De la Terra a la Lluna

El pianista Néstor Giménez és un d’aquells noms del nostre paisanatge jazzístic —o de les “músiques creatives”— que excel·leix en l’ofici d’arranjar i compondre. També com a impulsor de propostes fornides per músics que destaquen com a intèrprets, i com a creadors. I, a diferència de gairebé tothom, ho fa amb idees si més no curioses, deliciosament sornegueres. És el cas per exemple de la banda amb la qual va publicar el disc Sputnik, Explorer and Everything After (Jazz Granollers, 2019), el tercer de la seva carrera en solitari. En aquest treball, que va desgranar al 30è Festival L’Hora del Jazz, Giménez planteja un calidoscopi sobre la carrera espacial, un argument que podria entroncar amb la tradició astral de personalitats com Sun Ra o, més a prop nostre, de la Piccola Orchestra Gagarin. 

Però la música espacial de Néstor Giménez té poc a veure amb la del geni d’Alabama o amb la del també genial Paolo Angeli i els seus il·lustres partenaires. La recreació gimezniana d’aquest episodi cabdal de la Guerra Freda és elaborada detallista, delicada, diversa i amb girs i canvis de registre. A vegades, sembla que contingui elements propis d’una composició clàssica o, fins i tot, d’una banda sonora. També són curioses certes barreges d’estil, com per exemple la de la peça amb la qual va obrir la nit, “Sputnik, Explorer and Everthing After”, amb influències alhora de la música russa i nord-americana. L’objectiu: evocar el llançament del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik, que va donar peu a la carrera espacial. “Sputnik 2: Laika’s Death”, la següent composició del repertori, amb canvis sobtats de ritme, rememorava la mort per estrès de la gossa Laika. 

L’obra incloïa una suite dedicada a l’epopeia de l’Apollo 11, la nau que va arribar a la lluna per primer cop. Arrencava amb una introducció d’aires triomfals, “Apollo 11: Take Off”, seguida de “From The Earth to the Moon”, una de les composicions més preciosistes de la sessió i amb un més que magnífic solo a càrrec del contrabaixista Jordi Gaspar. El contrapunt va arribar amb “The Eagle Has Landed”, dedicada a un imaginari ball de celebració dels astronautes que van trepitjar la lluna. Fou una petita genialitat puntillista, rítmicament juganera i amb un extraordinari estira-i-arronsa entre el flautista Pablo Sélnik i el guitarrista Adrià Plana, que substituïa al saxofonista Gabriel Amargant. 

La balada “That’s One Small Step for Men One Giant Leap for Mankind” va ser el darrer tema de la suite apolliniana. Llavors es va entrar en un terreny força adient pels dies que estem vivint: la conspiranoia, en aquest cas vinculada a l’arribada de l’home a la Lluna. El tema que va proposar Néstor Giménez du per títol “The Moon… Really” i és, curiosament, una balada melangiosa que, segons va declarar Giménez, mira de referenciar totes les tesis estrafolàries que posaven en dubte aquella fita. 

Més incisiu, profund, cadenciós i, sobretot, menys angulós que la resta del repertori és el tema “Van Allen Radiation”. Dedicada als “cinturons de radiació Van Allen”, va ser la penúltima peça abans d’interpretar el darrer número de la vetllada: “You’ll Never Know”, un tema en format reprise, basat, segons va explicar el mateix Giménez, en la tradicional composició que tanca els musicals i que serveix de resum, a tall de popurri, de totes les músiques que han sonat durant la funció. 

Més enllà de l’indiscutible talent de Néstor Giménez com a compositor, un músic que, sense caure en el camaleonisme, apel·la a la diversitat estilística i, sobretot, a la imaginació —que, de fet, ja hauria de ser d’entrada un mèrit—, cal esmentar el paper cabdal dels companys de viatge del pianista de Reus: Pablo Sélnik (flauta), Adrià Plana (guitarra), Jordi Gaspar (contrabaix) i Joan Terol (bateria). 

També cal fer referència a l’entitat Sitges Jazz Lab i el seu esforç per incorporar la localitat garrafenca al Festival L’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, i, per descomptat, als organitzadors: l’Associació de Músics de Jazz i Moderna (AMJM), la institució que, en aquests moments tan difícils pel sector de la música —i de la cultura en general— està lluitat per sortir del pou. A contracorrent. Com si fos un viatge de la Terra a la Lluna.  

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.