Manuel Rozoy: “Els humans estem sempre jugant”

24.11.2017

Manuel Rozoy fa més fila de punxadiscos del Sónar que de creador de jocs de taula. Caçadora bomber blau marí, texans estripats i sabatilles esportives de color blanc. Aquesta impressió, però, deu ser força més corrent en països com el nostre, on la cultura del tauler encara no acumula un prestigi i una popularitat destacats, que a França o Alemanya, on el joc gaudeix d’un reconeixement popular molt important. Alemanys i francesos estan nets de prejudicis pel que fa a l’esbarjo organitzat al voltant de la taula. A la ment no hi tenen creadors pàl·lids o malgirbats. El joc els és una cosa natural, freqüent. I, evidentment, res exclusiu de la canalla. Rozoy, francès de 45 anys, inventor de T.I.M.E. Stories, ha estat un dels ponents convidats pel Festival Dau, que afronta el seu tram final aquest cap de setmana a la Fabra i Coats. Ens hem trobat amb ell.

Manuel Rozoy, creador de T.I.M.E. Stories | © Manuel Rozoy

El primer encontre rellevant i conscient amb el joc que recorda Rozoy és als onze anys, quan va caure-li entre les mans un llibre de Fighting Fantasy, una sèrie britànica que es basava en el poder de decisió del lector. Cada lectura acabava en un final diferent. Una proposta de recorregut argumental similar a la d’aquells llibres de «tria la teva pròpia aventura» que a Catalunya va editar Timun Mas. “Va ser una veritable descoberta que em va portar cap als jocs de rol”, explica. A les aventures de rol, durant l’adolescència, va dedicar-hi una part important del seu temps lliure.

Rozoy no es recorda com un nen especialment jugador. En aquest sentit, no va viure una infància amb més presència de taulers que una criatura que de gran ha acabat exercint la medicina, per exemple. La seva particularitat és que el joc l’ha acompanyat tota la vida. És del parer que “l’esser humà està sempre jugant”. I ha dut aquest pensament a una pràctica total. De petit, entretenint-se; durant l’etapa adulta, amb la feina. Rozoy va dedicar-se quinze anys al teatre. Interpretant i dirigint. “El joc és vist com una activitat lligada als nens. Quan ens fem grans considerem que jugar no és res gaire seriós. Jo vaig continuar amb el teatre. Què fa, en el fons, un actor sinó jugar? El teatre sempre roman un joc”.

El 2002, “tip de l’ambient que envolta el teatre”, atura la seva carrera als escenaris i fa el salt a un àmbit eminentment lúdic: els jocs de taula. Comença a treballar, aleshores, al Centre National du Jeux (CNJ), l’organisme francès (sense reconeixement oficial) que vetlla per la difusió i la conservació dels jocs de paper. Al CNJ, Rozoy hi ha desenvolupat diferents funcions: animador, coordinador de concursos i responsable de cooperació cultural. Explica que, a França, l’entorn professional dels jocs de taula, acull formacions i trajectòries allunyades. “M’hi vaig trobar perfils literaris, científics, artístics… Cadascú aporta l’essència de la seva experiència”. Del CNJ passa a Ubisoft, on ocuparà ja una posició de creador. D’aquesta empresa francesa de desenvolupament de videojocs en sortí el febrer d’aquest any per centrar-se en exclusiva en la creació.

Vet aquí, T.I.M.E. Stories: el resultat de cinc anys de feina. Abans de publicar aquest joc, Rozoy no n’havia elaborat cap altre. Tampoc ho ha fet després. És el seu únic cadell, el que li ha proveït tot l’èxit (el 2015 va guanyar el Premi Dau al millor autor novell). El funcionament ha estat excel·lent. Publicat ja en dotze llengües (sense versió catalana encara), consisteix en un joc cooperatiu: tots els jugadors guanyen o perden en bloc. En un tauler base, que simula la profunditat d’una pantalla de videojoc, s’hi juguen diferents històries. Històries que vénen aglutinades en grups de cartes que funcionen com expansions, com si fossin nous jocs de consola. Podem escollir des de fils històrics (la reconquesta espanyola, per exemple) a aventures protagonitzades per cowboys espacials.

Tauler del joc T.I.M.E. Stories de Manuel Rozoy

Justament, la conferència que Rozoy va donar dimecres al Canòdrom de la Meridiana va girar entorn de la hibridació del joc. És a dir, l’encreuament que ell mateix ha explorat entre el guió de rol i la dinàmica del videojoc. A banda dels “gràfics paravirtuals” que el tauler imita, una altra característica del videojoc que T.I.M.E. Stories incorpora és la disminució del temps d’aclariment de les regles. Evidentment, no ofereix la immediatesa d’inici d’acció d’una consola però intenta no deixar torbat al jugador. “Tenint en compte que el joc està vehiculat per l’expressió oral i això no es pot desfer així com així, cal treballar per a que el participant superi la barrera de les regles”.

El futur de l’entreteniment lúdic, segons Rozoy, s’encamina més aviat cap a la tecnologia de realitat augmentada, que es pot gaudir en grup, que no pas cap a la de realitat virtual, que aïlla al participant i converteix el plaer de jugar en un acte individual i separador. En aquest sentit, un aspecte del joc que Rozoy valora en positiu  és el del diàleg, l’intercanvi. “En una festa, si arribo sol i sóc tímid, serà més fàcil establir comunicació amb el joc, que empeny a la trobada”. És especialment pertinaç en aquest punt. “En un present atapeït de pantalles, el joc de taula queda gairebé com una de les poques oportunitats per seure una bona estona a taula i mirar-nos als ulls”.