La tercera via

L’any 1957, el Festival de les Arts de la Universitat de Brandeis, als EUA, va encarregar a Gunther Schuller i George Russell comissariar un concert amb sis peces compostes cada una per un autor diferent: Charles Mingus, Jimmy Giuffre i George Russell, de l’àmbit del jazz, i Harold Shapero, Milton Babbitt i Gunther Schuller, del món la clàssica. Aquell encontre va suposar un moment culminant de la Third Stream —o Tercera Via— el moviment que va acostar el jazz del moment als paràmetres de la música clàssica o, en el cas que ens ocupa, de la música contemporània. El seu màxim ideòleg, Gunther Schuller, va deixar escrit que el Third Stream era un “nou gènere a mig camí entre el jazz i la clàssica” i, per tant, va rebutjar expressament que se l’anomenés “tercera via del jazz”.

L’empremta d’aquell corrent ha captivat a músics de diverses generacions, com ara el pianista, compositor i bandleader Lluís Vidal, director també de l’Ensemble de l’ESMUC. Vidal considera la Third Stream “el punt de sortida per enfocar les composicions de jazz des d’una altra perspectiva”. En declaracions a Núvol, parla “d’un període molt interessant, molt poc conegut pel gran públic, però que en fons va ser molt influent”, i continua: “Fins als anys 50, moltes vegades les composicions eren un pretext perquè el solista improvisés”. L’essència, doncs, d’aquell moviment seminal fou, segons Vidal, la “voluntat d’ampliar l’escriptura del jazz amb diferents formes i instrumentacions”. “Avui dia, tot això està a l’ordre del dia”, aclareix, i posa com a exemple l’existència de “formacions eclèctiques i amb formes musicals molt variades”.

Modern Jazz Concert

De l’encàrrec de la Universitat de Brandeis va sorgir un disc, Modern Jazz Concert (Columbia, 1958), que representa, com dèiem, la plenitud d’un corrent estètic amb una vida molt curta —amb prou feines poc més d’una dècada—, però que va marcar el camí a seguir per molts compositors i formacions posteriors, entre d’altres l’actual Barcelona Art Orchestra, de la qual Vidal n’és un dels seus impulsors i directors.

Pel que fa al repertori del LP, inclou un conjunt de peces entortolligades, complexes, des del punt de vista formal, amb girs, guarniments, genialitats de tota mena i maneres de fer que escapen dels esquemes més, diguem-ne, canònics del jazz. Cada composició és una petita obra, amb passatges i paisatges concatenats, anades i tornades, idees brillants, com ara les dels títols ‘All About Rossie’ (George Russell), ‘On Green Mountain’ (Harold Shapero) o ‘All Set’ (Milton Babbitt), que podria passar per un tema d’avant-jazz avançat al seu temps. Els temes de Modern Jazz Concert són més de lluïment estructural i de conjunt que no una plataforma per a la lluïdesa dels solistes. Així i tot, en el treball van intervenir-hi músics com ara el pianista Bill Evans i el trompetista Art Farmer.

L’Ensemble de l’ESMUC, integrat per alumnes de diferents departaments de l’escola del carrer Lepant, intepretarà el repertori d’aquest àlbum seminal: ‘All About Rossie’, ‘On Green Mountain (Chaconne After Monteverdi)’, ‘Revelations’, ‘All Set’ i ‘Transformations’; tot tret de ‘Suspensions’, de Jimmy Giuffre, peça de la qual, “malgrat regirar cel i terra”, explica Vidal, ha estat impossible trobar la partitura sencera. En el seu lloc, el músic badaloní ha escrit un arranjament per a ‘Four Brothers’, un dels temes més emblemàtics de Jimmy Giuffre —“em sabria greu que un personatge tan important no hi fos”, apunta. “Hi ha molta música com aquesta que és impossible de trobar”, es lamenta el professor Vidal, que també qualifica de “tasca detectivesca” la cerca d’alguns dels títols de Modern Jazz Concert. Per altra banda, si algunes de les peces del disc han estat interpretades diversos cops —per exemple, ‘All About Rossie’, per la WDR Big Band, com revela Lluís Vidal—, queda el dubte si mai s’ha tocat íntegre —o gairebé sencer—, com farà l’Ensemble de l’ESMUC aquesta setmana.

Conjunt transversal

“L’Ensemble de l’ESMUC és un conjunt gran extraordinari”, respon quan Lluís Vidal quan se li pregunta sobre aquesta formació, i afegeix: “La voluntat de l’escola sempre ha sigut la transversalitat entre diferents departaments, i aquest projecte és una mica un paradigma de tot això”. Així, dalt l’escenari de la sala 2 de L’Auditori s’ajuntaran alumnes de clàssica, jazz i contemporània que, segons el web d’aquest equipament, “afronten un repertori” de “peces exigents i variades, riques harmònicament i rítmicament, per posar a prova les habilitats de les futures figures del jazz gestat a Barcelona”. Per assolir amb nota aquest repte, Vidal explica una metodologia de treball semblant a la que s’empra amb l’ESMUC Jazz Project, un altre conjunt instrumental que també agrupa a estudiants de diferents procedències: consisteix a reunir els alumnes durant una setmana intensiva de treball, amb assajos diaris de matí i tarda, com ben segur deuen fer molts conjunts professionals.

Com a mirall d’aquesta formació, hi ha el record de la cèlebre Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, que entre el 1985 i l’any 2003 va ajuntar a músics de clàssica i jazz de casa nostra amb programes ambiciosos i fites com ara enregistraments amb Dave Liebman, una interpretació de Porgy and Bess amb arranjaments de Joan Albert Amargós i el mateix Vidal o un homenatge a Duke Ellington. “La transversalitat formava part de la nostra manera de ser”, explica Lluís Vidal, per a qui aquella orquestra “fou una formació pionera al país a l’hora d’aglutinar sensibilitats”, i també “una de les experiències més importants en la meva vida professional i personal”, recorda.

L’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure va tancar ara fa dues dècades i, com malauradament passa sovint a casa nostra, el concert d’aquesta setmana tindrà el caràcter efímer de celebrar-se només un cop. Pel músic de Badalona, vivim “en un país a on no hem sabut crear prou xarxa, prou infraestructures,” com perquè aquesta mena de propostes, bastides a partir d’un treball ingent, rodin i rodin per diversos escenaris. Així doncs, de moment, l’única oportunitat per sentir el Modern Jazz de Gunther Schuller i George Russell, a les mans de l’Ensemble de l’ESMUC i sota la direcció de Lluís Vidal, és dimecres 12 de juny, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala 2 de L’Auditori.

Més informació i venda d’entrades aquí