Una orgia de xinxes

Albert Sánchez Piñol presenta 'Xinxes' com el millor recull de contes de Clive Sinclair, un dels grans contistes anglosaxons del segle XX

Després de publicar les obres de Philip C. Almond i Alphonse Rabbe, l’editorial Avantsala publica Xinxes, una de les obres més reeixides de l’escriptor anglès d’origen jueu anglès Clive Sinclair (Londres, 1948–2018), que ens arriba apadrinat amb un pròleg d’Albert Sánchez Piñol.

Xinxes és un recull de contes amb el sexe, la religió, la condició humana i la política com a eix central. L’adulteri, la relació sexual entre una estudiant alemanya i el seu professor jueu, la ciutat de Cambridge i el poeta anglès Isaac Rosenberg són alguns dels protagonistes dels contes de Xinxes. L’autor embolcalla aquestes i d’altres històries amb un esmolat sarcasme envers l’Estat d’Israel i amb referències a l’Alemanya nazi que són fuetades.

Fill d’una família de fabricants de mobles, Clive Sinclair, que va morir l’any 2018 amb la setantena feta,  va descriure la major part del seu treball com “una fusió entre tragèdia i farsa”. Sinclair és conegut per les seves narracions breus com ara The Lady with the Laptop and other histories i Death and Texas. També és conegut pel recull de contes, Bedbugs (1988), que ara l’editorial Avantsala ens porta traduït al català sota el títol de Xinxes i amb traducció de Jordi Sánchez.

Nascut a Londres en el si d’una família burgesa dedicada a la fabricació de mobles, va poder estudiar literatura anglesa a la Universitat d’East Anglia (UEA). Ben aviat, en acabar els estudis universitaris i després de tres anys treballant com a redactor publicitari per l’empresa Young & Rubicam, es va consagrar a la literatura a temps complet.  Més tard, la UEA li va concedir un doctorat pel seu treball sobre els escriptors jueus Isaac Bashevis Singer i Israel Joshua Singer.

Xinxes es va publicar l’any 1982. La dècada de 1980 i els primers anys noranta van ser anys productius per Sinclair, amb set llibres publicats en gairebé una dècada. Aleshores, Sinclair començava a consolidar-se com un escriptor de renom i el 1983 va ser escollit com un dels millors escriptors novells britànics. Però, en el curt període de temps entre els anys 1993 i 1996 la vida el va colpejar de manera tràgica en morir-se-li pare i mare, muller i altres familiars propers, a la qual cosa s’afegí una malaltia renal greu.  Aquest període de la seva vida quedà reflectit en una sèrie d’articles publicats al diari The Independent amb el títol Una telenovel·la des de l’infern, (A soap opera from the hell,1988).

Sinclair, de prosa nerviosa i punyent, té l’habilitat de despertar múltiples i contradictòries emocions alhora. Tan sols cal llegir el conte titulat ‘Gènesis’ inclòs a Xinxes. Horroritza i fa riure sota el pretext d’uns àngels que lluiten contra l’intent d’inseminar artificialment una dona. El Sinclair contista aborda situacions socialment incòmodes amb un to eròtic i macabre que no embafa. Tant és així que l’autor es permet el luxe de ser, a voltes, intencionadament enrevessat.

L’estil sinclairià té similituds amb la prosa de Vladimir Nabokov. Certament, les històries de Xinxes tenen un flaire nabokovià per l’obsessió sexual que contenen i per les escenes surrealistes relatades. Val a dir que també es pot notar la influència de Franz Kafka en l’obra Xinxes per l’ús de la retòrica de l’absurd. I no ens hauria de sorprendre si tenim en compte que, en una entrevista a Los Angeles Review Books, va explicar que una vegada va volar a Israel només per conèixer el professor d’hebreu de Kafka.

No seria just reduir Xinxes al relat eròtic. Sinclair va molt més enllà perquè, al capdavall, cada personatge resta a mercè de l’amor i la gelosia. També aborda el tema  del matrimoni al conte “Tsimtsum”. La ficció històrica també hi té cabuda. N’és prova la història final, “Asquenàzia”, on s’explica que el govern d’un estat jueu fictici (Asquenàzia) encarrega a un escriptor del país que redacti la guia oficial de l’Alemanya nazi després que el govern jueu tanqués un acord amb Hitler per vendre’ls urani.

En alguna ocasió, però, la foscor dels contes de Sinclair és atenuada pel recurs de l’absurd, que ens trasllada a situacions còmiques. N’és un bon exemple el relat anomenat “En algun lloc sobre l’arc de Sant Martí” en què es descriu una relació sexual amb un humor tan sobri que hom arriba a lamentar-ne el final.

Com Nabokov, Sinclair també ens parla de l’ofici de professor i escriptor en algunes històries, tot  aprofitant la frustració sexual de les relacions estudiant-professor, com passa a la popular obra Lolita. Aquestes històries, però, tenen un al·licient polític i ètnic, tal i com s’explica en el conte que duu el títol del llibre, Xinxes. És un relat que se centra en una relació conflictiva per sexual d’un professor jueu amb una estudiant alemanya. Sinclair té la gràcia de crear històries que semblen ben reals per acabar vernissant-les d’un surrealisme que permet donar via lliure a la imaginació.

La mestria de Sinclair rau a ser capaç de crear en el lector sensacions tan intenses com vertaderes. I és que l’excitament comporta patiment, l’amor també implica tristesa i la història també pertany als vençuts. Xinxes és un devessall de sensacions que tant permet al lector fantasiejar amb el delit com recordar experiències viscudes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació