Néstor Macià, l’home dibuixat

En Néstor neix el 1961 a Barcelona i es cria al voltant del mercat de Santa Caterina. De ben jove s’apunta a un esplai del barri i comença a conèixer i estimar profundament Catalunya, l’amistat i la companyonia, tarannà que no l’abandona mai. Personatge inclassificable, ja de ben jove alterna els estudis amb una gran varietat d’oficis i feines, característica que s’ha mantingut fins a l’últim moment, tot i que ara, per resumir, li agradava dir que era “dissenyador, il·lustrador, grafista, creador de passatemps i humorista gràfic”.

El Néstor ha col·laborat, entre altres publicacions, a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Eco, Sport, Ara, El Triangle o Lecturas… A més, ha fet llibres, ha dibuixat còmics, ha dissenyat cobertes de llibres, revistes, logotips i passatemps entre un llarg etcètera. Participà en l’eclosió del còmic en català els anys vuitanta, amb la publicació de l’àlbum Bernat Corremón al Matarranya, i durant dècades no ha faltat mai a la cita amb els lectors que busquen les set diferències a El Periódico de Catalunya –les signava amb el pseudònim de Roger Fillol– ni amb els que volen treure l’entrellat dels jeroglífics (primer tan sols a l’edició en català, darrerament també en castellà) a les pàgines de La Vanguardia.

És treballant al suplement d’humor El Burladero de La Vanguardia quan amb uns quants companys comença una etapa marcada per la il·lusió de crear una revista d’humor i sàtira en català que continuï l’esplèndida tradició dels nostre país en aquest àmbit: després de diversos tantejos i projectes, l’any 2008 neixen, per un cantó, l’Associació Cultural per al Foment de l’Humor i la Sàtira Els Quatre Gags, de la que en Néstor ha estat fins ara membre de la junta i tresorer, i, per un altre, la revista virtual d’humor El Web Negre, de la qual des del primer dia el Néstor n’és el director i a la que ha dedicat molts esforços. El Web Negre ha passat per diferents etapes, i l’any 2012  forma part del naixement del digital de cultura Núvol. Podeu recuperar les vinyetes i textos que en Néstor hi ha publicat aquí.

A El Web Negre, en Néstor ha fet de tot, a part de “dirigir” (funció de la que li agradava dimitir cada dos per tres, però els companys no en feien mai cas): planificar i coordinar, maquetar, dibuixar, escriure, corregir textos… i riure molt i fer riure molt amb el seu especial humor, constatable tant en les seves vinyetes, photoshops i textos com en els anomenats eufemísticament “consells de redacció”, que es van convocar durant uns quants anys un dia a la setmana tot dinant en restaurants de menú de tots els barris de Barcelona i rodalies. Uns àpats que habitualment gaudien d’una llarga sobretaula en la que en Néstor podia sorprendre amb els seus coneixement més inversemblants.

En Néstor també ha fet tots els papers de l’auca en els diversos projectes reeixits (i en els no reeixits!) de l’Associació Els Quatre Gags, la mare dels ous d’El Web Negre i  de moltes coses més: una col·lecció de llibres que recollien l’obra dels col·laboradors, monogràfics temàtics especials per a altres publicacions, vídeos -en els que podia escriure el guió, fer de càmera, buscar localitzacions, fer càsting d’actors, o fer ell mateix d’actor, com en una magistral paròdia de la monja Teresa Forcades, que ella mateixa va valorar positivament en una entrevista que li van fer per televisió, entre altres tasques impagables-, gravar  cançons (era un cantant entonat i un músic notable), muntar exposicions…

Polifacètic, a nivell particular té publicades diverses obres interdisciplinars, algunes d’elles en col·laboració, era un especialista en el dibuix científic i un gran narrador tant a l’escriure (seria bo poder recuperar els seus contes) com en la conversa. Els darrers anys de la seva vida va descobrir les delícies del running i del tai chi, que practicava amb vertadera passió.

Quan amb el tracte continuat podies superar aquell primer estadi de timidesa del Néstor, reconeixies una gran persona i un millor amic. Se sentia molt orgullós de diverses coses que havia fet, però la principal: la seva filla Laia, que segur que el trobarà a faltar, com tants d’altres amics i companys. Descansi en pau.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.