d’oficina bancària. Més concretament, el concert celestial era al soterrani, en una Sala 3 asèptica i tècnica, diàfana i sense grades ni seients, una caixa negra a peu dret i amb barra de begudes. Era com ser als llimbs del Razzmatazz: sort dels jocs de llum espasmòdics i espaterrants, i més sort encara de la música i del seu so perfecte i exacte.

La cosa consistia a fer una revisió exhaustiva, tot donant-li encara una volta més a un disc que ja és en si mateix tota una arquitectura rotunda i barroca, directa però complexa, esclatant i també entortolligada en capes i capes. Soler les ha agafades una a una, n’ha espigolat les més reconeixibles i estructurals, i fil per randa n’ha desconstruït i reconstruït passatges, dotant-los d’un nou cromatisme. El pedal steel ressonava divendres més lluminós i destacat a Breathe, els sintetitzadors feien més tenebrosa i corprenedora On the run, reverberaven forts els batecs de cor de la intro i la outro, conferint un so més dens i fosc al conjunt envernissat d’electrònica. Soler ha desmuntat la famosa caixa enregistradora que marca el ritme 7/4 de Money, l’ha trastocat i explosionat en loops que xoquen i entrexoquen (i parlant de “money”: la cervesa costava 3,20 euros… tu creus que és normal?). Bé, allò anava de renovar passatges amb noves sonoritats, cosines-germanes del romanticisme androide i paranoic de l’OK computer, embolcallant-los de manera compacta, amb un resultat sòlid i contundent com una roca de coltan. Per exemple: la veu d’Arnal, poderosa, crua i eixuta, lluny de les harmonitzacions angelicals de Richard Wright i David Gilmour, o dels regals exuberants dels gospels de Clare Torry en el disc original, serveix aquí per clavar la carpa sònica a  terra i evitar que surti volant disparada pels aires en qualsevol moment. Qui deia allò tan tronat de: “ara ja no es fa música com aquella”? Ara no només se’n fa, sinó que a més es desfà, es refà i es torna a fer i requetefer!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació