Django Bates: l’impulsiu improvisador del piano

Django Bates és compositor, director i pianista. A finals dels anys 90 va ser el segon músic no-americà en rebre el prestigiós premi Jazzpar, descrit com el Nobel del jazz. Bates és un dels músics amb més talent que ha produït el Regne Unit. El 14 de març oferirà una conferència a L’Auditori centrada en la relació que hi ha entre la composició, la improvisació i la interpretació.

La seva obra cobreix tot l’espectre del jazz, des de jazz més antic passant pel bebop fins a la fusió jazz-rock. Com s’acostuma a dir en aquests casos, Bates ja escoltava molta música de petit. El seu pare el va introduir en un gran magma d’influències, ja que tenia una àmplia col·lecció de jazz, música africana i folk romanès.

Django va començar a tocar el piano d’oïda i després l’estudiaria al Centre for Young Musician de Londres, on també va tocar la trompeta i el violí.

Esperonat per tocar jazz, va deixar les classes de composició dues setmanes després de començar al Royal College of Music.

A finals dels 70 va formar el seu quartet Human Chain, amb el qual va actuar arreu del món. El 1983 es va unir al grup Zila del sud-africà Dudu Pukwana, algú a qui havia admirat des de petit. L’any següent va formar part com a pianista del grup First House del saxofonista i compositor Ken Stubbs. El mateix any va guanyar importància en l’orquestra de jazz Loose Tubes, que va cofundar.

Quan Loose Tubes es va dissoldre, Bates va agafar un petit grup que havia fundat i el va convertir en una nova gran orquestra: Delightful Precipice. Les primeres actuacions de l’agrupació van ser amb una de les companyies de circ més importants d’Europa, Snapdragon, per qui Bates va escriure una sèrie d’obres inspirades en els llibres de la periodista feminista Angela Carter. Des de llavors, s’ha fet conegut per col·laborar en diferents mitjans.

Malgrat ser famós com un virtuós improvisador al piano, Bates va dir el 2013: “No estic realment interessat a improvisar. Necessito que cada peça tingui el seu propi caràcter i forma, i això és possible coneixent els músics amb qui treballes i escrivint coses que saps que poden tocar, no només en termes de tècnica, sinó que poden fer alguna cosa interessant”.

Django Bates barreja instruments acústics i electrònics. A més de les seves habilitats musicals, té un sentit de l’humor surrealista, un sentit visual agut i interès per la llengua i la literatura. Una barreja explosiva que es podrà veure en la conferència de L’Auditori el dimecres 14 de març, i també en la seva actuació l’11 de juny, llavors en la seva faceta d’intèrpret i líder de The Belovèd Trio. Bates estrena el seu nou treball en formació de quintet: al seu trio s’hi sumaran dos joves convidats: la vocalista suïssa Clara Huguenin i el saxofonista noruec Marius Neset.