Serps (així, en general)

Si ha trobat un mascle, mala sort, a ningú no li agrada que el vagin ensumant pel carrer d’una manera tan descarada.

Kap, Néstor i Gras, ninotaires del col·lectiu El Web Negre,  publiquen un compendi de vinyetes que reflexionen sobre el sexe, la mare natura i les bèsties del planeta. El sexe, quina animalada! (Angle Editorial, 2014) conté dosis ingents d’humor i bestialitat.

Quan un senyor serp té ganes de reproduir-se i la natura ja l’ha deixat en condicions de fer-ho (perquè si encara és un cadell serp, per moltes ganes que en tingui, no caldrà que s’hi escarrassi) va deixant anar feromones, que són una cosa que tots deixem anar sense fixar-nos-hi gaire. Les seves són feromones de serp, que no s’han de confondre amb les feromones d’ós formiguer, posem per cas.

Si es troben una altra serp, com que també va deixant anar feromones, només li cal apropar-s’hi i ensumar, amb aquella llengua bífida que les caracteritza. Bzzzp, bzzzp, uns quants copets de llengua i ja sap, per l’olor (no ho havia dit, però les feromones fan olor), si l’individu que ha trobat és mascle o femella, i si és o no de la seva pròpia espècie. Si ha trobat un mascle, mala sort, a ningú no li agrada que el vagin ensumant pel carrer d’una manera tan descarada i, per tant, hi ha força números que l’escena acabi amb uns quants mastegots. Una baralla breu, només per dir «Què coi fas, desgraciat?» i que el primer respongui: «A fer punyetes, però tu què t’has pensat?», i el segon, «Fot el camp», i l’altre, «Ja me n’anava, casumronda!»

Després d’unes quantes topades, pot ser que trobi una femella de la seva espècie (algun desgraciat hi deu haver que només troba mascles, segur). I au, ja comença el procés. Ella es resistirà, com s’espera d’una senyora serp de casa bona, però ell, insistent, la retindrà, enroscant la seva cua a la d’ella.

La femella continuarà resistint i mirarà de fugir. En la seva fugida arrossegarà el mascle, que no té cap ganes de deixar-se anar. Mentre dura la fugida/cavalcada, el mascle, enroscat, mirarà d’alinear la seva cloaca amb la d’ella, un objectiu que li pot ocupar entre un parell d’hores i uns quants dies, cosa que demostra que, per ser serp, cal tenir molta i molta paciència. Un cop aconseguit, la penetrarà amb un dels dos penis (el que tingui més ben alineat en aquell moment), que inflarà per tal de no desenganxar-se. La senyora serp deixa de resistir-se i a partir d’aquell instant ja s’estan quiets fins al final de l’acte.

Fixeu-vos: tots dos s’estan quiets! Just en el moment que tothom belluga, van les serps i s’estan quietes, que també té nassos.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació