Cròniques de Sotaboix: el Patufet

Aviam Patufet, tens la puta sang freda de considerar la Poesia en aquest context?!

Aquests dies a l’hort hi sobresurten unes cols altes, rudes. No faran mai cabdell, només fan moltes fulles i aguanten les envestides de les gelades. Sempre s’han cultivat per poder donar una mica de verd a l’aviram i als conills durant l’hivern. En diuen cols de fulla o cols farratgeres. Correcte. Fins aquí la part poeticoprosaica. Mutejo el Josep Pla que porto dins i continuo.

Aquestes cols a la primavera acaben fent més d’un metre dalt, cosa que facilita el fet que s’hi amagui, posem pel cas, un nen petit a sota, posem pel cas, per refugiar-se de la pluja. I aquesta és l’única part veraç de la història d’en Patufet. Perquè entenc que les rondalles infantils estiguin plenes de fantasia, però aquest conte trobo necessari analitzar-lo. Repassem un moment la desventura del pobre nano.

1- Plou una mica i en Patufet s’amaga sota una col.
2- Un bou que passa per allà (que, de fet, fa de molt mal pagès deixar passejar el bou enmig de les cols) es menja la col i en Patufet.
3- En Patufet, des de dins l’animal, sorprenentment sa i estalvi, demana ajuda amb un vers concret. Analitzem-lo, si us plau: 

“Sóc a la panxa del boooouuuu
que no hi neva ni hi plooouuuu”

Aviam Patufet, estàs atrapat pel sistema digestiu d’un animal 100 vegades més gran que tu, a les fosques, fent glopades de bilis de vaca, amb els peus sucant en pasta d’herba a mig digerir i tot i així tens la puta sang freda com per considerar la Poesia en aquest context?


Quin control de l’adrenalina és, aquest?! I ja que hi som posats, de què et serveix dir a la resta del món que dins el bou no hi neva ni hi plou? Realment creus que si algú tingués el cap tan xafat com per entrar a salvar-te, seria importantíssim donar la informació que dins d’un bou no hi neva ni hi plou!? Que no fa falta que porti anorac ni capelina?! Que no és pas per fred que vols sortir!?

Limita’t a cridar auxili, Patufet. Si vols declamar poesia, ho fas un matí de maig a la festa major del poble però no des de dins d’un bou, Patufet. 

I l’última observació és sobre el sentit del conte. Vull dir el sentit cultural. La gent expliquem rondalles perquè tenen com una moral i explicant-les ens pensem que així els nens quan creixin no seran assassins ni ionquis ni consellers d’Interior i seran gent de bé i estimaran a tothom. (Tot i que siguem sincers, quines probabilitats hi ha que un infant d’avui en dia se l’empassi sencer un bou? És més probable que Ángel Llàcer doni negatiu en un drogotest.)

Tots els contes clàssics tenen una moral. Per exemple:

-La caputxeta vermella: tot se soluciona disparant a qui presumptament és la teva àvia.
-Hansel i Gretel: no et mengis les cases dels desconeguts.
-Els tres porquets: invertir en totxo és l’opció més fiable a llarg termini.

Però, quina és la moral del conte d’en Patufet? M’imagino una professora dient als infants un cop havent acabat el conte: “Del Patufet aprenem que, si estem en perill, només ens salvarem si recitem la nostra posició acompanyada d’un petit informe meteorològic…. amb rima consonant.”

Entesos. Extrapolem-ho, a veure què us sembla:       

“S’acosta el bon temps
el fred s’arracona
estic caient d’una torre bessona.”

O també:

                                                           

“Tot i ser tardor
el fred no arriba encara
aquell poli apunta el canó
cap al meu ull de la cara”

Siguem seriosos, per favor, i revisem els clàssics. Apa, vaig a buscar quatre fulles de col per les gallines que ja s’està fent fosc i encara em tocaria explicar-los un conte de bona nit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació