Abric de jazz per a Montserrat Abelló

Els versos de Montserrat Abelló van ser rescatats en versió sonora per Celeste Alías al Festival Mas i Mas.

Per les prestatgeries de casa hi ronda l’últim poemari que Montserrat Abelló (1918 – 2014) va publicar en vida, Més enllà de parlar concís, aparegut l’abril del 2014. La poeta de Tarragona hi recollia les composicions que succeïen El fred íntim del silenci, del 2008. La publicació coincidia amb els noranta-sis anys de l’autora. Són composicions anotades en la vellesa, on fan acte de presència la memòria, el clar futur minvant i l’inventari de vida. “Una altra lliçó, callada i discreta, de fortalesa, lucidesa, senzillesa i companyia”, escriu Oriol Izquierdo al pròleg del recull.

De tant en tant, recupero el llibre i en llegeixo alguns poemes (La mà o Estic cansada, per exemple). Poemes que fan aixecar el cap de les pàgines, mirar la paret buida del menjador i esgarrifar-se. A aquest estremiment, causat per la sensació de vagareig i recerca en què m’imagino a Abelló, li va posar veu aquest últim cap de setmana la cantant de jazz Celeste Alías. Els versos de l’autora de Foc a les mans van ser rescatats en versió sonora a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria, dins del cartell del Festival Mas i Mas.

Després d’un dissabte de canícula esclafadora, la reunió amb la cantant de Sant Joan de Vilatorrada, els tres músics acompanyants (Dani Pérez, David Mengual i Oriol Roca: guitarra, contrabaix i bateria, respectivament) i dues poetes tonificants (Sònia Moya i Meritxell Cucurella) va caure com una cabussada en un camp d’herba fresca.

L’espectacle que ofereix Alías duu el títol de Tot sembla tan senzill i, de fet, és tan fàcil com exquisit. El repertori es nodreix de més poemes que els aplegats a Més enllà de parlar concís. Alías esgarrapa peces de tota l’obra d’Abelló. Des de Vida diària (1963) fins al darrer mencionat. Els poemaris que gaudeixen de més presència són Dins l’esfera del temps (1998) i Memòria de tu i de mi (2005). El criteri d’elecció, explica Alías, ha estat purament el de “l’emmirallament personal” lligat “a estones de soledat i moments lluminosos”.

Alías estructura un concert de parts molt clares. Intercala el cant solista amb la recitació del tàndem poètic que formen Cucurella i Moya. Cadascuna de les rapsodes col·labora amb la lectura d’alguns poemes i ho fa acompanyada d’Alías. Com en un joc vocàlic, es responen amb els versos. Queda molt apropiat el contrast de to i entonació entre les poetes. Si l’escenari fos una piscina de veu, les dues estarien situades en dos costats oposats. Cucurella amb una veu esmolada i penetrant i Moya amb un so càlid i folgadíssim. La sonoritat del jazz també escau esplèndidament als missatges d’Abelló. Apaivaga la gravetat d’alguns poemes i ens fa d’altres de més musculosos. L’audició, a la part final, de Sovint diem és colpidora per la combinació de la potència vocal d’Alías, la guitarra de Dani Pérez i el text (“Sovint diem/ això és la fi,/ cap música ja no controla/ les nostres esperances”).

L’embrió del recital descansa en la trobada entre la Celeste i la poeta Laia Noguera. Noguera va mostrar-li la manera de trenar paraules d’Abelló i Alías va quedar-se captivada. De fet, l’única peça escoltada durant l’espectacle que no duu l’autoria d’Abelló és una lletra d’homenatge de Noguera, Fèrtil, a la també traductora: “Camina la poeta amb les mans buides,/ pitjant amb gratitud la terra fèrtil./ Poeta són els arbres. Poeta són les ombres/ i el sol que broda l’aire”.

Alías ja coneixia a la guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes però la topada promoguda per Noguera va fer engrandir la curiositat per una obra de 12 títols. Memòria de tu i de mi va ser el primer poemari que la va fer estremir: “M’agrada la Montserrat perquè en la foscor hi ha un fil de llum i en la llum, un interrogant. La trobo molt real”. La lectura va esperonar Alías a musicar els poemes. Alguns, fins i tot, els va poder valorar la mateixa Abelló en directe. Ha estat un treball de cocció lenta, sis anys, que s’ha formalitzat, finalment, en un llibre-disc (Editorial Fonoll). El projecte ha quedat coronat amb l’ascensió als escenaris que ens ocupa, que porta girant des de l’octubre passat i encara afegirà més rèpliques.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació