Present i futur del jazz al cor del Raval

Robadors 23 és un símbol del que és o hauria de ser la cultura de trinxera

Martí Farré

Martí Farré

Crític de jazz. Col·laborador de la revista La ruta del jazz

Entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre, la sala Robadors 23 va acollir la tercera edició del Basement BCN Jazz Festival, un certamen monogràfic que posa en relleu la ingent activitat de catacumba que té lloc en aquest local emblemàtic del barri del Raval. El “futur” va ser el concepte que va inspirar a les propostes d’enguany. 

Robadors 23 és un símbol del que és o hauria de ser la cultura de trinxera | Foto: Basement jazz
Robadors 23 és un símbol del que és o hauria de ser la cultura de trinxera | Foto: Basement jazz

Des de fa més cinc lustres, Robadors 23 —o 23 Robadors— és la casa gran dels creadors més inquiets de l’escena barcelonina. Situat al número 23 del carrer dels Robadors, aquest club als antípodes del glamur jazzístic ha estat, des dels seus inicis, un escenari obert a l’experimentació, ja sigui en format de bandes inèdites de “jazz i prou”, de grups de “jazz contemporani” o, sobretot, de propostes d’avantguarda jazzística, efímeres o consolidades amb el temps, i de totes les escoles possibles. 

Amb una sabata i una espardenya, a un preu mòdic pel sofert aficionat i en un ambient més que informal, Robadors 23 ha estat bressol o punt de trobada de grups com el duet Duot o els Free Art Three. Fins i tot, va arribar a tenir la seva pròpia orquestra: la molt heterodoxa Asociación Libre Orquesta (A.L.O.), una banda de conducció gestual, dirigida pel bateria Joe Smith, que reunia a primeres espases del nostre jazz durant la primera dècada dels 2000. 

Amb els anys, contra tot pronòstic o, simplement, perquè era necessari a la ciutat, Robadors 23 ha esdevingut un focus imprescindible per copsar l’activitat més dinàmica d’un ampli col·lectiu de músics de jazz i flamenc —la música en viu dels dissabtes i els diumenges—, que estimen i han fet seu aquest local. Des del cor del Raval, allunyat d’interessos comercials, a contracorrent, Robadors 23 és un símbol inequívoc de que és o hauria de ser la cultura de trinxera. 

I per si no n’hi hagués prou, des de fa tres anys organitza, en col·laboració amb el segell Underpool, el seu propi festival de jazz. S’anomena Basement BCN Jazz Festival, se celebra durant una setmana i té com a finalitat exhibir la tasca d’“un dels col·lectius musicals més actius de la ciutat de Barcelona,” diuen al seu web, i afegeixen: “El Basement BCN Jazz Festival neix de manera espontània dins d’aquest col·lectiu, amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta activitat musical frenètica que, sense cap mena de dubte, és un dels fets culturals més importants que succeeixen a la nostra ciutat.” Important, frenètica i també intergeneracional, ja que pel Basement passen des de formacions encapçalades o integrades per reconeguts músics de tota la vida fins a grups formats per joveníssims intèrprets.

Si fa un any i escaig, el darrer cop que es va celebrar, el Basement tenia com a eix central la percussió, amb un impagable cartell amb un fotomuntatge d’antidisturbis atonyinant una bateria, el motiu de l’edició d’enguany era el “futur” com a concepte. El “futur”, una categoria tal vegada difusa, va servir d’inspiració a un seguit de sessions no necessàriament lligades al jazz d’avantguarda. Més aviat, es podria interpretar el concepte de “futur” com de “present”, és a dir, com la vindicació d’un gènere viu, el jazz, en la seva accepció més oberta, menys encarcarada i menys sectària. 

Robadors 23 és un símbol del que és o hauria de ser la cultura de trinxera | Foto: Basement jazz
Robadors 23 és un símbol del que és o hauria de ser la cultura de trinxera | Foto: Basement jazz

Amb l’excusa del “futur”, van passar per l’escenari del Robadors 23 artistes de la categoria del pianista Albert Bover i la recitadora Míriam García, amb un espectacle titulat “La Tierra inhabitable: la vida después del calentamiento”, el guitarrista Dani Pérez, amb “Haz de luz”, el contrabaixista Juan Pablo Balcázar, presentant “Un autre quantor pour la fin des temps”, el projecte Zeitgeist de la bailaoraSònia Sánchez i el bateria Ivo Sans, entre d’altres, “El sueño de la razón produce monstruos”, amb músics del segell Underpool, i “El futuro de la memoria”, a càrrec del grup Maitia, que encapçala el multiinstrumentista David Mengual.

El darrer dia va ser el torn de dues propostes en aparença allunyades l’una de l’altre i, segons com, del fil conductor del certamen. D’una banda va pujar a escena el duet dels guitarristes Josep Munar i Sebastià Gris, i de l’altre un trio format pel pianista Toni Saigi, el contrabaixista Horacio Fumero i el bateria Aldo Caviglia. 

Va obrir la vetllada el duet de cordes, format per dos mallorquins que es van conèixer a Barcelona quan eren estudiants de l’ESMUC. Josep Munar i Sebastià Gris presentaren un repertori aplegat sota el títol de “Música obsoleta”, un nom si més no curiós, lligat tal vegada a qüestions d’ordre extramusical. A pèl, sense cap mena d’amplificació, van desgranar un seguit de peces de llarg recorregut, a cavall del folk i el jazz, amb reminiscències friselianes i townerianes, amb combinació climàtica —de la profunditat amb aires de country al blues juganer— i amb títols numèrics, en alguns casos directament codis de vol. “Música obsoleta” té ben poc d’obsoleta, ans el contrari, albira un futur talentós als seus compositors i executants.

A la segona part, sota el nom de “The Old Futur”, es va celebrar la cloenda de traca i mocador del certamen amb l’encontre entre un dels millors pianistes de les darreres fornades, Toni Saigi, i dos històrics del jazz a casa nostra: el contrabaixista Horacio Fumero i el bateria Aldo Caviglia. Pianista de traça fina, de poques però molt ben escollides notes, a voltes, de referents històrics del piano jazz —per exemple, amb tocs monkians en algunes peces—, de gust exquisit i sorprenent maduresa, Saigi va empastar de meravella amb el swing indestructible de Fumero i Caviglia. 

Amb un bis del trio intergeneracional va cloure la tercera edició del Basement BCN Jazz Festival, un certamen homologable als d’altres indrets de la Vella Europa amb una pila d’anys de trajectòria. Aquí, segons com, encara som a les beceroles. Temps al temps. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació