Paisatge. Escultura. Cartó

9.06.2018

Can Mario és un majestuós edifici plantat al bell mig de Palafrugell. Una antiga fàbrica de suro de principis del s. XX, inconfusible, que s’alça desafiant mentre transpira temps, desgast, experiència. Entrar-hi ara suposa un dilema: és més valuós l’edifici o el que amaga el seu interior?

Aquest dissabte, 9 de juny, la Fundació Vila Casas ha inaugurat les noves exposicions temporals, que seran visitables durant tot l’estiu. La primera, “Hiberticer”, és un projecte artístic multidisciplinari ambiciós, difícil de resumir. La segona es diu “Ànima”, i en ella Cristina Batllori dota de vida i espiritualitat a un material tan senzill per nosaltres com és el cartó. Però això no és tot, menció a part mereix el Premi d’Escultura 2018: una selecció d’una trentena d’obres heterogènies, eclèctiques i discordants. A més d’això, s’ha fet públic el veredicte a la millor peça. Però, per saber quina ha estat, haureu de llegir fins al final. En fem cinc cèntims en aquest article malgrat que, com sempre, us recomanem efusivament (senzillament, perquè no us podem obligar) a visitar aquest temple baix-empordanès d’art contemporani.

Sèrie “Hiberticer” #3, 100×120 cm. © Rag Baryta.

Extensió i detall

Quan un grup d’amics pugen a una avioneta i recorren l’Empordà, pot passar tres coses: que es maregin, que gaudeixin de tan fantàstica vista, o bé que s’ajuntin per materialitzar “Hiberticer”. Ens ho explicava David Bestué, una de les claus del projecte i l’encarregat de “descriure” amb paraules aquesta barreja d’espais i òptiques de territoris com Torotsa, el Ter o Empúries. D’aquí la nomenclatura: Hiber, d’Ebre, i Ticer, de Ter.

D’aquesta manera, els culpables d’”Hiberticersón dos fotògrafs, Salvi Danés i Rita Puig-Serra i el creador artístic abans citat David Bestué. Una exposició vivencial, explícita i carregada d’un discurs de consciència que assenyala l’ésser humà en tant a espècie letàrgica i depredadora i ens interroga preguntant: “era necessari arribar tan lluny?”. La mostra compta amb fotografies de diferents aspectes i mirades, que conversen amb reflexions gràfiques del dissenyador Opisso. Fotografies acompanyades d’altres objectes trobats al territori i, sobretot, dels estimulants i suggestius textos de Bestué, que amanyaguen la poètica. Sobre això, aquest últim afirma que “Els meus són petits textos, fugaços, com les fotografies. El que més m’ha sorprès en aquesta experiència ha sigut la urbanització del territori, la modificació del paisatge, els processos de construcció i destrucció”.

Els tres artistes obren sota l’estendard de Terra-lab.cat, un projecte que busca la complicitat entre fotògrafs i pensadors, posant el focus en el territori, el paisatge i la realitat del moment. Serà visitable fins al 25 de novembre.

De la sèrie “Ànima” de Cristina Batllori. Cartró i ferro sobre fusta, 60×60.

 

Cartró que havia esta arbre

La segona mostra és increïblement delicada, subtil i genuïna. “Ànima”, de Cristina Batllori, ens porta una sèrie d’obres que indaguen en l’essència dels materials que l’autora empra per a la seva creació. “Volia representar i plasmar l’ànima del cartó, expressar el seu estat natural”. Retornar-lo, d’alguna manera, al seu hàbitat. Com quan es pesca i es deixa anar el peix, de nou, al mar. Observant aquestes peces, es pot apreciar com Batllori busca les vides anteriors dels trossos de cartó, apel·lant a un tipus de reencarnació. Es pot notar com el cartó revela el seu interior i mostra, amb certa nostàlgia, un anhel per recuperar els seus orígens. Les peces adopten formes espontànies: volen tornar a ser arbres i fusta.  Però, a més de filosofia oriental, en l’exercici d’aquesta l’artista veiem una insòlita al·legoria de l’ànima humana: polida i planera vista des de l’exterior; aspre i irregular per dins. “Ànima” es podrà veure fins al 2 de setembre.

“Taula d’assaig per un territori reconfigurat”, Emmanuel van Berwaer. Tècnica mixta. 30x113x71 cm.

 

Premi Escultura 2018

Finalment, amb motiu del Premi d’Escultura 2018, celebrat triennalment, Can Mario desplega una trentena de peces escultòriques seleccionades d’entre unes 200. Tot, amb la voluntat de posar en valor els autors novells i donar a conèixer els creadors catalans contemporanis i la seva obra.

En qualsevol cas, el jurat ho deu haver passat malament a l’hora d’escollir, perquè el nivell, enguany, ha estat altíssim. Un jurat conformat pels patrons de la Fundació: Arcadi Calzada, Daniel Giralt-Miracle i Antonio Sagnier, així com el president Antoni Vila Casas, el director general, Joan Torras, i la directora d’art, Glòria Bosch.

Natàlia Chocarro, cap de comunicació i adjunta a directora d’art de la Vila Casas, va declarar durant la presentació que: “la temàtica enguany ha estat variada, però hem pogut veure cert tractament de qüestions arbitràries sobre l’ésser humà que preocupen als artistes d’avui, com el gènere, la natura o altres temes existencials i transcendentals”. A més, ha afegit que “aquest certamen esdevé una plataforma de promoció per als artistes del nostre país que considerem importants”.

En aquesta edició, la guanyadora ha estat l’obra Rambla (Senescència), de Paul Daly, tal com ho ha anunciat aquest dissabte la directora d’art, Glòria Bosch. El primer premi comptarà amb una dotació econòmica de 15.000 €, passarà a ser propietat de la Fundació i comptarà amb una exposició monogràfica a Can Framis en el termini màxim d’un any des de la data de lliurament del guardó.

‘Rambla (Senescència)’ de Paul Daly, ha guanyat el premi d’escultura 2018 de la Fundació Vila Casas

 

Per a més informació, consulteu la web oficial de la Fundació.