Chano Domínguez fa petar la Jamboree

Chano va oferir, amb Horacio Fumero al contrabaix i David Xirgu a la bateria, un repertori allunyat ja del flamenc

La recent visita de Chano Domínguez a la Jamboree ens va fer recordar que els músics, els bons músics, absorbeixen l’essència d’allà on van. El pianista gadità porta dos anys establert a Seattle (USA) i això es fa notar en la seva manera d’enfocar el jazz: més precís, més escalat, més veloç i també més introspectiu, tot i que la seva procedència el faci saltar de la banqueta en el moment del clímax de cada tema musical. Tot un plaer sentir-lo i veure’l tocar.

Chano Domínguez al Jamboree | © Jordi González Castelló

Chano va oferir, amb Horacio Fumero al contrabaix i David Xirgu a la bateria, un repertori allunyat ja del flamenc que li va reportar el reconeixement mundial, una llàstima i, alhora, una necessària i meravellosa comunió amb el jazz americà més punyent. Ara, aquesta evolució o contagi ianqui va ser prou interessant per fer-nos gaudir de la visita del pianista, com la presentació d’una nova perspectiva en la seva dilatada carrera.

El concert de Barcelona encara ens tenia dues sorpreses reservades i totalment imprevisibles: dos músics ben diferents i d’extraordinari ofici es van afegir a l’escena. El primer va ser Xavi Lozano, un multi-instrumentista que bufa objectes quotidians degudament transformats i afinats. El seu concepte musical que ens va deixar bocabadats durant el parell de temes que va acompanyar a Chano, atrevint-se a versionar a Davis amb una tanca i una mànega de reg. Poèticament marcià.

Chano Domínguez | Foto Jordi González Castelló

La segona incursió de la nit va aparèixer al moment de la fi de la festa i en tribut a Jerry González. La percussionista Nailé Sosa va rellevar les baquetes amb una energia i tècnica incontestables. Inclús Chano amb prou feines va seguir el ritme agosarat i colorista de la jove cubana, una estrella que s’ha encès com un flaix.

El concert de la Jamboree va generar molta excitació i va deixar el públic assistent, que n´era molt, amb les expectatives més que satisfetes. Chano segueix en plena forma i, com ens té acostumats, està obert a qualsevol proposta per incorporar al seu jazz. Tot una benedicció pel gènere i encara més pels incondicionals del pianista.

Chano Domínguez Foto Jordi González Castelló

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació